Nikolai Zinin

De Viquipèdia
Infotaula de personaNikolai Zinin
Nikolai Nikolajewitsch Sinin.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1812 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Xuixí Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1880 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Smolensk Modifica el valor a Wikidata
President Societat Russa de Física i Química
5 desembre 1868 (Julià) – desembre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRussos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Kazan (1830–1833 (Julià))
Universitat Imperial de Kazan Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJustus von Liebig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica i química Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic orgànic, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Imperial de Kazan
Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Imperial Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsNikolai Ivànovitx Lobatxevski i Ivan Mikhailovich Simonov Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAleksandr Bútlerov, Pyotr Alekseyev (en) Tradueix, Nikolai Bekètov i Aleksandr Borodín Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAleksandr Bútlerov Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNikolay Zinin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Zinin NN sig.jpg Modifica el valor a Wikidata

Nikolai Nikolàievitx Zinin (en rus Николай Николаевич Зинин), nascut el 25 d'agost de 1812 a Şuşa, Imperi rus, i traspassat el 18 de febrer de 1880 a Sant Petersburg fou un químic orgànic rus conegut per la reducció de Zinin.

Biografia[modifica]

Zinin estudià a la Universitat de Kazan graduant-se en matemàtiques, i passà a ser professor de química el 1835. Amplià coneixements a diferents centres universitaris d'Europa entre 1833 i 1841. Estudià amb Justus von Liebig a Gießen on completà una recerca sobre la condensació de la benzoïna que havia descobert Liebig uns anys enrere.[1][2] Posteriorment presentà els seus resultats com a tesi doctoral a la Universitat de Sant Petersburg on rebé el doctorat. Obtingué una plaça de professor de química a la Universitat de Kazan i el 1847 passà a la Universitat de Sant Petersburg, entrant també a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Fou el primer president de l'Acadèmia Russa de Física i Química (1868-1877)[3]

A la Universitat de Sant Petersburg fou professor privat del jove Alfred Nobel. També foren alumnes seus els destacats químics russos Alexander Borodin i Aleksandr Butlerov.

Obra[modifica]

Quant a la seva obra destaca la reacció de Zinin o reducció de Zinin, en la qual els nitroderivats d'anells aromàtics, com ara el nitrobenzè, es transformen en amines per reducció amb sulfur de sodi.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Zinin, N «Beiträge zur Kenntniss einiger Verbindungen aus der Benzoylreihe». Annalen der Pharmacie, 31, 3, 1839, pàg. 329–332. doi: 10.1002/jlac.18390310312.
  2. Zinin, N «Ueber einige Zersetzungsprodukte des Bittermandelöls». Annalen der Pharmacie, 34, 2, 1840, pàg. 186–192. doi: 10.1002/jlac.18400340205.
  3. Vinogradov, S.N «[http://links.jstor.org/sici?sici=0021-1753%28196522%2956%3A2%3C168%3ACAKUIT%3E2.0.CO%3B2-2 Chemistry at Kazan University in the Nineteenth Century: A Case History of Intellectual Lineage]». Isise, 56, 2, 1965, pàg. 168–173. doi: 10.1086/349954.
  4. Zinin, N «Beschreibung einiger neuer organischer Basen, dargestellt durch die Einwirkung des Schwefelwasserstoffes auf Verbindungen der Kohlenwasserstoffe mit Untersalpetersäure». Journal für Praktische Chemie, 27, 1, 1842, pàg. 140–153. doi: 10.1002/prac.18420270125.
  5. Willstätter, R. «Über die Reduktion von Nitroverbindungen nach der Methode von Zinin». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 41, 2, 1908, pàg. 1936–1940. doi: 10.1002/cber.19080410273.