Nikos Kavadias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNikos Kavadias
20140408 argostoli256.JPG
Nom original (el) Νίκος Καββαδίας
Biografia
Naixement 11 gener 1910 (Julià)
Harbin
Mort 10 febrer 1975 (65 anys)
Atenes
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament First Cemetery of Athens Tradueix
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Escriptor i poeta
Signatura

IMDB: nm0442695 Musicbrainz: 5b0b25c1-397f-48c1-b4bd-14d0203ae27e
Modifica les dades a Wikidata

Nikos Kavadias (Νίκος Καββαδίας; Nikolsk Ussurijisk, 11 de gener de 1910Atenes, 10 de febrer de 1975)[1] fou un escriptor i poeta grec.[2] La seva vida de navegant, plenament lligada al mar, impregna tota la seva obra.

Biografia[modifica]

Kavadias nasqué a Nikolsk Ussurijisk (avui Ussurijisk, a Primorsky Krai), una ciutat en la ruta transsiberiana, propera a la costa del Pacífic, en territoris de Manxúria[2] feia poc incorporats a l'Imperi rus.[1] Els seus pares eren grecs, originaris de l'illa de Cefalònia. La mare, Dorothea Angelatos, formava part d'una familia d'armadors, mentre que el pare, Kharílaos Kavadias, tenia negocis d'importació i exportació; era proveïdor de l'exèrcit rus i havia assolit una bona posició econòmica.[1] En esclatar la Guerra del 1914, i amb els les primícies dels moviments revolucionaris russos, la familia Kavadias deixà Rússia i retornà a Grècia, a Cefalònia.[2][3] El pare, però, feu cap a terres russes novament, per mirar de salvar els seus afers empresarials, i no tornà fins al cap de set anys, sense salut ni fortuna i havent patit presó i penalitats.[4] La familia es traslladà a la ciutat portuària del Pireu,[2] on poc després arribà una allau de refugiats, expulsats de les seves pàtries ancestrals d'Àsia, fruit de les conseqüències desastroses de la "gran idea".[4]

És, doncs, a Grècia, on creix i es forma el jove Nikos i on, entre setze i divuit anys i sota l'ègida del seu mestre, el poeta i narrador Pavlos Nirvanas (pseudònim literari del metge de la marina Petros Apostolidis), comença a publicar els primers poemes.[4] Inicia els estudis de medicina, que deixa en morir son pare, el 1929, i passa a treballar a les oficines de la companyia naviliera de la familia materna. Això el decanta pel que serà, fins als seus darrers dies, la seva professió i la seva vida: la marina, la navegació. A finals de 1929 s'embarca per primer cop.[2][5] El 1939 esdevé radiotelegrafista, càrrec que ocuparà a partir d'aleshores,[2] si bé l'esclat de la Segona Guerra mundial li suposà un parèntesi en la seva vida al mar. Fou mobilitzat a la frontera amb Bulgària i, després, prengué part en la campanya d'Albània, on les tropes gregues s'enfrontaren amb les de Mussolini, i foren finalment escombrades per l'exèrcit alemany.[6] Els anys de l'ocupació nazi de Grècia els passà a Atenes on, com molts altres intel·lectuals, s'integrà a la resistència amb el Front Nacional d'Alliberament.[6] El 1944, un cop alliberada Grècia, es reincorporà a la seva professió marinera.[7] A finals de 1974, prop dels seixanta-cinc anys, es veié forçat a deixar-la, en no trobar nou vaixell on enrolar-se, fet que li suposà un greu disgust i contratemps, ja que desitjava morir embarcat i tenir, al final, el mar com a sepultura.[8] Pocs mesos després, el febrer de 1975, moria a Atenes.

Després de la seva mort, la seva poesia ha esdevingut molt popular a Grècia, en bona part a causa de la seva musicació pel reconegut músic i cantant grec Thanos Mikrútsikos.[2]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • 1933: Marabú (Μαραμπού). Recull de 19 poemes.[9] En feu una segona edició el 1947, amb 3 poemes més.[7]
  • 1947: Boira (Πούσι)
  • 1975 (publicació pòstuma): Traverso (Τραβέρσο)

Prosa[modifica]

  • 1954: Guàrdia (Βάρδια)
  • 1987 (publicació pòstuma): Li (Λί)
  • 1987 (publicació pòstuma): De la guerra/Al meu cavall (Του Πολέμου/Στ' άλογό μου)

Traduccions al català de la seva obra[modifica]

  • 2008: Traducció de 6 dels seus poemes, a càrrec de Jaume Almirall i Sardà.[10][11]
  • 2010: Traducció, commemorativa del centenari de Kavadias, de Marabú; Tessalònica; El pràctic Nagel; Armida; Kuro Siwo; Carta d'un malalt; Esmeralda; La Creu del Sud; Mal du départ; La Guàrdia (fragment); Fata Morgana; A bord de l'"Aspasia"; Federico García Lorca; Cançó de Bressol; Tessalònica II; De la guerra (fragment); Li (fragment); a càrrec de Jaume Almirall Sardà; Joan-Carles Blanco Pérez; Jesús Cabezas Tanco; Joan F. Calabuig Calvo i Rubén Montañés Gómez.[12]
  • 2013: "Li", "De la guerra" i "Al meu cavall". Traducció a càrrec de Jaume Almirall i Sardà.[13][11][14][15][16]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Almirall 2013: p. 73
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Constantine et al. 2010: p. 544
  3. Almirall 2013: p. 74
  4. 4,0 4,1 4,2 Almirall 2013: p. 75
  5. Almirall 2013: p. 77
  6. 6,0 6,1 Almirall 2013: p. 85
  7. 7,0 7,1 Almirall 2013: p. 87
  8. Almirall 2013: p. 105
  9. Almirall 2013: p. 80
  10. Reduccions. Revista de poesia
  11. 11,0 11,1 Neogrec.org : «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 29 abril 2015].
  12. Associació Catalana de Neohel·lenistes 2010
  13. Club Editor
  14. Bohigas, Maria. «Nikos Kavadias. Dir la vida amb les paraules justes». Núvol, el digital de cultura. Punt de llibre, 21. [Consulta: 29 abril 2015].
  15. «Li i altres relats (fragment). Traducció de Jaume Almirall». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN català. [Consulta: 29 abril 2015].
  16. «Fragment de "Li i altres relats"» (PDF). VilaWeb. [Consulta: 29 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikos Kavadias Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Almirall 2013: Almirall, Jaume. «Nikos Kavadias en la seva obra». A: Nikos Kavadias. Li i altres relats. Traduïts del grec per Jaume Almirall. Barcelona: Club Editor, febrer 2013 (Club dels novel·listes, 44). ISBN 9788473291705. 
  • Constantine et al 2010: Constantine, Peter (ed); Hadas, Rachel (ed); Keeley, Edmund (ed); Van Dyck, Karen (ed). «Nikos Kavadias (1910 - 1975)». A: The greek poets. Homer to the present (en anglès). New York/London: W.W. Norton & Company, 2010, p. 543-544. ISBN 9780393060836. 
  • Neogrec.org : «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 29 abril 2015].

Obra traduïda al català[modifica]