Nikos Kavadias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNikos Kavadias
20140408 argostoli256.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Νίκος Καββαδίας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Harbin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPrimer cementiri d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Signatura
Nikos-Kavvadias-signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0442695 Musicbrainz: 5b0b25c1-397f-48c1-b4bd-14d0203ae27e Discogs: 945822 Allmusic: mn0003120333 Modifica el valor a Wikidata

Nikos Kavadias (Νίκος Καββαδίας; Nikolsk Ussurijisk, 11 de gener de 1910Atenes, 10 de febrer de 1975)[1] fou un escriptor i poeta grec.[2] La seva vida de navegant, plenament lligada al mar, impregna tota la seva obra.

Biografia[modifica]

Kavadias nasqué a Nikolsk Ussurijisk (avui Ussurijisk, a Primorsky Krai), una ciutat en la ruta transsiberiana, propera a la costa del Pacífic, en territoris de Manxúria[2] feia poc incorporats a l'Imperi Rus.[1] Els seus pares eren grecs, originaris de l'illa de Cefalònia. La mare, Dorothea Angelatos, formava part d'una familia d'armadors, mentre que el pare, Kharílaos Kavadias, tenia negocis d'importació i exportació; era proveïdor de l'exèrcit rus i havia assolit una bona posició econòmica.[1] En esclatar la Guerra del 1914, i amb els les primícies dels moviments revolucionaris russos, la familia Kavadias deixà Rússia i retornà a Grècia, a Cefalònia.[2][3] El pare, però, feu cap a terres russes novament, per mirar de salvar els seus afers empresarials, i no tornà fins al cap de set anys, sense salut ni fortuna i havent patit presó i penalitats.[4] La familia es traslladà a la ciutat portuària del Pireu,[2] on poc després arribà una allau de refugiats, expulsats de les seves pàtries ancestrals d'Àsia, fruit de les conseqüències desastroses de la "gran idea".[4]

És, doncs, a Grècia, on creix i es forma el jove Nikos i on, entre setze i divuit anys i sota l'ègida del seu mestre, el poeta i narrador Pavlos Nirvanas (pseudònim literari del metge de la marina Petros Apostolidis), comença a publicar els primers poemes.[4] Inicia els estudis de medicina, que deixa en morir son pare, el 1929, i passa a treballar a les oficines de la companyia naviliera de la familia materna. Això el decanta pel que serà, fins als seus darrers dies, la seva professió i la seva vida: la marina, la navegació. A finals de 1929 s'embarca per primer cop.[2][5] El 1939 esdevé radiotelegrafista, càrrec que ocuparà a partir d'aleshores,[2] si bé l'esclat de la Segona Guerra mundial li suposà un parèntesi en la seva vida al mar. Fou mobilitzat a la frontera amb Bulgària i, després, prengué part en la campanya d'Albània, on les tropes gregues s'enfrontaren amb les de Mussolini, i foren finalment escombrades per l'exèrcit alemany.[6] Els anys de l'ocupació nazi de Grècia els passà a Atenes on, com molts altres intel·lectuals, s'integrà a la resistència amb el Front Nacional d'Alliberament.[6] El 1944, un cop alliberada Grècia, es reincorporà a la seva professió marinera.[7] A finals de 1974, prop dels seixanta-cinc anys, es veié forçat a deixar-la, en no trobar nou vaixell on enrolar-se, fet que li suposà un greu disgust i contratemps, ja que desitjava morir embarcat i tenir, al final, el mar com a sepultura.[8] Pocs mesos després, el febrer de 1975, moria a Atenes.

Després de la seva mort, la seva poesia ha esdevingut molt popular a Grècia, en bona part a causa de la seva musicació pel reconegut músic i cantant grec Thanos Mikrútsikos.[2]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • 1933: Marabú (Μαραμπού). Recull de 19 poemes.[9] En feu una segona edició el 1947, amb 3 poemes més.[7]
  • 1947: Boira (Πούσι)
  • 1975 (publicació pòstuma): Traverso (Τραβέρσο)

Prosa[modifica]

  • 1954: Guàrdia (Βάρδια)
  • 1987 (publicació pòstuma): Li (Λί)
  • 1987 (publicació pòstuma): De la guerra/Al meu cavall (Του Πολέμου/Στ' άλογό μου)

Traduccions al català de la seva obra[modifica]

  • 2008: Traducció de 6 dels seus poemes, a càrrec de Jaume Almirall i Sardà.[10][11]
  • 2010: Traducció, commemorativa del centenari de Kavadias, de Marabú; Tessalònica; El pràctic Nagel; Armida; Kuro Siwo; Carta d'un malalt; Esmeralda; La Creu del Sud; Mal du départ; La Guàrdia (fragment); Fata Morgana; A bord de l'"Aspasia"; Federico García Lorca; Cançó de Bressol; Tessalònica II; De la guerra (fragment); Li (fragment); a càrrec de Jaume Almirall Sardà; Joan-Carles Blanco Pérez; Jesús Cabezas Tanco; Joan F. Calabuig Calvo i Rubén Montañés Gómez.[12]
  • 2013: "Li", "De la guerra" i "Al meu cavall". Traducció a càrrec de Jaume Almirall i Sardà.[13][11][14][15][16]
  • 2021: Guàrdia (novel·la) i Poemes, traduccions a càrrec de Jaume Almirall i Sardà.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Almirall 2013: p. 73
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Constantine et al. 2010: p. 544
  3. Almirall 2013: p. 74
  4. 4,0 4,1 4,2 Almirall 2013: p. 75
  5. Almirall 2013: p. 77
  6. 6,0 6,1 Almirall 2013: p. 85
  7. 7,0 7,1 Almirall 2013: p. 87
  8. Almirall 2013: p. 105
  9. Almirall 2013: p. 80
  10. Reduccions. Revista de poesia
  11. 11,0 11,1 Neogrec.org: «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. Arxivat de l'original el 13 de gener 2015. [Consulta: 29 abril 2015].
  12. Associació Catalana de Neohel·lenistes 2010
  13. Club Editor
  14. Bohigas, Maria. «Nikos Kavadias. Dir la vida amb les paraules justes». Núvol, el digital de cultura. Punt de llibre, 21. [Consulta: 29 abril 2015].
  15. «Li i altres relats (fragment). Traducció de Jaume Almirall». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. PEN català. [Consulta: 29 abril 2015].
  16. «Fragment de "Li i altres relats"» (PDF). VilaWeb. [Consulta: 29 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikos Kavadias
  • Almirall 2013: Almirall, Jaume. «Nikos Kavadias en la seva obra». A: Nikos Kavadias. Li i altres relats. Traduïts del grec per Jaume Almirall. Barcelona: Club Editor, febrer 2013 (Club dels novel·listes, 44). ISBN 9788473291705. 
  • Constantine et al 2010: Constantine, Peter (ed); Hadas, Rachel (ed); Keeley, Edmund (ed); Van Dyck, Karen (ed). «Nikos Kavadias (1910 - 1975)». A: The greek poets. Homer to the present (en anglès). Nova York/London: W.W. Norton & Company, 2010, p. 543-544. ISBN 9780393060836. 
  • Neogrec.org : «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes.

Obra traduïda al català[modifica]