Nimfàlids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Nimfàlids
Nymphalidae
	; Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Superfamília	Papilionoidea
Família	Nymphalidae ; Rafinesque, 1815
Diversitat
	* Uns 600 gèneres unes 6.000 espècies ;
Nomenclatura
Sinònims	Danaidae; Amathusiidae; Heliconiidae

Els nimfàlids (Nymphalidae) componen una família de lepidòpters de la superfamília dels papilionoïdeus. Fins a l'any 2011 s'havien descrit un total de 6.000 espècies.^[1] Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.^[2]^[3]

Nomenclatura[modifica]

Rafinesque^[4] va introduir el nom Nymphalia com a subfamília en els lepidòpters diürns. Rafinesque no va incloure Nymphalis entre els gèneres llistats, però Nymphalis estava inequívocament implicat en la formació del nom (Codi article 11.7.1.1). L'atribució dels Nymphalidae a Rafinesque ha estat àmpliament adoptada.^[5]

Morfologia[modifica]

L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.^[6] En les espècies europees predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.^[2] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Aglais io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.^[7]

Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;^[7] d'altres reposen semienterrades al sòl.^[2]

Comportament[modifica]

Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o la migradora dels cards (Vanessa cardui), són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres.^[6] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.^[2] Fora de latituds tropicals acostumen a hibernar com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.^[7]

Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.^[7]

Taxonomia i sistemàtica[modifica]

La filogènia dels Nymphalidae és complexa. Diversos tàxons tenen una posició poc clara, cosa que reflecteix el fet que algunes subfamílies anteriorment eren ben reconegudes com a famílies diferents a causa d'un estudi insuficient.

Els nimfàlids es divideixen en 12 subfamílies,^[8] classificats dins de els cinc clades principals de la família: ^[8]

Clade Libytheine
- Libytheinae
Clade Danainae
- Danainae
Clade Satyrinae
Clade Heliconiinae
- Heliconiinae
- Limenitidinae
Clade Nymphalinae

Les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:^[9]^[10]

Papilionidae

	Hedylidae

	Hesperiidae

Pieridae

Nymphalidae

	Riodinidae

	Lycaenidae

Espècies notables[modifica]

Galeria d'oruguess[modifica]

Agraulis vanillae a Passiflora incarnata
Limenitis camilla
Argyreus hyperbius
Tanaecia lepidea a Careya arborea
Enodia anthedon
Hermeuptychia hermybius, d'ou a pupa
Il·lustracions de larves de Nymphalidae de la Índia
Il·lustracions de larves de Nymphalidae de la Índia
Toda una Nymphalidae, Dione cf. vanillae.
Ala de Dione cf. vanillae.

Referències[modifica]

↑ Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 juliol 2012].
↑ Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.
↑ Rafinesque, C.S. (1815). Analyse de la Nature, ou Tableau de l'Univers et des Corps Organisés. Jean Barravecceia: Palermo. 224 pages, p 127.
↑ Vane-Wright & de Jong, 2003: 167; Pelham, 2008; Wahlberg, 2010
↑ ^6,0 ^6,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 juliol 2012].
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
↑ ^8,0 ^8,1 Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, juny 13–16, 2002» (PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132 [Consulta: 31 maig 2011].
↑ Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
↑ Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.

Vegeu també[modifica]

Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears

[1] Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.

[ast-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 juliol 2012].

[and-3] Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.

[4] Rafinesque, C.S. (1815). Analyse de la Nature, ou Tableau de l'Univers et des Corps Organisés. Jean Barravecceia: Palermo. 224 pages, p 127.

[5] Vane-Wright & de Jong, 2003: 167; Pelham, 2008; Wahlberg, 2010

[Waste-6] 6,0 ^6,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 juliol 2012].

[Tom-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.

[wahlberg-8] 8,0 ^8,1 Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, juny 13–16, 2002» (PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132 [Consulta: 31 maig 2011].

[9] Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.

[10] Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]