Nimfàlids
Nymphalidae  | |
|---|---|
 Nimfa mediterrània (Limenitis reducta) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Nymphalidae Rafinesque, 1815 |
| Diversitat | |
* Uns 600 gèneres
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Danaidae Amathusiidae Heliconiidae
|
.svg){kind=icon}
Els nimfàlids (Nymphalidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels papilionoïdeus (Papilinoidea). Fins a l'any 2011 s'havien descrit un total de 6.152 espècies.[1] Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.[2][3]
Nomenclatura
[modifica]Rafinesque[4] va introduir el nom Nymphalia com a subfamília dins els lepidòpters diürns. Rafinesque no va incloure Nymphalis entre els gèneres llistats, però Nymphalis estava inequívocament implicat en la formació del nom (Codi article 11.7.1.1). L'atribució dels Nymphalidae a Rafinesque ha estat àmpliament adoptada.[5]
Morfologia
[modifica]L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[6] En les espècies europees predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[2] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Aglais io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[7]
Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[7] d'altres reposen semienterrades al sòl.[2]
Comportament
[modifica]Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o la migradora dels cards (Vanessa cardui), són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres.[6] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.[2] Fora de latituds tropicals acostumen a hibernar com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.[7]
Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[7]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]
La filogènia dels Nymphalidae és complexa. Diversos tàxons tenen una posició poc clara, cosa que reflecteix el fet que algunes subfamílies anteriorment eren ben reconegudes com a famílies diferents a causa d'un estudi insuficient.
Els nimfàlids es divideixen en 12 subfamílies,[8] classificats dins de els cinc clades principals de la família: [8]
- Clade Libytheine
- Clade Danainae
- Clade Satyrinae
- Clade Heliconiinae
- Clade Nymphalinae
Les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[9][10]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Espècies notables
[modifica]- Lexias pardalis
- Nymphalis californica
- Polygonia c-album
- Junonia coenia
- Libytheana carinenta
- Hamadryas februa
- Chlosyne janais
- Limenitis lorquini
- Euphydryas aurinia
- Maniolis jurtina
- Nymphalis antiopa
- Danaus plexippus - Papallona Monarca.
- Morpho menelaus - Morfo blau.
- Vanessa cardui
- Aglais io, Paó de dia
- Polygonia interrogationis
- Vanessa atalanta - Atalanta o rei
- Coenonympha pamphilus
- Nymphalis urticae
- Hipparchia neomiris
- Anthanassa texana
Galeria d'oruguess
[modifica]-
-
-
-
-
-
Hermeuptychia hermybius, d'ou a pupa -
Il·lustracions de larves de Nymphalidae de l'Índia -
Il·lustracions de larves de Nymphalidae de l'Índia -
Toda una Nymphalidae, Dione cf. vanillae. -
Ala de Dione cf. vanillae.
_caterpillar_on_Passiflora_incarnata.jpg)
_caterpillar_on_Careya_arborea_W_IMG_2387.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.
- ↑ Rafinesque, C.S. (1815). Analyse de la Nature, ou Tableau de l'Univers et des Corps Organisés. Jean Barravecceia: Palermo. 224 pages, p 127.
- ↑ Vane-Wright & de Jong, 2003: 167; Pelham, 2008; Wahlberg, 2010
- ↑ 6,0 6,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ 8,0 8,1 Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, juny 13–16, 2002» (
PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132 [Consulta: 31 maig 2011].
- ↑ Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
- ↑ Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.
