Nimfa de la Font

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaNimfa de la Font
Lucas Cranach d. Ä. - Quellnymphe (Museo Thyssen-Bornemisza).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusquadre Modifica el valor a Wikidata
CreadorLucas Cranach el Vell
Creacióc. dècada del 1530 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
taula (superficie de pintura) Modifica el valor a Wikidata
Dimensions75 (alçària) × 120 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Thyssen-Bornemisza (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari115 (1986.13) Modifica el valor a Wikidata

Nimfa de la font (1537, oli sobre fusta, 48 × 73 cm. Museu de Belles Arts Besançon).

Lucas Cranach el Vell (Kronach, 1472 - Weimar, 1553) es formà amb el seu pare Hans. De 1500 a 1504, restà actiu a Viena i va mantenir contactes amb el cercle d'humanistes. A partir de 1505 treballà en el palau saxó de Wittenberg, on organitzà un gran taller de pintura. A partir de 1519, fou membre del consell municipal i alcalde en diverses ocasions. Influït per l'art dels països alpins i per Albrecht Dürer, Cranach desenvolupà un nou estil pictòric, que consistia a crear un tot romàntic mitjançant la fusió del paisatge amb la representació figurativa. Mercès a aquesta concepció, fonamental per a l'evolució posterior de la pintura al sud d'Alemanya, se'l considera el fundador de l'escola del Danubi. També rebé influències de la pintura flamenca, que conegué durant el seu viatge a Flandes el 1508.

Nimfa de la font[modifica]

Els famosos nus de Cranach sempre mostren figures clàssiques de dona. Segons sembla, per a aquest quadre sobre el descans de la nimfa, s'inspirà en la Venus adormida de Giorgione. El pintor sol aclarir el sentit de l'al·legoria moral per mitjà d'inscripcions; en aquest cas: <No destorbeu el son de la nimfa de la font sagrada>. Hi ha tres versions de l'obra. La que es reprodueix en aquest arxiu també s'ha atribuït al fill de l'artista, Lucas Cranach el Jove.

Cranach té infinitat d'obres importants, com per exemple Parella amorosa desigual, La crucifixió, Descans en la fugida d'Egipte, La font d'eterna joventut, Retrat d'una dama, Verge amb el nen sota un pomer, Venus, Adam i Eva (Cranach), El judici de Paris, etc.

Bibliografia[modifica]