Ninón Sevilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Infotaula de personaNinón Sevilla

(1956) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es-419) Emelia Pérez Castellanos Modifica el valor a Wikidata
10 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 2015 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteón Jardín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórumbera (en) Tradueix, actriu de cinema, actriu, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  2012 Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0786465 Allocine: 29574 Allmovie: p64639 TMDB.org: 975191 Modifica el valor a Wikidata

Emelia Pérez Castellanos (l'Havana, Cuba, 10 de novembre de 1929 - Ciutat de Mèxic, 1 de gener de 2015),[1][2] coneguda artísticament com a Ninón Sevilla, va ser una ballarina, cantant i actriu cinematogràfica i televisiva mexicana d'origen cubà. Va ser una de les principals exponents de l'anomenat Cine de rumberas de l'època d'or del cinema mexicà, en les dècades de 1940 i 1950.[3]

Inicis[modifica]

Emelia Pérez Castellanos[4] va néixer a l'Havana, Cuba, el 10 de novembre de 1926.[1][5] Va ser criada per una tia i per la seva àvia a Centre Havana. La seva àvia era una dona amb gran devoció catòlica i la va matricular en un col·legi de monges, on Ninón va sentir vocació religiosa i va pensar a convertir-se en monja missionera. Aviat va descobrir la seva habilitat per la dansa. Va adoptar el seu nom artístic en homenatge a la llegendària cortesana francesa Ninon de Lenclos. Va començar a ballar amb èxit a centres nocturns i cabarets de Cuba.[6] Més tard, va començar a treballar en el cor dels comediants cubans Mimí Cal Nananina i Leopoldo Fernández Tres Patines en el Teatre Martí de l'Havana. En aquest llavors feia parella amb un ballarí anomenat Horacio.

Cinema[modifica]

Ninón va arribar a Mèxic contractada per l'empresari, productor i director porto-riqueny Fernando Cortés per treballar en el Teatre Líric de la Ciutat de Mèxic. Eventualment la van buscar per formar part de l'espectacle encapçalat per Libertad Lamarque. Va debutar en aquesta companyia en el Teatre Degollado a Guadalajara. L'èxit del seu nom musical va ser prou important, que va superar en aplaudiments a la mateixa Lamarque.[7] No va trigar a veure-la en un espectacle en el Teatre Líric el productor de cinema Pedro Arturo Calderón, qui li va oferir treballar en el mitjà fílmic. El seu debut cinematogràfic va ser en la cinta Carita de cielo (1946), amb María Elena Marquès i Antonio Badú. A partir d'aquest moment, Ninón va esdevenir artista exclusiva de Produccions Calderón. Va tenir ofertes de part d'estudis com Metro-Goldwyn-Mayer i Columbia Pictures, però no li interessava treballar als Estats Units.[8]

Ninón va participar en cintes com a Pecadora (1947), amb Emilia Guiú i Señora Temptación (1948), al costat de David Silva. En la cinta Venganza (1948), va alternar per primera vegada amb el cantant i compositor Agustín Lara, amb qui va filmar dues cintes més: Coqueta (1948) i Perdida (1949). Venganza a més va marcar l'inici de les seves col·laboracions fílmiques amb el director Alberto Gout, qui va contribuir a consolidar-la com una de les grans figures eròtiques del cinema mexicà. La cinta Aventurera (1950), també de Gout, és considerada per la crítica com l'obra mestra de l'anomenat Cinema de rumberas mexicà. Sota la batuta de Gout, Sevilla va filmar a més Sensualidad (1950), al costat de Fernando Soler; Mujeres sacrificadas (1952), amb Roberto Cañedo, i Aventura en Rio (1953), filmada al Brasil, on Ninón era un veritable ídol.

A més de Gout també van contribuir a l'esplendor de Sevilla directors com Emilio "el Índio" Fernández en Víctimas del pecado (1951) i Julio Bracho en Llévame en tus brazos (1954). En 1955 va realitzar la seva única intervenció en la comèdia musical amb la cinta Club de senyoretes, al costat del còmic Joaquín Pardavé. A més, en pel·lícules com Mulata (1954) i Yambaó (1956), Ninón va aconseguir que anessin les primeres produccions del cinema mexicà a incloure arguments basats en la santera i altres tradicions i elements de la cultura afrocubana.

Les cintes de Ninón Sevilla també van causar furor en mercats com França, on algunes de les seves pel·lícules van ser objecte de ressenyes i afalacs de figures com François Truffaut i altres crítics de la revista Cahiers du Cinéma.

Amb el declivi del cinema de rumberas, Ninón Sevilla es va retirar de la indústria. L'últim film de la seva primera etapa cinematogràfica va ser la comèdia musical espanyola Zarzuela 1900. A partir del seu matrimoni i posterior viudetat, Sevilla va viure a la ciutat de Nova York durant 15 anys.[9]

Ninón Sevilla va retornar al cinema després de tornar a Mèxic en 1981, de la mà del realitzador Mario Hernández, qui la va dirigir en la cinta estrenada en 1984 Noche de carnaval, per la qual va guanyar l'Ariel a la Millor Actriu de l'Any. A més d'una aparició especial en la cinta sobre Benny Moré (Hoy como ayer, 1987), Ninón va intervenir en breus papers en altres pel·lícules d'Hernández. La seva última cinta va ser Rumbera caliente (1989).

Televisió[modifica]

Ninón Sevilla va debutar en televisió en 1964, amb un petit paper en la telenovel·la Juicio de almas, produïda per Ernesto Alonso. Després del ressorgiment de la seva carrera, va realitzar un petit rol en la telenovel·la Tú eres mi destino. L'actriu es va incorporar de ple al gènere a partir de la seva participació en Rosa salvaje, al costat de Verónica Castro, en 1987. A aquesta, li segueixen històries com Cuando llega el amor(1989), Las secretas intenciones (1992), María la del barrio (1995), La usurpadora (1998), Rosalinda (1999), Amarte es mi pecado (2004), i Qué bonito amor (2012), entre altres. En el mitjà de les telenovel·les, Ninón va interpretar a dones alegres, humils i de classe baixa. Igual que figures com Silvia Derbez, Meche Barba i Carmen Salinas, l'actriu va ser un element indispensable en les trames de veïnatge de les telenovel·les mexicanes.

Vida personal[modifica]

Ninón Sevilla va sostenir un romanç durant diversos anys amb el productor cinematogràfic Pedro Arturo Calderón. Va contreure matrimoni amb el metge cubà José Gil, de qui va enviduar poc després. Va tenir un únic fill, el músic Genaro Lozano.

Reconeixements[modifica]

En 1987, en la nit de clausura del Festival Internacional de Cinema de Rio de Janeiro, l'actriu va ser anomenada a l'escenari per rebre un premi en reconeixement a la seva tasca de vida. Entre el grup d'estels de telenovel·les de la Rede Globo TV que omplien l'escenari, només Ninón Sevilla va brillar com una diva, com a representació dignificada del mite que va personificar durant els anys daurats del cinema mexicà.

En 2009, Ninón Sevilla va ser guardonada amb el premi Deessa de Plata "Dolores del Riu" en reconeixement a la seva trajectòria cinematogràfica.[10]

En 2012 Ninón Sevilla va ser interpretada per l'actriu Ariadna Pérez Mijares en la cinta biogràfica El fantástico mundo de Juan Orol, dirigida per Sebastián de l'Amo.

En 2014 l'actriu va ser objecte d'un homenatge de part de l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques i la Cineteca Nacional de Mèxic per la seva trajectòria i influència al cinema de Mèxic.[11]

Defunció[modifica]

Ninón Sevilla va morir l'1 de gener de 2015, als 85 anys a l'Hospital Ángeles Roma de la Ciutat de Mèxic, com a conseqüència d'una aturada cardíaca. La rumbera hi havia estat internada des de dies anteriors a causa d'una pneumònia. Les seves restes mortals van ser dipositats en el Lot dels Actors del Panteó Jardí de la Ciutat de Mèxic. Li sobreviu el seu únic fill, Genaro Lozano.[12][13][14]

Anècdotes[modifica]

En 1946, Ninón va participar en un concurs a l'Havana organitzat per Juan Orol per buscar a la seva nova musa cinematogràfica. No obstant això, Ninón va ser rebutjada per Orol juntament amb moltes altres candidates. Finalment el director va seleccionar fora del concurs a Rosa Carmina per convertir-la en el seu nou estel.

En 1952, en un concurs realitzat a França, Ninón va derrotar a figures com Marlene Dietrich i Ginger Rogers com les cames més belles del cinema.[15]

En 1952 Ninón va ser considerada originalment per protagonitzar la cinta Susana, demonio y carne de Luis Buñuel. No obstant això, els productors no van arribar al preu estipulat pels Calderón per poder prestar al seu estel. La cinta es va filmar finalment amb Rosita Quintana.[16]

En 1955, quan exercia la crítica de cinema, el futur gran director francès François Truffaut, va escriure en el seu ressenya de la cinta Llévame en tus brazos: "¿Acaso baila Ninón para alcanzar la gloria? De ninguna manera, nunca. ¡Está clarísimo que Ninón baila por placer!".

En 1956 quan Edith Piaf va visitar Mèxic, per filmar la cinta "Música de siempre", alguns periodistes li van preguntar que li agradaria conèixer de Mèxic, al que Piaf va respondre: A Ninón Sevilla.[15]

Ninón Sevilla explicava l'anècdota de quan va ser contactada per la també rumbera cubana María Antonieta Pons per convidar-la a prendre el te, al que Sevilla va respondre: Som cubanes. Si m'haguessis convidat a prendre un cafè jo aniria, però jo no prenc te.

Treballs[modifica]

Filmografia
  • Carita de cielo (1946)
  • Pecadora (1947)
  • La feria de Jalisco (1947)
  • Señora tentación (1947)
  • Revancha (1948)
  • Coqueta (1948)
  • Perdida (1949)
  • Aventurera (1950)
  • Sensualidad (1950)
  • Víctimas del pecado (1951)
  • No niego mi pasado (1951)
  • Mujeres sacrificadas / El recuerdo del otro (1951)
  • Aventura en Río (1953))
  • Llévame en tus brazos (1953)
  • Mulata (1954)
  • Amor y pecado (1955)
  • Club de señoritas (1955)
  • Yambaó (1956)
  • Maratón de baile (1957)
  • Mujeres de fuego /Lina, la mujer de fuego (1958)
  • Zarzuela 1900 / Música de ayer (1959)
  • Noche de carnaval (1981)
  • Las noches del Blanquita (1981)
  • El mexicano feo (1982)
  • Viva el chubasco / Pero, hombre, amigo (1983)
  • Hoy como ayer (1987)
  • Jóvenes delincuentes (1989)
  • Rumbera caliente (1989)
Telenovel·les
Sèries de televisió

Referències[modifica]

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ninón Sevilla: la rumbera inoblidable». Companyia Periodística Nacional, 01-01-2015. Arxivat 2015-01-05 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Mor l'actriu Ninón Sevilla». informador.com.mx. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 30 octubre 2015].
  3. ↑ Galán, Diego. «Ninón Sevilla, rumbera del cine mexicano». El país, 10-01-2015. [Consulta: 16 juliol 2022].
  4. ↑ SOM (1999), p. 67
  5. ↑ Amezcua, Melissa. «Aclareixen edat de la rumbera, Ninón Sevilla». Publicacions i Impresos Pas del Nord, 30-12-2014.
  6. ↑ Institut Nacional de Migració/Centro d'Estudis Migratoris. 200 Mexicans que ens Va heretar el Món (en castellà). Paral·lel 21, 2010, p. 259. ISBN 978 607 7891 02 4. «"Les 200 personalitats incloses aquí (en aquesta obra) van destacar per les seves notables contribucions a Mèxic. Totes elles van néixer en l'exterior i es van arrelar al país per diversos motius i raons...."» 
  7. ↑ Muñóz Castillo (1993), p. 162-163
  8. ↑ Muñóz Castillo, Fernando Les reines del tròpic, Mèxic, 1993, ed. Grup Atzabeja, p.163
  9. ↑ Impacto Latin News :La rumba està de dol, va morir Ninón Sevilla
  10. ↑ «El Septimo Arte: Les nominacions a les Deesses de Plata». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 30 octubre 2015].
  11. ↑ Reconeixen Cineteca Nacional i AMACC trajectòria de Ninón Sevilla
  12. ↑ Milenio.com: Mor Ninón Sevilla
  13. ↑ El Universal «Ninón Sevilla mor a causa d'una aturada cardíaca». , 01-01-2015. Arxivat 2015-01-04 a Wayback Machine.
  14. ↑ El Informador «Ninón Sevilla, hospitalizada por una neumonia». , 30-01-2014. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 Ecodiario L'Economista- Ninón Sevilla: La deessa Rumbera
  16. ↑ SOM (1999), p. 65

Bibliografia[modifica]

  • Sensualidad: Las películas de Ninón Sevilla. UNAM Col·lecció Filmografia Nacional, 1989. ISBN 968-36-1011-0. 
  • Las Reinas del Trópico: María Antonieta Pons, Meche Barba, Amalia Aguilar, Ninón Sevilla & Rosa Carmina. Grup Atzabeja, 1993. ISBN 968-6084-85-1. 
  • Las rumberas del Cine Mexicano (1999) En SOMOS. Mèxic: Editorial Televisa, S. a. de C.V.
  • Bellezas del cine mexicano/Beauties of Mexican Cinema. Arxiu Fílmico Agrasánchez, 2001. ISBN 968-5077-11-8. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ninón_Sevilla&oldid=33307657»