Nina Power

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:18, 3 ago 2016 amb l'última edició de Llumeureka (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaNina Power
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
West Country (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Middlesex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, sociòloga, activista pels drets de les dones, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity of Roehampton (en) Tradueix
The Guardian Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4405886 Modifica el valor a Wikidata

Nina Power és una filòsofa i feminista del Regne Unit. Actualment dóna classes de filosofia a la Universitat de Roehampton. S'inscriu en la continuïtat de la deconstrucció, dels estudis de gènere i l'anomenada French Theory. La seva especialitat és en l'obra d'Alain Badiou.

Vida i obra

Power ocupa el càrrec de Senior Lecturer in Philosophy a la Universitat de Roehampton. Així mateix, publica articles sobre filosofia europea, art, política i pedagogia. Escriu regularment per al diari d'esquerres britànic The Guardian. La seva especialitat és el pensament del filòsof francès Alain Badiou, i ha estat coeditora de les traduccions en llengua anglesa On Beckett i Political Writing. La seva filosofia s'orienta entorn del marxisme i l'atomisme, però també entorn autors com Feuerbach o Sartre. Apareix al documental alemany Marx Reloaded (2011) juntament amb altres filòsofs actuals com ara Slavoj Žižek, Peter Sloterdijk o Toni Negri a propòsit de l'actualitat de la filosofia marxista. El 2009 va publicar un manifest feminista sota el títol de La dona unidimensional (One Dimensional Woman) a l'editorial Zero Books. El títol fa referència al llibre del filòsof alemany Herbert Marcuse anomenat L'home unidimensional, publicat el 1964 als Estats Units. Nina Power critica el feminisme institucional integrat pel capitalisme liberal en tant que la producció d'allò femení com imatge reificada i mercantilitzada per vendre.

Alguns dels filòsofs considerats propers a la seva tendència filosòfica i política són Luce Irigaray, Valerie Solanas, Avital Ronell, Judith Butler o els redactors de la revista Tiqqun.

Enllaços externs