Nina Ricci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNina Ricci
Biografia
Naixement (fr) Maria Adélaide Nielli
14 gener 1883
Torí (Itàlia)
Mort 29 novembre 1970 (87 anys)
França (França)
Lloc d'enterrament Courances
Activitat
Camp de treball Disseny de moda
Ocupació Dissenyadora d'alta costura
Família
Cònjuge Luigi Ricci
Fills Robert Ricci Tradueix
Premis

Escut d'armes Nina Ricci

Lloc web Lloc web
Find a Grave: 6624
Modifica les dades a Wikidata

Nina Ricci, de verdader nom Maria Adélaïde Nielli, nascuda el 14 de gener 1883 a Torí i morta el 29 de novembre de 1970 a París, fou una dissenyadora i costurera francoitaliana.

Biografia[modifica]

Nascuda a Torí, la seva família es va traslladar a Florència quan ella tenia 5 anys i set anys més tard es muden a França. Es va casar amb Luigi Ricci, fill d'un joier italià, amb qui va tenir un fill en 1905, Robert (1988 †). Nina Ricci va treballar durant uns vint anys a Raffin, una casa de moda parisenca amb una excel·lent reputació[1] En el 1929, amb la mort de Raffin i el tancament de Raffin i Ricci,[2] desitja retirar-se.

En 1932, el seu fill deixa el seu negoci de publicitat i va fundar, per a la seva mare, la casa de moda en el 20, rue des Capucines, en el primer districte de París.[1] Robert, home d'afers reputat, administra la casa de costura durant diversos anys i crea igualment l'estudi de fotografia Harcourt. Desenvolupa igualment els perfums, una activitat en la qual va estar especialment involucrat i que va permetre a la marca establir la seva reputació a l'estranger, deixant la responsabilitat de la costura a la seva mare[2] districte

A partir de finals del 1945, l'empresa es llança a la creació de perfums (Cœur joie al desembre 1945 vestit amb una ampolla de Lalique i Christian Bérard, Capricci, Fille d'Ève, Farouche, Pomme d'Amour, etc.), sent el més famós de ells L'Air du temps (1948) del qual el flascó és realitzat per la fàbrica de cristall de Lalique. Nina Ricci i el seu fill col·laboren igualment amb diversos artistes.

Dotada per al tall, no sap dibuixar i realitza els seus models directament sobre un maniquí. La seva primera col·lecció va ser immediatament un èxit[1] Al punt més àlgid, la casa empra fins a 500 persones. Nina Ricci Boutique, una segona línia pròxima a la futura línia de prêt-à-porter de l'empresa, va ser llançada en els anys 50, però va ser en el 1964 quan va aparèixer la línia definitiva. Jules-François Crahay va entrar a la casa en el 1954 per a ajudar a Nina Ricci; a poc a poc, cada vegada va convertir-se en un col·laborador més important fins que va crear totes les col·leccions. La de 1959, « Crocus », va ser un gran èxit.[2] Crahay abandona la casa l'any 1963 i és reemplaçat per Gérard Pipart. En aquells anys, part del prêt à porter es fabricava a la rue du Sentier i a Salbris, i era distribuït pels establiments Vaskène, que representaven aquesta producció en el Salon du Prêt à Porter de París, mentre que l'alta costura es mostrava en els salons Nina Ricci.

En el 1979, la casa es va traslladar a l'Avinguda Montaigne, enfront de Dior, i a l'any següent, el gendre de Robert Ricci es va fer càrrec de la gestió conjunta.[2] L'any 1988, Elf-Sanofi va adquirir una participació minoritària en el capital de l'empresa de perfumeria Nina Ricci, propietària de la casa de costura. Deu anys més tard, Puig va comprar la costura i els perfums.

L'any 2009, Peter Copping pren la direcció artística.

Nina Ricci va viure una part de la seva vida a Ploujean (a prop de Morlaix), a una casa Art déco, sobre el marge del Dossen.[3]

Nina Ricci està enterrada a Courances.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Catherine Örmen. «Nina Ricci, un parfum de féminité». A: Un siècle de mode. Éditions Larousse, 2012, p. 38 à 41 (Les documents de l'Histoire). CO2012. ISBN 978-2-03-587455-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Didier Grumbach. «Les nouvelles ressources de la profession : Nina Ricci». A: Histoires de la mode. Éditions du Regard, 2008, p. 159 à 160. ISBN 978-2-84105-223-3. 
  3. leparisien.fr, 2012-10-29CET07:00:00+01:00 [Consulta: 4 setembre 2017].