Nina de Geòrgia
| santa Nina, o Ninó de Geòrgia |
|
|---|---|
Icona
|
|
| verge; Isapostolos ("igual als apòstols"), I·luminadora de Geòrgia | |
| Naixement | En georgià: ნინო (Nino); en grec: Νίνω (Níno) 296 Colastres (Capadòcia) |
| Mort | 335-347 Bodbe (Geòrgia) |
| Sepultura | Monestir de Bodbe (Sighnaghi; Geòrgia) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església ortodoxa, Església Ortodoxa de Geòrgia, esglésies orientals |
| Lloc de pelegrinatge | Bodbe |
| Festivitat | 14 de gener |
| Iconografia | Amb un crucifix fet de serments de raïm a la mà |
| Patronatge | Geòrgia |
 |
|
Santa Nino (en georgià: წმინდა ნინო, en grec Άγιη Νίνω), també coneguda com a Ninó, Ninny i Cristiana (296 – 338 o 340), isoapòstola (igual als apòstols), predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia. És venerada com a santa a tota la cristiandat.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Nasqué a Colastres, Capadòcia, i és considerada neboda de Sant Jordi. Segons les fonts més difoses, era originària de Kolastra (Capadòcia), i parent de Sant Jordi, i va arribar a Geòrgia, l'antic Regne d'Ibèria cap a l'any 320, provinent de Constantinoble. Altres fonts indiquen que era de Jerusalem, Roma o la Gàl·lia. Després de fer diversos miracles i guarir malalts, va convertir, entre d'altres, la reina Nana, a qui havia sanat d'una greu malaltia, i el rei Mirian III d'Ibèria. Aquest, segons la llegenda, s'havia perdut en un bosc durant una cacera, i ja a les fosques, va invocar "el déu de Nino" i només així va poder trobar el camí de sortida. Convertit, Mirian va proclamar el cristianisme com a religió oficial del regne en 327 i Nina va poder continuar la seva activitat de predicació fins a la seva mort.
Veneració[modifica | modifica el codi]
La seva tomba es venera al monestir de Bodbe a Kakheti, en la Geòrgia oriental, essent una de les santes amb més devoció a l'Església Apostòlica Autocèfala Ortodoxa Georgiana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nina de Geòrgia |
|
