Ninus (fundador de Nínive)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeNinus
Gemäldegalerie Alte Meister (Dresden) Galeriewerk Bürkner 35.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
personatge de la mitologia nòrdica
ésser humà possiblement fictici
ésser humà Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraRoman de Ninos (fr) Tradueix, Ninus of Niniveh (engraving) (en) Tradueix, Ninus donnant sa couronne à Semiramis (toile) (fr) Tradueix i Ninus et Semiramis (texte) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Títolrei Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAssíria Modifica el valor a Wikidata
NaixementAssur Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeThabata (en) Tradueix i Semiramis Modifica el valor a Wikidata
PareBelus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsTrebeta (en) Tradueix, Sosane (en) Tradueix i Ninyas Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Assíria Modifica el valor a Wikidata
Ninus Rex

Ninus, o també Ninos, (en grec antic Νίνος), va ser el mític fundador de la ciutat de Nínive, a l'imperi assiri.

Se'l considera fil de Baal o fins i tot de Cronos, ja que Baal o Bel s'identifica amb el déu hel·lènic Cronos. Segons la tradició, Ninus va inventar l'art de la guerra, i va ser el primer que va reunir grans exèrcits. Tenia com a aliat un rei de l'Aràbia anomenat Arieu, i amb ell va conquerir tot Àsia, tret del país dels indis. La Bactriana li va oposar resistència durant molt de temps, però, gràcies a l'astúcia de la dona d'un dels seus visirs, la va acabar conquerint. Aquesta dona era Semíramis, amb qui es va casar. Després de la mort de Ninus, el va succeir en el tron.

Heròdot dona una altra genealogia de Ninus. Segons ell, era un descendent d'Hèracles. Era net d'Alceu, fill d'Hèracles i d'Òmfale.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389. ISBN 9788496061972.