Niquelboussingaultita
 Niquelboussingaultita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)₂Ni(SO₄)₂(H₂O)₆ |
| Epònim | níquel i boussingaultita |
| Localitat tipus | dipòsit de Cu-Ni de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.60 |
| Dana | 29.3.7.3 |
| Heys | 25.12.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,490 nβ = 1,494 nγ = 1,501 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-037 |
| Símbol | Nbsg |
| Referències | [1][2] |
La niquelboussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom pel seu contingut en níquel i la seva relació amb la boussingaultita.
Característiques
[modifica]La niquelboussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Ni(SO₄)₂(H₂O)₆.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niquelboussingaultita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de coure i níquel de Talnakh, situat a Norilsk, a Taimíria (Rússia). També ha estat descrita en dos indrets del comtat de Coconino, a l'estat d'Arizona (Estats Units): a la localitat de Cameron i a la prospecció d'urani de l'àrea de Gray Mountain; i en dos indrets també d'Alemanya: la pedrera Heimberg, a la localitat de Wolfshagen (Baixa Saxònia), i a la mina Anna, a la localitat d'Alsdorf (Rin del Nord-Westfàlia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Nickelboussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ «Nickelboussingaultite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 19 juliol 2025].