Nirnaeth Arnoediad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nirnaeth Arnoediad
Batalla de les Llàgrimes Incomptables
Data 472 P.E.
Localitat Hithlum
Resultat Victòria decisiva d'Àngband
Bàndols
Unió de Maedhros
* Fills d'en Fèanor
* Himring
* Àmon Éreb
* Orientalencs
* Hithlum
* Falas
* Gondolin
* Belegost
* Nargòthrond
* Brethil
Àngband
* Orientalencs d'Úlfang
Comandants en cap
Maedhros
Fingon
Gwindor
Turgon
Azaghâl
Bór
Húrin
Huor
Hàldir
Mórgoth
Góthmog
Glàurung
Úldor
Forces
100.000—120.000 350.000—500.000
Baixes
més de 60.000 més de 200.000

A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Batalla de les Llàgrimes Incomptables, coneguda en quenya com la Nirnaeth Arnoediad, va ser la cinquena de les Batalles de Beleríand. Liderats pels nóldor, una lliga formada per elfs, nans, i homes va intentar un assalt a Àngband amb resultats desastrosos.

El nom de la batalla prové de la Maledicció de Mandos: "Incomptables llàgrimes vessareu..."

Versió publicada al Silmaríl·lion[modifica | modifica el codi]

Preludi[modifica | modifica el codi]

L'any del Sol 473, Maedhros va prendre la determinació d'emprendre una ofensiva contra Mórgoth per recuperar les terres del nord que s'havien perdut en la Batalla de la Flama Sobtada.

Va formar la Unió de Maedhros, en la que va convidar a tots els pobles lliures de Beleríand a combinar forces per derrotar Mórgoth. Elfs, nans i homes (tants els edain com els nouvinguts orientalencs) es van unir, i tan bon punt van eliminar els destacaments d'orcs que rondaven per Beleríand es dirigiren cap a Àngband.

El pla de Maedhros era atacar Àngband des de l'est i l'oest atrapant les forces de Mórgoth entre dos exèrcits. Per l'est atacaria el mateix Maedhros i la resta dels fills d'en Fèanor, acompanyats dels orientalencs i dels nans. La host de l'oest aniria comandada per l'alt rei dels Nóldor Fingon, amb el seu germà Turgon i els edain.

Altres potencials aliats amb gran poder no van voler afegir-se a la Unió per culpa de les maldats que havien fet Cèlegorm i Curufin, dos dels germans de Maedhros. Nargòthrond enviaria tan sols una petita companyia d'homes comandada per Gwindor per la part que ells dos havien tingut en la mort de Fínrod Felagund, rei de Nargòthrond. Des de Dòriath, Thíngol havia jurat que mai donaria suport a cap fill de Fèanor després que segrestessin la seva filla Lúthien. Tan sols Màblung i Béleg, dos dels més grans capitans de Thíngol que no volien ser deixats enrere, van unir-se a l'exèrcit a títol individual. Tot i que Maedhros havia aconseguit reunit la força d'elfs i aliats més important de la història, el fet que Dòriath (30.000-45-000 espases) i Nargòthrond (15.000-20.000) s'abstinguessis de participar en la batalla va privar la Unió d'unes forces que haurien pogut resultar determinants.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Mórgoth coneixia els plans de batalla a través dels seus espies i pel traïdor Úldor, fill d'Úlfang, que va fer endarrerir intencionadament la host de Maedhoros i va afavorir la descoordinació entre les forces de Maedhros i les de Fingon. Quan les forces de Fingon van arribar al punt de la batalla, els capitans dels orcs van portar un presoner, Gelmir, el germà de gwíndor, i el van executar brutalment davant dels elfs. Colèric, Gwíndor i la companyia d'elfs de Nargòthrond van trencar les files, i moltes de les tropes de Fingon se'ls van unir. Mòrgoth intentava amb aquesta estratagema de forçar l'atac de les forces de l'oest quan l'exèrcit de l'est encara no havia arribat, i així poder lluitar amb les dues hosts separadament. Tanmateix, la fúria de la càrrega dels elfs va ser tan gran que va fer fugir les tropes dels orcs fins a Thangoròdrim. Es diu que el mateix Mórgoth va tremolar quan la companyia de Gwindor va arribar a les portes d'Àngband. Però allà, van ser envoltats d'orcs i va ser morts o fets presoners.

Des de les portes ocultes al voltant d'Àngband, els milers i milers d'orcs van aparèixer, obligant a la host de Fingon a retirar-se dels murs. L'exèrcit elf va retrocedir patint moltes baixes. Molts homes de Brethil van caure a la rereguarda, incloent-hi el seu capitost Hàldir.

Turgon, que havia retingut el seu exèrcit de la càrrega precipitada, va descendir ara sobre els orcs. La falange de Turgon va trencar les línies d'Àngband, i es va trobar amb la guarda de Fingon, i amb Hurin fill de Gàldor.

Finalment Maedhros i l'exèrcit principal van arribar, però abans que poguessin unir-se amb Fingon i Turgon, les reserves d'Àngband van aparèixer amb el drac Glàurung i el bàlrog Góthmog al capdavant. Les hosts dels elfs van quedar separades. Tot i això, els elfs encara haurien pogut guanyar si no fos perquè aleshores Úldor va revelar la seva traïció i va atacar Maedhros a la rereguarda. La host de l'est es dispersà, i tan sols el valor dels nans de Bélegost va permetre als fills d'en Fèanor de fugir a Àmon Éreb mentre aturaven el drac Glàurung.

Azaghâl, el rei de Bélegost, i el seu exèrcit van lluitar ferotgement protegits amb màscares de ferro, que els permetien acostar-se al foc del drac. Glàurung va esclafar Azaghâl sota els seus peus, però abans de morir va ferir Glàurung a la panxa obligant al drac a fugir del camp de batalla. En una solemne cerimònia, els nans van recollir les despulles del seu rei caigut i van abandonar la batalla per portar el cos a casa. La seva ira era tal que ningú gosà destorbar-los.

La host de l'oest estava envoltada pels orcs liderats per Góthmog. El bàlrog va obrir-se pas a través de les forces de Fingon, va matar els seus guardes, i va lluitar un gran duel amb Fingon fins que un altre Bàlrog va atacar al rei dels nóldor per darrere amb el seu fuet i Fingon va morir.

La retirada[modifica | modifica el codi]

Amb la batalla perduda, Hurin i Huor van convèncer Turgon de retirar-se a Gondolin. En aquest encontre, Huor va profetitzar a Turgon que de les cases d'ambdós sorgiria un nou estel que s'alçaria com la nova esperança d'elfs i homes, en clara referència a Eärèndil el mariner. Huor, Hurin, i els homes de Dor-lomin restants van formar un mur vivent a través dels guals del Serech, donant temps a Turgon de fugir amb els elfs. Tots els homes de Hurin van morir, però "de totes les proeses dels pares del homes al costat dels elfs, l'última defensa dels homes de Dor-lomin fou la més recordada". Huor caigué quan una fletxa enverinada li va travessar l'ull, i el seu germà Hrin va ser capturat viu quan va quedar atrapat entre la muntanya d'orc i trolls que havia mort.

La victòria de Mórgoth era completa, ja que havia destruït tots els guerrers de Hithlum i dispersat els fills de Fèanor lluny de Himring. Els seus orcs aviat camparien lliures per tot Beleríand excepte pels regnes de Dòriath, Nargòthrond i Gondolin, i saquejarien Himring i els ports de Falas.

Mórgoth va trair els seus servents, els orientalencs, impedint-los sortir de Hithlum sota pena de mort, i negant-los les terres fèrtils de Beleríand. Tanmateix, encara coneixia la incertesa, ja que després de la mort de Fingon ara Turgon era l'alt rei dels nóldor, i la ciutat de Godnolin encara li era desconeguda. A més, tot i que havia obtingut una victòria devastadora, les seves pròpies forces havien patit moltes baixes, i passaria un temps abans no pogués recuperar tot el seu poder.

Ordre de Batalla[modifica | modifica el codi]

Representació artística de l'ordre de batalla (Obra de Tom Loback)

Hosts de la Unió de Maedhros[modifica | modifica el codi]

Ala oest (Host de Fingon): 40.000 a 55.000

  • Nóldor de Hithlum: 15.000 a 20.000 elfs
  • Homes de Dor-lomin: 12.000 a 15.000 homes de la casa de Hàdor
  • Síndar de Mithrim: 1.000 a 3.000 elfs
  • Falas: 3.000 a 5.000 elfs de Círdan
  • Nargóthrond: 500 a 1,000 elfs
  • Gent de Bréthil: 1.000 a 2.000 homes de la casa de Na Hàleth
  • Gondolin: 10.000 elfs

Ala est (Host of Maedhros): 45.000 a 60.000

  • Fills de Fèanor: 12.000 a 15.000 elfs
  • Homes de Bór: 8.000 to 10.000 homes
  • Homes d'Ulfang: 10.000 a 15.000 homes bruns
  • Elfs verds: 2.500 to 5.000
  • Nans: 10.000 a 15.000

Hosts d'Àngband[modifica | modifica el codi]

  • Vanguarda: 80.000—100.000 orcs, enviats per provocar Fingon a fer un atac prematur des de l'oest.
  • Centre: 150.000—300.000 orcs, enviats per envoltar Fingon així que perseguís l'avanguarda.
  • Reserva: 100.000 orcs amb nombroses tropes auxiliars amb bàlrogs, trolls, dracs, llops i genets de llop. Addicionalment, alguns dels homes de la host de Maedhros canvien de bàndol.