Nissaga de poder

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de sèrie de televisióNissaga de poder
Nissaga de poder
Gènere Drama
Època d'ambientació 1996-1998
Espai d'ambientació Penedès
Creador(s) Josep Maria Benet i Jornet
Jordi Galceran
Lluís Arcarazo
Productor(s) TVC
Compositor del tema musical Albert Guinovart
Actors
País de producció Catalunya
Llengua original Català
Canal original TV3
Durada dels capítols 30 minuts aprox.
Primer episodi emès el 28 de gener de 1996
Últim episodi emès el 3 de maig de 1998
Nombre de temporades 3
Nombre d'episodis 476
Més informació
IMDB Fitxa a IMDB
Web oficial http://www.tv3.cat/nissaga/
Modifica dades a Wikidata

Nissaga de poder és una telenovel·la emesa per Televisió de Catalunya. La idea original fou de Josep Maria Benet i Jornet i adaptada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo. El repartiment, amb més de 30 actors principals, estava encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la sèrie feien d'Eulàlia i Mateu Montsolís, dos germans propietaris d'unes caves al Penedès, membres d'una rica família que es movia en la hipocresia de l'aristocràcia.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'argument gira al voltant d'un incest entre l'Eulàlia (Emma Vilarasau) i en Mateu Montsolís (Jordi Dauder), fruit del qual fou el naixement d'un fill, l'Eduard (Eduard Farelo). Però els Montsolís no es poden permetre l'escàndol que sorgiria en cas que això sortís a la llum, de manera que guarden el secret i fan creure a tothom que l'Eduard és fill d'una relació entre en Mateu i Àngels Estivill, amants de joventut (alhora, la matriarca de la família es pensa que l'Eduard és fill de l'Eulàlia i un desconegut i no coneix l'existència de l'incest). Quan al primer capítol de la sèrie Àngels és assassinada alguns fets es precipiten i la lluita dels dos germans per ocultar el secret davant el món i davant la pròpia família pren una dimensió més violenta i aferrissada. Mentrestant veiem, capítol rere capítol, com avança la vida de cadascun dels membres de la família Montsolís.

L'eix de la sèrie, de fet, és la seva temàtica, molt polèmica quan es va emetre, en la que hi trobem en abundància els enganys i les traïcions, els assassinats, les juguesques frívoles, l'enveja, l'avaricia, les relacions incestuoses, la crítica a la hipocresia, l'homosexualitat, els xantatges i el joc brut així com les relacions més tèrboles entre els membres d'una poderosa família enmig d'una atmosfera asfixiant. Tot i ser també l'origen de la polèmica, aquests van ser, en gran part, els motius de l'èxit de la sèrie, que va ser allargada en dues ocasions, Nissaga de Poder va ser una de les sèries més populars a Catalunya.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Audiències[modifica | modifica el codi]

Durant la seua emissió, va tenir una mitjana de 661.000 teleespectadors. El seu últim capítol emès el 3 de maig de 1998 va ser seguit per 1.491.000 teleespectadors. L'evolució de la mitjana d'espectadors per temporada va ser la següent:[1]

Temporada Capítols Període d'emissió Espectadors Quota (%)
Primera 1 a 121 28/01/1996 a 15/07/1996 541.000 29,8
Segona 122 a 317 16/09/1996 a 06/07/1997 671.000 36,9
Tercera 318 a 476 08/09/1997 a 03/05/1998 737.000 41,9

El final[modifica | modifica el codi]

(Aquest text revela secrets importants de l'argument) El protagonista, Mateu Montsolís, reapareix quan l'espectador el creia mort per salvar el seu nét Roger del segrest que s'havia planejat per acabar d'ensorrar la família (que està en plena decadència). L'Eulàlia, que tampoc sabia que era viu, li salva la vida encara que el seu germà l'hagi amenaçat de mort per haver-li atribuït tots els crims que havien comès junts (inclòs el d'en Fèlix, fill d'en Mateu, assassinat en mans de l'Eulàlia) després de la seva aparent mort. A partir del moment de la reaparició amb una de les frases més recordades ("Sóc viu, Eulàlia. Encara sóc viu."), l'argument es desenvolupa amb més rapidesa fins a arribar al final en què els dos germans decideixen, per segona vegada, suïcidar-se en saber que en Mateu pateix un càncer terminal. En la penúltima escena de la sèrie es veuen els dos germans a bord d'un iot que acabarà cremat arran de l'incendi que provoquen.

La polèmica[modifica | modifica el codi]

L'audiència, la crítica i els mateixos actors i actrius de la sèrie van manifestar-se en desacord envers com havia estat efectuada aquesta escena per culpa dels efectes tècnics de qualitat dubtosa -origen de moltes bromes posteriors que defensen que els germans estaven celebrant una barbacoa- després d'haver-se ofert a cobrar menys per aconseguir uns efectes visuals de més qualitat i a l'alçada de la sèrie i del seu argument.

Una de les coses més criticades per part de l'audiència és que la sèrie s'acabés sense que l'Eduard sabés que l'Eulàlia -de qui s'enamorava després de la mort de l'Abril, la seva dona i filla del tercer germà Montsolís (relació que feia que tres dels quatre avis que tenia el seu fill fossin els germans Montsolís)- era la seva mare. De fet, però, hagués estat un error i quelcom força fals que, després de la lluita a què s'havien donat els Montsolís per ocultar el secret, aquest esdevingués del domini públic en un hipotètic final. A més, tampoc es reconeix la trama de la seqüela de la sèrie, on l'Eduard descobreix el secret, com una part de l'argument i, per tant, es considera que la sèrie acaba en aquest punt esmentat.

L'Eulàlia, indultada per l'audiència[modifica | modifica el codi]

Durant tota la sèrie els guionistes juguen amb el fet que els espectadors entenguin per què l'Eulàlia fa el que fa. Es mostren dos orígens de la mateixa conducta presa pels dos germans. Tots dos actuen per la via dels crims, però mentre en Mateu actua per tal d'evitar l'escàndol i el mou la mateixa hipocresia que domina a la seva mare, l'Eulàlia ho fa absolutament tot per a protegir el seu fill i per a alliberar-lo d'aquesta esmentada hipocresia, de les aparences, la manca de compassió i l'excés de rigidesa que l'han convertida a ella en la dona freda i distant que és i en l'ovella negra de la família que, en realitat, és la que sempre agafa el brau per les banyes quan tot se'n va en orris.

Aquesta possible justificació dels crims comesos per l'Eulàlia, moltes vegades a contracor, fan possible que l'espectador/a es vegi en la comprensió vers la filla dels Montsolís i l'ha convertida en un dels personatges de ficció -si no el que més- més estimats de Catalunya.

Nissaga: l'herència[modifica | modifica el codi]

Amb la mort d'Eulàlia i Mateu Monsolís s'acaba la sèrie. Malgrat tot, degut a l'èxit de la telenovel·la va sorgir un any més tard la seqüela "Nissaga: l'herència" en què l'acció se situava uns anys més tard de "Nissaga de Poder" de manera que els personatges eren més grans. La sèrie però, no va tenir la mateixa acceptació que la seva precedent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. EL PUNT - 23/12/2009: L'últim batec d'«El cor»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]