Nistatina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Nistatina
Nystatin.png
Nom (IUPAC) sistemàtic
Identificadors
Nombre CAS

&rn=1 1400-61-9[1]

Codi ATC

D01AA01

PubChem

6433272

Dades químiques
Fórmula

C47H75NO17 

Peso mol.

926.1 g/mol

Dades clíniques
Cat. embarasso

A

Estat legal

?

Vies de adm.

tòpica i oral

 Avís mèdicStar of life caution.svg
[editar dades en Wikidata]

La nistatina és un antifúngic del grup dels poliénics que s'aïlla de cultius de Streptomyces noursei. Químicament és C47H75NO17, i es caracteritza per posseir una cadena cíclica de 37 àtoms de carboni i un oxigen, amb tres substituents metil, un aminosucre (la micosamina, que és una hexosamina) i sis dobles enllaços. Aquests dobles enllaços fan a la molècula sensible a la llum, l'oxigen i a les alteracions del pH.[1] Es mesura en unitats, i 3.000 unitats internacionals (UI) són equivalents a 1 mil·ligram.[2]

Farmacocinética[modifica | modifica el codi]

La seva absorció en el tub digestiu és molt dolenta, tret que s'administrin dosis molt elevades. L'administració tant intramuscular com intravenosa origina importants reaccions a la zona d'injecció o efectes col·laterals tòxics, per la qual cosa es desaconsella el seu ús. Tampoc s'absorbeix aplicada sobre la pell o sobre les mucoses. La poca quantitat que pugui absorbir-se es desactiva en un 95 per cent pel metabolisme, i la seva eliminació és renal.[1]

Mecanisme d'acció[modifica | modifica el codi]

Actua tant com fungistático com a fungicida, en funció de la concentració. Es fixa als esterols de la membrana cel·lular dels fongs, la configuració espacial dels quals desorganitza, la qual cosa porta a una alteració de la permeabilitat de la membrana amb pèrdua d'aminoàcids, purinas i ions per part del fong, amb alteració del metabolisme cel·lular.[3]

Indicacions[modifica | modifica el codi]

La nistatina està indicada en infeccions cutànies i mucoses originades per l'espècie de fong Candida albicans: candidiasis rinofaríngea, candidiasis vulvovaginal, candidiasis digestives i unes altres, a més de les produïdes pel gènere Cryptococcus.

Encara que en el laboratori mostra efectivitat sobre altres diversos tipus de fongs que poden afectar a la pell humana, la seva escassa capacitat de penetració en la pell la fa ineficaç en la pràctica diària.

També es pot usar de manera preventiva en pacients diabètics, amb immunodeficiència, en tractament amb corticoides i sobretot en pacients tractats amb antibiòtics que estiguin en risc de desenvolupar una infecció oportunista per fongs.

Interaccions[modifica | modifica el codi]

No s'han descrit interaccions amb aliments. En la forma oral ha d'evitar-se prendre simultàniament altres medicaments que formin una pel·lícula sobre la mucosa intestinal o que originin un augment en les contraccions intestinals, ja que això portarà al fet que la nistatina estigui menys temps en contacte amb la mucosa, i per tant el seu efecte serà menor.

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

Les reaccions adverses a la nistatina són poc freqüents. No obstant això, poden presentar-se trastorns gastrointestinals com a nàusees o vòmits en el dosatge oral i èczema de contacte en les presentacions dermatológicas (pomades).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Lorenzo Velázquez et al.: Farmacología y su proyección a la clínica. 13a ed. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Lorenzo" defined multiple times with different content
  2. Martindale.
  3. Vázquez Martínez, D. Mecanismo molecular de acción, selectividad y toxicidad de antibióticos usados en terapéutica.
  4. Agencia española de medicamentos y productos sanitarios.