Nit eterna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNit eterna
The Long Night
Fitxa
DireccióAnatole Litvak
Protagonistes
Director artísticEugène Lourié
ProduccióRKO Pictures
Dissenyador de produccióEugène Lourié modifica
GuióJohn Wexley,
adaptació de un guió original de Jacques Viot (Le jour se lève de Marcel Carné)
MúsicaDimitri Tiomkin
FotografiaSol Polito
MuntatgeRobert Swink
VestuariRenié
ProductoraRKO Pictures modifica
DistribuïdorRKO Pictures modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1947
Durada101 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Basat enLe Jour se lève modifica
Gènerenegre
Lloc de la narracióOhio modifica

IMDB: tt0039581 Filmaffinity: 961003 Allocine: 131022 Rottentomatoes: m/long_night Allmovie: v100097 TCM: 81761 Modifica els identificadors a Wikidata

Nit eterna (títol original en anglès: The Long Night) és una pel·lícula negra estatunidenca dirigida per Anatole Litvak, estrenada el 28 de maig de 1947. Aquesta obra cinematogràfica és un remake de Le jour se lève, una pel·lícula francesa dirigida per Marcel Carné, estrenada el 1939. Aquesta pel·lícula marca el començament de la carrera de Barbara Bel Geddes en el cinema. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

La policia envolta l'apartament del presumpte assassí Joe Adams, que es nega a rendir-se encara que l'escapada sembla impossible. Durant el setge, Joe reflexiona sobre les circumstàncies que l'han dut a aquesta situació: Un cop va tornar del front a un poble de Pennsilvània, va conèixer una noia, Jo Ann, i sorgeix l'amor entre ells. Però Joe s'assabenta que Jo Ann està visitant un vident, Maximilian, que resulta ser un seductor ben plantat que prova d'interposar-se entre els amants per mitjà d'intrigues. Així les coses, visita a Joe per advertir-lo que l'esperit del pare de la seva promesa no aprova la seva relació.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Nit eterna (en català). esadir.cat. 
  2. «The Long». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]