Xarxa tròfica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nivell tròfic)
Jump to navigation Jump to search

La xarxa tròfica és el conjunt de cadenes tròfiques o relacions alimentàries d'un ecosistema.

Relacions[modifica]

Aquestes relacions generen diferents seqüències a les quals un organisme s'alimenta del precedent i és devorat pel següent.[1] Una cadena alimentària o tròfica seria cadascuna de les relacions alimentàries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics,[2] que serien les categories en què es classifiquen els éssers vius en funció la seva forma d'obtenir matèria i energia.

Organismes[modifica]

En un ecosistema es poden diferenciar dues categories d'organismes en funció dels seus vincles alimentaris:

  • Els productors ocupen la base de la piràmide ecològica[3] i són organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidació. Són els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes autòtrofs (alguns es poden trobar a la base de cadenes alimentàries totalment independents de la llum solar).
  • Els consumidors: són els animals i n'hi ha de tres tipus: Els consumidors primaris o herbívors, que s'alimenten dels productors. Els carnívors primaris que s'alimenten dels herbívors. Els carnívors secundaris o consumidors terciaris que es nodreixen dels carnívors primaris.[cal citació]

Un nínxol ecològic seria el que compartirien dues espècies animals quan habiten el mateix medi i tenen la mateixa dieta.

Cadena alimentària marina [cal citació][modifica]

a) Entre les espècies que formen els fitoplàncton, destaquen les diatomees i les noctíluques. Un litre d'aigua marina pot contenir un milió de diatomees. b) Zooplàncton- Inclouen una gran diversitat de formes de vida com els copèpodes, crancs, cucs i petites meduses. c) Peixos petits- El zooplàncton serveix d'aliment de les sardines i altres tipus de peixos molts utilitzats per l'home. d) Peixos grossos- Aquest grup està format per peixos com la tonyina, un gran caçador que pot viatjar a 90 km/h. e) Entre els grans caçadors es troben animals com el calamar gegant, l'orca o els taurons, que poden alimentar-se de petits calamars, tortugues o d'altres taurons o tintoreres. f) Els menjadors de detritus- Els organismes morts (detritus) es depositen en els fons marins i serveixen d'aliment a altres animals com els crancs.(peterson)

Nivells tròfics [cal citació][modifica]

  • En el primer hi ha les plantes que en fer la fotosíntesi alliberen oxigen i elaboren  el CO2
  • Després els animals herbívors com cérvols encebar, etc.
  • El tercer els animals carnívors que s'alimenten dels del segon nivell (heteròtrofs)
  • L'últim nivell són els fongs i bacteris que s'alimenten de les restes del cérvol

Exemple [cal citació][modifica]

Són animals omnívors, tot i que majoritàriament s'alimenten de material vegetal. La dieta varia al Llarg de l'any en Funció de les fonts d'aliment disponibles a cada època, i su[Cal aclariment] recerca a[Cal aclariment] ls comporta desplaçaments de diversos kilòmetres diaris.

Durant la primavera ingereixen bàsicament gramínies i umbel·líferes. A l'estiu i tardor busquin fruits silvestres com nabius, mores o cireretes d'arboç. A finals de tardor i durant l'hivern s'alimenten de nou de gramínies i altres herbàcies; però sobretot busquen fruits secs com els aglans, bàsicament de roure, o els castanyes i els Fages. També poden alimentar-se de Carronya, al Pirineu generalment ovelles i cabres, i caçar animals salvatges i domèstics, com ungulats o micromamífers. Els invertebrats també són part de la seva dieta, en la seva majoria els insectes socials, com les formigues i les abelles, de les que també aprofiten la mel, I Altres invertebrats que busquin sota les roques.

El llop és l'únic depredador natural de l'ós a la península Ibèrica, tot i que els atacs són molt excepcionals.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarxa tròfica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «cadena alimentària». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «nivell tròfic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «piràmide ecològica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.