Vés al contingut

Nix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Nix (satèl·lit)».
Infotaula personatgeNix
Νύξ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat protògena
deessa Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraHades Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÈreb Modifica el valor a Wikidata
MareCaligo Modifica el valor a Wikidata
PareCaos Modifica el valor a Wikidata
FillsNèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Morfeu, Tànatos, Momo, Apate, Geras, Lisa, Somnis (mitologia), Èter, Keres, Fílotes, Moros, Oizys, Epífron, Hespèrides, Fantasos, Àtropos, Cloto, Làquesis, Èleos, Dolos, Hibris, Amicitia, Contentio, Dumiles, Èpaf (fill d'Èreb), Eufròsine (filla d'Èreb), Eros, Hèsperis, Dies, Eumènides, Ptonos i Moires Modifica el valor a Wikidata
GermansÈreb, Gea, Tàrtar i Eros Modifica el valor a Wikidata
Altres
Domininit Modifica el valor a Wikidata
SímbolThe day awakens the night Modifica el valor a Wikidata
EquivalentNox i Nótt Modifica el valor a Wikidata

Nix (en grec antic: Νύξ 'nit') era, en la mitologia grega, la deessa primordial de la nit. En els textos romans que tracten d'aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox.[1] El satèl·lit de Plutó, Nix, es va anomenar així en honor seu.[2]

Nix segons Hesíode[3]

[modifica]

Segons la Teogonia d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és molta,[4] i reveladora. Amb el seu germà Èreb, la Nit va engendrar:

Més tard, per si mateixa, la Nit va parir:

En la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hèmera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix hi entrava; quan Hèmera hi tornava, Nyx en marxava. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració, però també en tensió amb la seva germana Usha (‘alba’).

Nix segons Homer

[modifica]

En el llibre XIV de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instàncies de Hera, cosa que li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedont). Zeus va entrar en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Continua dient que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera Hipnos en va poder escapar.[5]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 391. ISBN 9788496061972. 
  2. Stern, S. A.; Mutchler, M. J.; Weaver, H. A.; and Steffl, A. J. «The Positions, Colors, and Photometric Variability of Pluto's Small Satellites from HST Observations 2005-2006». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. submitted.
  3. Hesíode. Teogonia, 123-126, 211,
  4. Gantz, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, Johns Hopkins University Press, 1996,
  5. Homer. Ilíada, XIV, 231 i seg.