Noümen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El noümen ( del Grec "νοούμενoν" "noúmenon" : "el que és pensat" o "el que es pretén dir"), en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una Intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, l'idea en-si.

Per una altra banda, el terme també ha estat utilitzat per parlar de la cosa en-si, és a dir, l'existència pura independentment de qualsevol representació.

En la filosofia de Plató representa una especie intel·ligible o idea que indica tot allò que no pot ser percebut en el món tangible i la qual només es pot arribar mitjançant la raó. El noümen és el concepte fundamental de la metafísica de Plató, a saber, el món de les idees.

La cosa en si mateixa, fora de la seva relació amb la nostra manera d'intuirla o percebra-la; no és objecte dels nostres sentits, ni per tant del nostre coneixement. Per Kant no cab un coneixement de la realitat noümènica però és possible accedir aquesta realitat mitjançant la moral. Per exemple, tot i que només puguem conèixer'ns a nosaltres mateixos com éssers sotmès a la casualitat dominant en l'àmbit dels fenòmens, a saber, com no lliures, hem de presentar-nos també com lliures si volem acceptar la possibilitat d'una conducta sotmesa a l' Imperatiu categòric, és a dir una conducta moral