Noümen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir")[1] en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.[2]

Per una altra banda, el terme també ha estat utilitzat per parlar de la cosa en-si, és a dir, l'existència pura independentment de qualsevol representació.[3]

En la filosofia de Plató representa una especie intel·ligible o idea que indica tot allò que no pot ser percebut en el món tangible i la qual només es pot arribar mitjançant la raó. El noümen és el concepte fundamental de la metafísica de Plató, és a dir, el món de les idees.[4]

La cosa en si mateixa, fora de la seva relació amb la nostra manera d'intuirla o percebra-la; no és objecte dels nostres sentits, ni per tant del nostre coneixement. Per Kant no cab un coneixement de la realitat noümènica però és possible accedir aquesta realitat mitjançant la moral.[5] Per exemple, tot i que només puguem conèixer'ns a nosaltres mateixos com éssers sotmès a la casualitat dominant en l'àmbit dels fenòmens, a saber, com no lliures, hem de presentar-nos també com lliures si volem acceptar la possibilitat d'una conducta sotmesa a l'imperatiu categòric, és a dir una conducta moral.

Referències[modifica]

  1. Harper, Douglas. «noumenon». Online Etymology Dictionary.
  2. Arenas Vives, Daniel «La intuïció intel·lectual en Kant i la creativitat humana». Comprendre II, 2000, pàg. 1-35.
  3. «noümen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
  4. The Oxford Companion to Philosophy. Oxford University Press, 31 agost 1995, p. 657. ISBN 0198661320 [Consulta: 28 octubre 2014]. 
  5. «noumenon | philosophy». A: Encyclopedia Britannica (en anglès).