Noe Jordània
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ka) ნოე ჟორდანია  2 gener 1868 (Julià) Lantxkhuti (Imperi Rus) | ||
| Mort | 11 gener 1953 (85 anys) París (Quarta República Francesa) | ||
| Sepultura | Leuville Cemetery (en)  | ||
 Primer ministre de Geòrgia | |||
| Membre de la Duma de l'Imperi Rus | |||
| Membre de l'Assemblea Constituent Russa | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església ortodoxa i Església Ortodoxa de Geòrgia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, periodista | ||
| Partit | Tercer Grup Partit Obrer Socialdemòcrata Rus | ||
| Participà en | |||
| 30 abril 1907 (Julià) | V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||
| 10 abril 1906 (Julià) | IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||
| 1903 | II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Ina Zhordania | ||
Signatura  | |||
 | |||
Noe Jordània (georgià ნოე ჟორდანია, 2 de gener, 1868 – 11 de gener, 1953) fou un periodista i polític georgià. Fou el primer líder de la República Democràtica de Geòrgia (RDG) el 1918 - 1921.
Era fill d'un petit propietari de Lanchkhuti, a l'oest de Geòrgia, i fou el fundador del grup Mesame-Dasi ("tercer grup"), un dels primers grups socialistes a Tbilisi. Jordània esdevingué membre del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus i portaveu del Partit Socialdemòcrata Georgià (menxevic). El 1906, es va unir a la facció menxevic de la Duma Estatal de Rússia.
Després que la Revolució de Febrer de 1917 destronés la monarquia a Rússia, Jordània fou escollit cap del Soviet de Treballadors i Soldats de Tbilisi. El desembre de 1917, fou escollit cap del parlament georgià, l'Assemblea Nacional (Dampudznebeli Kreba). El 26 de maig de 1918 fou nomenat cap de govern de la República Democràtica de Geòrgia (RDG). El seu govern organitzà una reforma agrària, redactà una legislació social moderna i lluità tant contra els bolxevics i moviments seraratistes del país. De 1918 a 1921 Geòrgia fou reconeguda per Japó, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Turquia, el Regne Unit, França, i, el 1920, Rússia.
Entre l'11 i el 12 de febrer de 1921, les forces soviètiques russes van entrar a la República Democràtica de Geòrgia i aprofitant que estava totalment bolcada en la defensa contra l'amenaça soviètica, el comandant turc Kâzım Karabekir va decidir reclamar els territoris que Turquia havia perdut davant l'Imperi Rus en la 1878 en la Guerra russo-turca. El 23 de febrer, Turquia va llançar un ultimàtum on exigia l'evacuació immediata de les regions fronteres d'Ardahan i Artvin. Com que no tenia recursos per lluitar en dos fronts alhora, el govern georgià va capitular i va retirar les seves tropes. El 25 de febrer de 1921 Jordània fou deposat per l'Exèrcit Roig i Geòrgia fou incorporada a la Unió Soviètica com a part de la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia. L'11 de març, les tropes turques van entrar a la ciutat portuària de Batumi al mar Negre. Cinc dies després, es va signar el Tractat de Moscou entre el govern soviètic i el turc, el qual cedia Batumi a Geòrgia però atorgava Artvin i Ardahan a Turquia.[1] El 17 de març Jordània s'exilià a París, on va dirigir fins a la seva mort el Govern de la República Democràtica de Geòrgia a l'exili.
Jordània fou enterrat al cementiri de Leuville-sur-Orge (França). El president Mikhail Saakashvili visità la seva tomba el 10 de març de 2004 i oferí la seva família un funeral d'estat a Tbilisi. Tanmateix, aquesta oferta no es va materialitzar.
Referències
[modifica]- ↑ Lika, Idlir. The Quest for Security Soviet Union's Postwar Demands from Turkey and the Origins of the Cold War (en anglès). Astana Yayınları, 2020, p. 44. ISBN 9786055010607.
