Només elles... els nois a un costat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNomés elles... els nois a un costat
Boys on the Side Modifica el valor a Wikidata
Boys on the Side poster.jpg
Fitxa
DireccióHerbert Ross Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArnon Milchan Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióKen Adam Modifica el valor a Wikidata
GuióDon Roos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Newman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDonald E. Thorin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael R. Miller Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStudioCanal Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros., Netflix, Vudu i FandangoNow Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York, Nova Jersey, Pittsburgh i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebuddy film femení, comèdia dramàtica, drama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPittsburgh i Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0112571 Filmaffinity: 856078 Allocine: 12506 Rottentomatoes: m/boys_on_the_side Mojo: boysontheside Allmovie: v133983 TCM: 69543 Metacritic: movie/boys-on-the-side TV.com: movies/boys-on-the-side Modifica el valor a Wikidata

Només elles... els nois a un costat (títol original: Boys on the Side) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Herbert Ross, estrenada l'any 1995 i nominada a la millor pel·lícula en el Festival de Cinema de Moscou. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Jane DeLuca (Goldberg), cantant negra excèntrica d'un club nocturn en perpetus anys de vaques primes i Robin (Parker), agent immobiliari sofisticada i malaltissa, s'han trobat per un petit anunci a Nova York per fer el camí juntes fins a San Diego i compartir els costos. De pas per Pittsburgh, presencien una violenta escena entre Holly (Barrymore), una amiga de Jane, i Nick, el seu brutal company. Holly s'escapoleix amb les dues dones a la sortida de la disputa, ignorant que Nick sucumbirà a les seves ferides, després d'una mala caiguda. Les tres dones esdevenen llavors còmplices, tot i que les seves personalitats semblaven més aviat incompatibles.[2]

Repartiment[modifica]

Banda sonora original[modifica]

La banda sonora original del film és totalment composta de peces interpretats per dones. Sobretot Melissa Etheridge, icona lesbiana (I Take You With Me) o Indigo Girls (Power of Two ). Es troben també els títols d'Annie Lennox (Why), The Cranberries (Dreams) i inèdites de Sheryl Crow, Sarah McLachlan, Stevie Nicks i The Pretenders… La cançó del single és You Got It, una recuperació rock de Roy Orbison per Bonnie Raitt.

Critica[modifica]

  • Només elles... els nois a un costat és la història d'una bonica trobada. D'amistats fortes; entre Jane, cantant has been, negra, i lesbiana, Holly, lolita lleugera i embarassada, i Robin, afectada de Sida i turmentada pels seus records. Un viatge a través dels Estats Units, faran d'aquesta aventura improvisada, un moment fort de vida. Perpètuament en vil durant 1h40, amb una excel·lent banda original (Cranberries, Carpenters, Raitt...), Només elles... els nois a un costat, fa pensar en Thelma i Louise. És un film lluminós i fort.[3]
  • A perfect entertainment. Fresh, lively and funny. (Una diversió perfecta. Fresca, viva i graciosa).[4]
  • "Simpàtica, entretinguda, entranyable, molt bé elaborada"[5]
  • "Sense semblar-ho, deixant-se portar pel pes de tres interpretacions plenes d'encant, una cinta tan agradable com lleugerament tramposa"[6]

Referències[modifica]

  1. «Només elles... els nois a un costat». esadir.cat.
  2. «Boys on the Side». The New York Times.
  3. Loïc Torino-Gilles, "La Provence", 2004
  4. Jami Bernard "New York Daily News", 1995
  5. Morales, Fernando «Boys on the Side». El País.
  6. Martínez, Luis «Boys on the Side». El País.