Vés al contingut

Nombre parell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2,[1] és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell només si existeix un altre nombre enter, n, tal que:[2][3]

A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).[1][4]

Identificació

[modifica]

Si la base de numeració emprada és un nombre parell (per exemple, base 10 o base 8), un nombre parell es podrà reconèixer si el seu últim dígit també és parell. Per exemple, el següent número en base 10:

És parell ja que el seu últim dígit es el 6, que és parell. Passa el mateix amb el següent número en base 6:

Si la base del sistema de numeració és senar (3, 5, etc), el número serà parell si el nombre de dígits amb xifra imparella és parell; i en cas contrari, número serà senar. Per exemple, en base 3:

És senar, ja que l'1 és l'única xifra senar, mentres que:

És parell, ja que el nombre de xifres senars són parells (3 i 1).

Paritat del cero

[modifica]

El zero és un nombre parell perquè compleix amb la definició (un nombre és parell existeix si és igual a un número enter multiplicat per 2), així com amb totes les propietats dels nombres parells:

  1. La potències de base parell són parells i recíprocament, si una potència és parell la seva base també és parell
  2. El residu de la divisió de dos nombres parells és parell.

Propietats respecte a la divisibilitat

[modifica]
  • Dos números enters consecutius tenen una paritat diferent.
  • En tres nombres enters consecutius, dos tindran la mateixa paritat, mentres que un serà de diferent paritat respect dels dos anteriors.

És a dir, donat ; si és senar, el següent número () serà parell, i el següent () serà un altre cop senar.

Tipus especials de números parells

[modifica]

Tipus especials de números senars

[modifica]
  • Els números prims, excepte el 2, que és parell, són números naturals que només es poden dividir entre ells mateixos i l'1 perquè el residu sigui 0.
    • Els números prims de la forma , sent n qualsevol nombre natural, es descomponen d'una única manera en la suma de l'arrel dels cuadrats de dos números enters. Això va ser estudiat per Fermat i permet que aquest nombre prim sigui la hipotenusa d'un triangle rectangle diofàntic o triangle rectangle diofantí. Aquests dos últims es refereixen a triangles rectangles amb tots els costats sent números enteros positius en honor a Diofant d'Alexandria, qui va estudiar els problemes on interessa aconseguir solucions enters.
    • Els números prims de la forma no poden expressar-se com la suma de dos cuadrats enters, però sí com una diferència entre dos cuadrats. L'arrel cuadrada del cuadrat major, o minuend de la diferència, és igual a , on n és el mateix nombre natural que surt a l'expressió de la forma del número primo.

Definicions en desús

[modifica]

En el llibre 7 dels Elements d'Euclides [5] (definicions del 8 fins al 10), contenen definits unes classes de números que, avui dia està en desús, han sigut citades de forma freqüent en llibres històrics de matemàtiques:

  • Número paritàriament parell, pariter par o pròpiament parell «és el mesurat per un número parell segons un número parell». Per tant, seria el producte de dos nombres parells.
  • Número paritàriament senar o pariter impar «és el mesurat per un número parell segons un número senar», és a dir, el producto d'un número parell por un número senar.
  • Número imparitàriament senar, impariter impar o pròpiament senar «és el mesurat per un número senar segons un número senar», és a dir, el producte de dos números senars.

Observacions:

  • En aquestes definicions, l'1 no compta com número senar,[6][7] llavors, els números imparitàriament senars són exactament els números senarscompstos. Aquests són els números que s'utilitzen a la criba de Sundaram per trobar-ne prims: un número prim serà tot número senar (amb l'excepció del 2) que no estigui en la criba de Sundaram.
  • Alguns números es consideren tant paritàriament parells com paritàriament senars. Per exemple: 24 és igual a 6 per 4, així que és paritàriament parell; però també és igual a 3 per 8, la qual cosa fa que sigui alhora paritàriament parell.

Algunes fonts, com Dorado contador. Aritmética especulativa y práctica (1794)[8] i el més recent Enjambre matemático,[9] utilitzen altres definicions pels números paritàriament parells: no es tracta dels nombres que són productes de dos números parells, sinó dels que només es poden expressar com un producte de dos parells (exceptuant el producte de si mateixos per 1). Segons aquesta definició, els números paritàriament parells són exactament les potències de 2. Així mateix, defineixen el número paritàriament senar com el múltiple d'una potència de 2 per un número senar i introdueixen el concepte, definició que no apareix en la obra d'Euclides,[9] de número imparitàriament parell com un número que és el doble d'un número senar. Mentres que la definició del número imparitàriament senar no té cap variació.

El llibre Llave aritmética y algebrayca[10] utilitza les primeres definicions i explica que en cas que hi hagi números que són simultàniament paritàriament parells i paritàriament senars. Aquesta definició, a més a més, queda reforçada en la proposició 32 del llibre 9 dels Elements,[5] que explica el següent: «Cada un dels números (que és contínuament) duplicat a partir d'una díada és només un (número) paritàriament parell».

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 4. ISBN 84-316-6978-2. 
  2. «Números pares e impares - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2022].
  3. Even Number. MathWorld
  4. «Definición: Número Par». [Consulta: 31 gener 2022].
  5. 5,0 5,1 Los Elementos, versión bilingüe en griego e inglés (disponible en PDF)
  6. "(El uno no era considerado como un número impar, sino más bien como el origen de todos los números.)" (Dantzig, Tobías (1971). Capítulo III: La Ciencia de los Números, del libro El número. Lenguaje de la ciencia, Buenos Aires, Hobbs Sudmericana, pp. 49, 53. Cita de la página 53)
  7. Esto provenía de una doctrina oculta vinculada al sacerdocio pagano. El uno representaba a la divinidad antes del acto creador. El primer número era el dos, la dualidad creadora, que permite percibir por medio de la diferenciación. Para esos seres humanos todo se creaba de a pares opuestos: luz-oscuridad; sí-no; masculino-femenino. La unidad primigenia era indiscernible. De aquí proviene la verdadera razón por la que el número uno no es considerado un número primo. La definición elemental de número primo es: «Primo es aquel número natural que solamente es divisible por sí mismo y por la unidad». Algunas personas objetan por qué 1 no es primo basándose en que no hay razón lógica que se pueda oponer para negar que 1 cumple con esa definición. La razón es que originariamente el número 1 no era considerado un número. Aunque a posteriori se pudieran agregar otros motivos, el comienzo de todo está en esta concepción mística primitiva de los números, en una tradición olvidada.
  8. Dorado contador. Aritmética especulativa y práctica.. Madrid: Imprenta de don Benito Cano, 1794, p. 4-6. 
  9. 9,0 9,1 Enjambre matemático. Reverté, p. 73-75. 
  10. Llave aritmética y algebrayca. Barcelona: Impresor de S.M., Calle de la Paja, 1790, p. 4-6. 

Vegeu també

[modifica]