Nombre reproductiu bàsic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Valors de R0 per a malalties infeccioses ben conegudes[1]
Malaltia Transmissió R0
Xarampió Aèria 12–18[2]
Varicel·la Aèria 10–12[3]
Parotiditis epidèmica Gotetes 10–12[4]
Polio Via fecal-oral 5–7
Rubèola Gotetes 5–7
Tos ferina Gotetes 5.5[5]
Verola Gotetes 3,5–6[6]
COVID-19 Gotetes 1,4–5,7[7][8][9][10]
VIH/SIDA Fluids corporals 2–5
SDRA Gotetes 2–5[11]
Refredat comú Gotetes 2–3[12]
Diftèria Saliva 1,7–4,3[13]
Grip
(Pandèmia de grip de 1918)
Gotetes 1,4–2,8[14]
Ebola
(Brot de 2014)
Gotetes 1,5-1,9[15]
Grip
(Pandèmia de 2009)
Gotetes 1,4–1,6[16]
Grip
(cepes estacionals)
Gotetes 0,9–2,1[16]
SARS Gotetes 0,3–0,8[17]
Rangs de R0 per a diverses infeccions.

En epidemiologia, el nombre bàsic de reproducció (de vegades anomenat ritme bàsic de reproducció, ràtio reproductiva bàsica i denotades per R0, r sub-zero) d'una infecció és el nombre mitjà de casos nous que genera un cas donat al llarg d'un període infecciós.[18]

Aquesta mètrica és útil a causa que ajuda a determinar quan una malaltia infecciosa pot donar lloc a un brot epidèmic seriós. Les arrels del concepte de número reproductiu bàsic es remunta al treball d'Alfred Lotka, Ronald Ross i altres, encara que la seva primera aplicació moderna es deu a George MacDonald en 1952, que va construir models epidemiològics de la propagació de la malària.

Quan

R0 < 1

el brot d'infecció s'extingeix després d'un llarg període. Però si

R0 > 1

la infecció pot arribar a propagar-se àmpliament entre una població, esdevenint en epidèmia.

Generalment, com més gran és R0 tant més difícil serà controlar l'epidèmia. Per exemple, els models simples, la proporció de la població que necessita estar vacunada per prevenir la propagació sostinguda de la infecció ve donada per 1 − 1/R0. El ritme reproductiu bàsic es veu afectat per molts factors, entre ells la durada del període infecciós d'un organisme, i el nombre de persones susceptibles dins de la població i amb els quals els pacients afectats entren en contacte.

Altres usos[modifica]

L'R0 s'usa també com una mesura d'èxit reproductiu individual en ecologia de poblacions.[19] Representa el nombre mitjà de descendents creats sobre el període vital per un individu (sota condicions ideals).

Per a models epidemiològics simples, R0 pot ser calculat, sempre que la taxa de decaïment sigui coneguda.

Limitacions de R0[modifica]

Quan es calcula a partir de models epidemiològics, particularment en els basats en equacions diferencials deterministes, sol indicar-se que l'R0 és solament un llindar, no un nombre mitjà d'infeccions secundàries. Existeixen diversos mètodes per estimar aquest llindar a partir d'un model matemàtic, però pocs d'ells proporcionen el veritable valor de l'R0. La situació es fa especialment problemàtica en el cas en què existeix un vector intermediari entre els portadors, com succeeix en el cas de la malària.

El que aquests llindars representen és si un brot s'extingeix per si mateix (si R0 < 1) o si per contra es torna epidèmic (si R0 > 1), però en general no pot comparar diferents tipus de brots. Per la qual cosa, els valors comparats de R0 han de ser presos amb precaució, especialment si els valors s'han calculat a partir de models matemàtics, que només constitueixen una aproximació al contagi de la malaltia.

En la cultura popular[modifica]

En la pel·lícula de 2011 Contagi, una pel·lícula de suspens sobre un desastre mèdic fictici, es presenten càlculs de R0 per reflectir la progressió d'una infecció fatal d'origen víric d'un cas d'estudi a una pandèmia.

Referències[modifica]

  1. Unless noted R0 values are from History and Epidemiology of Global Smallpox Eradication (Arxivat 2016-05-10 a Wayback Machine.), a module of the training course "Smallpox: Disease, Prevention, and Intervention". The CDC and the World Health Organization, 2001. Slide 17. This gives sources as "Modified from Epid Rev 1993;15: 265-302, Am J Prev Med 2001; 20 (4S): 88-153, MMWR 2000; 49 (SS-9); 27-38"
  2. Guerra, Fiona M.; Bolotin, Shelly; Lim, Gillian; Heffernan, Jane; Deeks, Shelley L.; Li, Ye; Crowcroft, Natasha S. «The basic reproduction number (R0) of measles: a systematic review» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 17, 12, 01-12-2017, pàg. e420–e428. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30307-9. ISSN: 1473-3099 [Consulta: 18 març 2020].
  3. Ireland's Health Services Health Care Worker Information [Consulta: 27 març 2020]. 
  4. Australian government Department of Health Mumps Laboratory Case Definition (LCD)
  5. «Incidence and reproduction numbers of pertussis: estimates from serological and social contact data in five European countries.». PLOS Med., 7, 6, 2010, pàg. e1000291. DOI: 10.1371/journal.pmed.1000291. PMC: 2889930. PMID: 20585374.
  6. Gani, Raymond; Leach, Steve «Transmission potential of smallpox in contemporary populations» (en anglès). Nature, 414, 6865, desembre 2001, pàg. 748–751. DOI: 10.1038/414748a. ISSN: 1476-4687 [Consulta: 18 març 2020].
  7. «Early Transmission Dynamics in Wuhan, China, of Novel Coronavirus-Infected Pneumonia». The New England Journal of Medicine, gener 2020. DOI: 10.1056/NEJMoa2001316. PMID: 31995857.
  8. Riou, Julien; Althaus, Christian L. «Pattern of early human-to-human transmission of Wuhan 2019 novel coronavirus (2019-nCoV), December 2019 to January 2020». Eurosurveillance, 25, 4, 2020. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.4.2000058. PMC: 7001239. PMID: 32019669.
  9. Wu, Joseph T.; Leung, Kathy; Bushman, Mary; Kishore, Nishant; Niehus, Rene; de Salazar, Pablo M.; Cowling, Benjamin J.; Lipsitch, Marc; Leung, Gabriel M. «Estimating clinical severity of COVID-19 from the transmission dynamics in Wuhan, China» (en anglès). Nature Medicine, 19-03-2020, pàg. 1–5. DOI: 10.1038/s41591-020-0822-7. ISSN: 1546-170X.
  10. Sanche, Steven; Lin, Yen Ting; Xu, Chonggang; Romero-Severson, Ethan; Hengartner, Nick; Ke, Ruian «High Contagiousness and Rapid Spread of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2». Emerging Infectious Diseases, 26, 7, 07-04-2020. DOI: 10.3201/eid2607.200282 [Consulta: 9 abril 2020].
  11. «Different epidemic curves for severe acute respiratory syndrome reveal similar impacts of control measures». Am. J. Epidemiol., 160, 6, 2004, pàg. 509–16. DOI: 10.1093/aje/kwh255. PMID: 15353409.
  12. «Magic formula that will determine whether Ebola is beaten». Telegraph.Co.Uk. [Consulta: 30 març 2020].
  13. Truelove, Shaun A.; Keegan, Lindsay T.; Moss, William J.; Chaisson, Lelia H.; Macher, Emilie; Azman, Andrew S.; Lessler, Justin «Clinical and Epidemiological Aspects of Diphtheria: A Systematic Review and Pooled Analysis» (en anglès). Clinical Infectious Diseases. DOI: 10.1093/cid/ciz808 [Consulta: 18 març 2020].
  14. «Strategies for mitigating an influenza pandemic». Nature, 442, 7101, 2006, pàg. 448-452. DOI: 10.1038/nature04795. PMC: 7095311. PMID: 16642006.
  15. Khan, Adnan; Naveed, Mahim; Dur-e-Ahmad, Muhammad; Imran, Mudassar «Estimating the basic reproductive ratio for the Ebola outbreak in Liberia and Sierra Leone». Infectious Diseases of Poverty, 4, 24-02-2015. DOI: 10.1186/s40249-015-0043-3. ISSN: 2049-9957. PMC: 4347917. PMID: 25737782.
  16. 16,0 16,1 «Modeling influenza epidemics and pandemics: insights into the future of swine flu (H1N1)». BMC Medicine, 7, 2009. DOI: 10.1186/1741-7015-7-30. PMID: 19545404.
  17. Kucharski, Adam; Althaus, Christian L. «The role of superspreading in Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV) transmission». Eurosurveillance, 20, 26, 2015, pàg. 14–8. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.25.21167. PMID: 26132768.
  18. Christophe Fraser; Christl A. Donnelly, Simon Cauchemez et al. «Pandemic Potential of a Strain of Influenza A (H1N1): Early Findings». Science, 324, 5934, 19-06-2009, pàg. 1557–1561. DOI: 10.1126/science.1176062. PMC: 3735127. PMID: 19433588.Free text
  19. de Boer, Rob J. Theoretical Biology. 

Bibliografia[modifica]