Nomina regum catholicorum Legionensium
La Nomina regum catholicorum Legionensium (traduït del llatí: «Els noms dels reis catòlics lleonesos»), anomenada també Nòmina Lleonesa,[1] és una relació o catàleg dels monarques asturlleonesos des de Pelai, de la qual n'existeixen tres versions que es troben a diferents còdexs medievals.
Les tres versions de la nòmina són els següents:[1]
- Com a nota marginal al Codex Emilianense del Chronicon Albeldense: recull noms fins al regnat de Ramir II (931-951)
- Al Codex de Roda, concretament a la Chronica Prophetica: també els recull fins al regnat de Ramir II.
- Al Codex Albeldense, que conserva un refós de la primera nòmina: conté fins al regnat de Ramir III (966-984).
Les versions són diferents entre sí, la més completa és la de Roda, que inclou els noms, la duració dels regnats, el parentesc i alguna altra dada, mentre la resta només llisten els noms amb el parentesc. Aquesta seria, segons Manuel Gómez-Moreno, la més antiga de totes, escrita pels volts del 929 i copiada posteriorment amb algunes variants i eliminant les dades cronològiques,[1] mentre que la darrera seria la que inclou informació del regnat de Ramir III, tot i que de forma molt succinta.[2] Per la seva banda, Dámaso Alonso considerà, en canvi, que la més antiga era la nota marginal de la versió Emilianense.[2]
La nòmina té algunes particularitats si se la compara amb altres fonts històriques coetànies, especialment pel que fa a la genealogia i el parentesc dels monarques, que entren en contradicció amb altres. A més, hi ha importants errors en la cronologia de la versió de Roda, i manipulacions a causa de l'eliminació de la llista de Silo, Mauregat i Beremund I, si bé són recuperats en les altres versions.[2] L'omissió inicial es deuria a una intenció de continuar la línia entre els reis Alfons I i Alfons II, corregit per un segon compilador.[3] Cal remarcar que també totes tres inclouen a Nepocià com a monarca, considerat cunyat d'Alfons II el Cast.[2] De fet, en aquesta nòmina també consten com a reis de Lleó Alfons Froilaz i Sanç Ordoni, quelcom que va passar per alt durant molt de temps als cronistes i historiadors,[4] probablement a causa de l'omissió d'ambdós de la llista a la Crònica de Sampiro.[5]
L'obra sembla basar-se en el Laterculus regum Ovetensium, a més de tenir semblances amb el Laterculus Legionensis.[6]Tanmateix, no és possible demostrar la dependència amb la llista asturiana ni la similitud textual amb el latèrcul lleonès, tot i que tots comparteixen la mateixa estructura dels catàlegs reials medievals.[3] Manuel Díaz remarcà el goticisme de les tres versions i l'èmfasi en establir un caràcter reial, catòlic i gòtic dels monarques asturlleonesos,[2] encara que Francisco Bautista diu que pertany més aviat a un grup de llistes allunyades del goticisme perquè no consta la llista dels reis visigots, quelcom que suposaria un intent de diferenciació.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Huete Fudio, 1994, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Huete Fudio, 1994, p. 20.
- ↑ 3,0 3,1 Huete Fudio, 1994, p. 22.
- ↑ Pamplona, 1946, p. 263.
- ↑ Pamplona, 1946, p. 261.
- ↑ Huete Fudio, 1994, p. 21.
- ↑ Bautista, 2009, p. 137.
Bibliografia[modifica]
- Bautista, Francisco «Breve historiografía: Listas regias y Anales en la Península Ibérica (Siglos VII-XII)». Talla Dixit, núm. 4, 2009, pàg. 113-190.
- Huete Fudio, Mario «Fuentes menores para el estudio de la historiografía latina de la Alta Edad Media hispánica (siglos VII-X)». Medievalismo. Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, núm. 4, 1994, pàg. 5-26.
- Pamplona, Germán de «Un nuevo rey de León, Alfonso hijo de Fruela II». Príncipe de Viana, vol. 7, núm. 23, 1946, pàg. 261-270.