Nomina regum catholicorum Legionensium

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Nomina regum catholicorum Legionensium (traduït del llatí: «Els noms dels reis catòlics lleonesos»), anomenada també Nòmina Lleonesa,[1] és una relació o catàleg dels monarques asturlleonesos des de Pelai, de la qual n'existeixen tres versions que es troben a diferents còdexs medievals.

Les tres versions de la nòmina són els següents:[1]

  1. Com a nota marginal al Codex Emilianense del Chronicon Albeldense: recull noms fins al regnat de Ramir II (931-951)
  2. Al Codex de Roda, concretament a la Chronica Prophetica: també els recull fins al regnat de Ramir II.
  3. Al Codex Albeldense, que conserva un refós de la primera nòmina: conté fins al regnat de Ramir III (966-984).

Les versions són diferents entre sí, la més completa és la de Roda, que inclou els noms, la duració dels regnats, el parentesc i alguna altra dada, mentre la resta només llisten els noms amb el parentesc. Aquesta seria, segons Manuel Gómez-Moreno, la més antiga de totes, escrita pels volts del 929 i copiada posteriorment amb algunes variants i eliminant les dades cronològiques,[1] mentre que la darrera seria la que inclou informació del regnat de Ramir III, tot i que de forma molt succinta.[2] Per la seva banda, Dámaso Alonso considerà, en canvi, que la més antiga era la nota marginal de la versió Emilianense.[2]

La nòmina té algunes particularitats si se la compara amb altres fonts històriques coetànies, especialment pel que fa a la genealogia i el parentesc dels monarques, que entren en contradicció amb altres. A més, hi ha importants errors en la cronologia de la versió de Roda, i manipulacions a causa de l'eliminació de la llista de Silo, Mauregat i Beremund I, si bé són recuperats en les altres versions.[2] L'omissió inicial es deuria a una intenció de continuar la línia entre els reis Alfons I i Alfons II, corregit per un segon compilador.[3] Cal remarcar que també totes tres inclouen a Nepocià com a monarca, considerat cunyat d'Alfons II el Cast.[2] De fet, en aquesta nòmina també consten com a reis de Lleó Alfons Froilaz i Sanç Ordoni, quelcom que va passar per alt durant molt de temps als cronistes i historiadors,[4] probablement a causa de l'omissió d'ambdós de la llista a la Crònica de Sampiro.[5]

L'obra sembla basar-se en el Laterculus regum Ovetensium, a més de tenir semblances amb el Laterculus Legionensis.[6]Tanmateix, no és possible demostrar la dependència amb la llista asturiana ni la similitud textual amb el latèrcul lleonès, tot i que tots comparteixen la mateixa estructura dels catàlegs reials medievals.[3] Manuel Díaz remarcà el goticisme de les tres versions i l'èmfasi en establir un caràcter reial, catòlic i gòtic dels monarques asturlleonesos,[2] encara que Francisco Bautista diu que pertany més aviat a un grup de llistes allunyades del goticisme perquè no consta la llista dels reis visigots, quelcom que suposaria un intent de diferenciació.[7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]