Norma Internacional per a la Descripció de Funcions

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

ISDF és l'acrònim en anglès d'International Standard for Describing Functions (Norma Internacional per a la descripció de funcions), una norma de descripció arxivística publicada pel Consell Internacional d'Arxius (CIA) el 2007.[1]

Origen[modifica]

La ISDIAH, és una de les quatre grans normes de descripció arxivística, conjuntament amb la ISAD(G) (1994, 2a ed. 1989), l'ISAAR(CPF) (1996, 2a ed. 2004) i l'ISDIAH (2008). La ISDF va començar a elaborar-se per membres del Comitè del CIA sobre Bones Pràctiques i Normes que van desenvolupar-la i treballar en la seva confecció des de 2004, abans de publicar-se la primera edició el 2007.[2]

Objectiu[modifica]

Amb la ISDF, la identificació es converteix en un treball més raonat, comprensiu i lògic. Segons el Comitè de Bones Pràctiques del CIA la ISDF un model de contingut i un estàndard complementari per a la ISAAR(CPF) i la ISAD(G). La ISDF proporciona directrius per a crear descripcions de funcions generadores de registres, estenent el model ISAD(G), que s'ocupa dels fons documentals, i de la ISAAR(CPF), que atén les capçaleres dels productors de documents, siguin persones físiques, morals o famílies. La ISDF s'orienta a identificar i descriure les competències, funcions i activitats que originen les evidències documentals. L'estudi institucional que es requereix en la identificació de les sèries documentals, es pot realitzar seguint els passos traçats per la ISDF. Aquesta norma suggereix els diferents nivells de competències, funcions i activitats o transaccions encarregades a un organisme i deixa oberta l'elecció del nivell o nivells a descriure. D'aquesta manera podem realitzar la descripció de la funció o activitat amb la seva història, el seu marc jurídic, el seu context i les seves activitats associades.[3]

Estructura[modifica]

La ISDF defineix 23 elements en quatre àrees d'un registre de funció (Identitat, Context, Relacions i Control) i inclou directrius de contingut general. L'estàndard també inclou informació sobre la vinculació d'aquests registres als registres descriptius i d'autoritat de l'arxiu.[4] Les quatre àrees són les següents:

  • Àrea d'identificació, que inclou la informació que identifica unívocament la funció i defineix un punt d'accés normalitzat.
  • Àrea de context, on es recull informació sobre la naturalesa i context de la funció.
  • Àrea de relacions, on es consignen i descriuen les relacions amb altres funcions.
  • Àrea de control, on s'identifica de forma unívoca la descripció d'una funció i s'inclou informació sobre com, quan i per què institució es va crear i va actualitzar la descripció.

Referències[modifica]

  1. Dryden, Jean «Two New ICA Descriptive Standards: ISDF and ISDIAH». Standards: News, Progress Reports, and Reviews, Núm. 7, 2009, pàg. 129-132. DOI: 10.1080/15332740903116331. ISSN: 1533-2756 [Consulta: 28 febrer 2016].
  2. Gueguen, Gretchen; Marques da Fonseca, Vitor Manoel; Pitti, Daniel V.; Grimoüard, Claire Sibille de «Hacia un Modelo Conceptual Internacional de Descripción Archivística: Un informe preliminar del Grupo de Expertos en Descripción Archivística del Consejo Internacional de Archivos». Métodos de información (MEI), II, Vol. 4, Núm. 2, 2013, pàg. 155-172. DOI: 10.5557/IIMEI4-N7-155172 [Consulta: 29 febrer 2016].
  3. Aguilera Murguía, Ramón; Cruz Mundet, José Ramón (dir.). «La Identificación de las Series Documentales». A: [CAA2011.pdf Administración de documentos y archivos. Textos fundamentale]. Madrid: Coordinadora de Asociaciones de Archivos, 2011, p. 118-132. ISBN 978-84-615-5150-7 [Consulta: 10 juny 2018]. 
  4. «International Standard for Describing Functions (ISDF)». SAA (Society of American Archivists). [Consulta: 10 juny 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]