Norma Rae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNorma Rae
Norma rae ver2.jpg
Fitxa
DireccióMartin Ritt
Protagonistes
Director artísticWalter Scott Herndon i Gregory Garrison
ProduccióTamara Asseyev i Alexandra Rose
GuióHarriet Frank Jr. i Irving Ravetch
MúsicaDavid Shire
FotografiaJohn A. Alonzo
MuntatgeSidney Levin
Distribuïdor20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1979
Durada110 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeAlabama Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7 milions de dòlars
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióAlabama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0079638 Filmaffinity: 511492 Allocine: 6548 Rottentomatoes: m/norma_rae Mojo: normarae Allmovie: v35621 TCM: 85210 Metacritic: movie/norma-rae TV.com: movies/norma-rae Modifica els identificadors a Wikidata

Norma Rae és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1979.

Argument[modifica]

Norma Rae (Sally Field) és una mare vídua que viu amb els seus pares i treballa, com ells, a la fàbrica tèxtil d'una petita ciutat baptista del Sud dels Estats Units. Les condicions de treball dels obrers de la fàbrica són molt dolentes, i cap d'ells no és sindicat. És per això que un sindicalista novaiorquès, Ruben Warshosky (Ron Leibman) arriba a la fàbrica per convèncer els obrers de la importància de crear un sindicat a la fàbrica. Norma Rae, més independent d'esperit, és la primera a unir-se amb ell i comença a lluitar per millorar les condicions de treball dels obrers de la fàbrica, cosa que passa per la creació d'un sindicat (als Estats Units, cal un vot dels obrers per a la creació d'un sindicat dins d'una fàbrica). Amb moltes dificultats i l'ajuda de Ruben aconsegueix muntar un sindicat a la fàbrica i troba un sentit a la seva vida.[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Norma Rae» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs[modifica]