Norman O. Brown

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNorman O. Brown
Dades biogràfiques
Naixement 25 de setembre de 1913
El Oro
Mort 2 d'octubre de 2002 (89 anys)
Santa Cruz
Alma mater Balliol College
Universitat de Wisconsin–Madison
Clifton College
Activitat professional
Ocupació Erudit clàssic
Ocupador Universitat Wesleyana
Universitat de Rochester
University of California, Santa Cruz
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Norman Oliver Brown (1913, El Oro, Mèxic - 2002, Santa Cruz) va ser un intel·lectual estatunidenc, considerat un dels promotors de la Contracultura dels anys 60.

Biografia[modifica]

El seu pare era un enginyer de mines anglo-irlandès. La seva mare, una cubana d'origen alsacià i cubà. Va estudiar al Clifton College, el Balliol College d'Oxford (on va tenir com a tutor a Isaiah Berlin) i la Universitat de Wisconsin-Madison, on es va doctorar en Filologia Clàssica.

Durant la Segona Guerra Mundial, Brown va treballar a l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS) com a especialista en cultura francesa. Després de la guerra, va obtenir un lloc com a professor de Clàssiques a la Universitat de Wesleyan. A finals dels 60, després d'una estada a la Universitat de Rochester, es va establir a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, com a professor d'Humanitats.

En els seus primers treballs com hel·lenista (un comentari a la Teogonia d'Hesíode i el seu primer llibre, Hermes el lladre) s'observa un biaix marxista. Després de les eleccions presidencials de 1948, es va desencantar de la política i va emprendre un estudi en profunditat de l'obra de Freud, que va culminar en el seu estudi clàssic de 1959 La vida contra la mort: el significat psicoanalític de la història. La seva obra El cos de l'amor, escrita en un estil heterodox i creatiu proper a la prosa poètica, és una síntesi d'idees freudianes i marxistes, amb un toc nietzscheà.

Brown va ser un professor molt popular, conegut al campus com "Nobby". Durant la seva vida a Santa Cruz, els seus interessos es van fer més amplis, incloent a James Joyce (la seva obra Hora de tancar juxtaposa el Finnegans Wake de Joyce amb la Ciència nova de Giambattista Vico), la poesia modernista nord-americana (especialment l'obra de Robert Duncan i Louis Zukofsky) i l'Islam. Molts dels seus últims treballs apareixen recollits en l'antologia Apocalipsi i/o metamorfosi.

Entre els amics acadèmics de Brown figuren els historiadors Christopher Hill, Carl Schorske i Hayden White, així com els filòsofs Stuart Hampshire i Herbert Marcuse. Durant la seva vida en Wesleyan, va entaular una amistat amb el compositor John Cage que va resultar profitosa per a ambdós.

Obra[modifica]

  • 1947. Hermes the Thief: the Evolution of a Myth.
  • 1953. Hesiod: Theogony.
  • 1959. Life Against Death: The Psychoanalytic Meaning of History.
  • 1966. Love 's Body.
  • 1973. Closing Time.
  • 1991. Apocalypse and/or Metamorphosis.

Bibliografia[modifica]

  • Brown, Norman O. Eros y Tánatos. El sentido psicoanalítico de la historia. Tr. Francisca Perujo. Barcelona: Santa & Cole, 2007. ISBN 978-84-934626-3-5 [Consulta: 3 abril 2012].  (castellà)
  • . El cuerpo del amor. Tr. E. L. Revol. Barcelona: Santa & Cole, 2005. ISBN 9788493462611 [Consulta: 3 abril 2012].  (castellà)
  • . Apocalipsis y/o metamorfosis. Barcelona: Editorial Kairós, 1995. ISBN 9788472453166 [Consulta: 3 abril 2012].  (castellà)
  • VV.AA.. Ensayos sobre el apocalipsis. Barcelona: Editorial Kairós, 1973. ISBN 9788472450523 [Consulta: 3 abril 2012].  (castellà)