Vés al contingut

Nostalgia (pel·lícula de 2022)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNostalgia
Fitxa
DireccióMario Martone Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuciano Stella, Roberto Sessa i Angelo Laudisa Modifica el valor a Wikidata
GuióMario Martone i Ippolita Di Majo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaolo Carnera Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJacopo Quadri Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 maig 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt14034614 TMDB: 541724 FilmAffinity: 896149 Rottentomatoes: m/nostalgia_2022 Modifica el valor a Wikidata

Nostalgia és una pel·lícula dramàtica italo-francesa del 2022 coescrita i dirigida per Mario Martone, basada en una novel·la d'Ermanno Rea de 2016.

El rione Sanità, a Stella.

La pel·lícula es va estrenar a la competició oficial per a la Palma d'Or al 75è Festival Internacional de Cinema de Canes el 24 de maig de 2022. El mes següent, la pel·lícula va guanyar quatre premis Nastro d'Argento, al millor director, millor actor, millor actor secundari i millor guió.[1] Va ser seleccionat com a candidata italiana a l'Millor pel·lícula internacional als Premis Oscar de 2022, però no va ser nominat.

Argument

[modifica]

La pel·lícula segueix Felice, un home que torna a la seva ciutat natal de Nàpols per visitar la seva mare malalta després de passar 40 anys vivint a Egipte, on també es va convertir a l'islam i es va casar amb una egípcia.[2] La major part de la pel·lícula està ambientada a la zona empobrida de Rione Sanità de Nàpols, on Felice visita primer la seva mare i després coneix el sacerdot local Don Luigi. Felice finalment li diu a Luigi en una mena de confessió que en un dels petits robatoris realitzats per ell i el seu amic de la infància Oreste, aquest va matar el propietari d'una fusteria local. Don Luigi el fa fora de l'església, dient-li que en aquest temps Oreste s'havia convertit en un perillós cap de la Camorra, el sindicat local del crim organitzat.

Un amic de la mare de Felice l'adverteix del perill i l'insta a fugir de Nàpols. Aleshores, Don Luigi presenta a Felice a una família de Camorra, i durant el sopar beu vi per primera vegada, es desinhibeix i parla de la seva infància que va passar amb Oreste, deixant tothom bocabadat. En aquest punt Felice va a visitar el vell Oreste. Oreste, enfadat per l'abandonament del seu amic quatre dècades abans, el segueix per un carreró, el mata i li roba la cartera, i troba a dins una foto antiga d'ells dos en moto.

Repartiment

[modifica]

Estrena

[modifica]

Nostalgia es va estrenar a la competició oficial per a la Palma d'Or al 75è Festival Internacional de Cinema de Canes el 24 de maig de 2022.[3][4] La pel·lícula es va estrenar el 25 de maig de 2022 a Itàlia.[5] i a França el 4 de gener de 2023.[6] Va tenir una estrena limitada als EUA per Breaking Glass Pictures el 2023.[6]

Recepció i crítica

[modifica]

Nostalgia va recaptar 0 dòlars a Amèrica del Nord,[6] i 2,9 milions de dòlars a altres territoris.[5]

A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, el 89% dels 27 crítics van donar a la pel·lícula una crítica positiva, amb una mitjana de 7,2/10. El consens crític del lloc web diu: "Caminant per la corda fluixa entre el drama de gàngsters i l'estudi de personatges, Nostalgia ens porta a través del ventre criminal de Nàpols a la recerca d'un passat que potser és millor deixar-lo enrere".[7] A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació mitjana ponderada de 75 sobre 100, basada en 11 ressenyes, que indiquen "crítiques generalment favorables".[8]

Lovia Gyarkye de The Hollywood Reporter va elogiar les actuacions de Favino i Ragno, la direcció de Martone i el treball de càmera de Paolo Carnera, titllant-la de "pel·lícula sorprenentment absorbent", però va afegir que la seva exploració de la nostàlgia "es telegrafia fins al punt de l'esgotament". The Guardian va descriure la pel·lícula com "tremendament rodada i interpretada de manera fantàstica", i va afegir que la pel·lícula "desafia la idea de la nostàlgia tal com s'emet al títol: no és simplement que la nostàlgia sigui delirant, o que el passat no fos tan gran com sembla quan es veu a través d'ulleres de color rosa. És que no hi ha passat i present".[9]

Reconeixements

[modifica]

Nostalgia es va estrenar a Itàlia just a temps per classificar-se per als premis Nastri d'argento 2022 lliurats per la SNGCI, en una cerimònia celebrada el 20 de juny de 2022 al museu MAXXI a Roma, on va rebre set nominacions i quatre premis.

Aquests inclouen el premi al millor actor per Favino, el seu cinquè Nastro d'Argento en aquesta categoria, convertint-lo en un dels actors italians més aclamats de la història, i el millor director per a Martone, que va rebre el guardó pel seu treball tant a Nostalgia com a la seva pel·lícula anterior Qui rido io, estrenada el setembre de 2021.

La pel·lícula també es va projectar al Festival de Cinema de Motovun el juliol de 2022, on va competir pel premi principal, l'hèlix de Motovun.

Premi Data de cerimònia Categoria Receptor(s) Resultat Ref(s)
Festival Internacional de Cinema de Canes 28 de maig de 2022 Palma d'Or Mario Martone Nominat [4]
Nastro d'Argento 20 de juny 2022 Millor pel·lícula Nominat [1]
Millor director Mario Martone Guanyador
Millor actor Pierfrancesco Favino Guanyador
Millor guió Mario Martone i Ippolita di Majo Guanyador
Millor actor no protagonista Francesco Di Leva i Tommaso Ragno Guanyador
Millor actriu no protagonista Aurora Quattrocchi Nominat
Millor so Nominat
Festival de Cinema de Motovun 2 d'agost de 2022 Millor pel·lícula Mario Martone Nominat
Mostra de València 30 d'octubre de 2022 Premi a la millor fotografia Paolo Carnera Guanyador [4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]