Nostra Senyora de París (pel·lícula)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaNostra Senyora de París
Notre-Dame de Paris
Fitxa tècnica
Direcció Jean Delannoy
Protagonistes
Direcció artística René Renoux
Producció Raymond Hakim
Robert Hakim
Guió Jean Aurenche
Jacques Prévert,
a partir de la novel·la de Victor Hugo
Música Georges Auric
Angelo Francesco Lavagnino
So Jacques Carrère
Fotografia Michel Kelber
Muntatge Henri Taverna
Vestuari Georges Benda
Productora Panitalia
Paris Film Productions
Distribuïdora Cocinor
Dades i xifres
País França
Itàlia
Data d'estrena 1956
Durada 115 minuts
Idioma original francès
Color en color
Pressupost 1.000.000 $
Temàtica
Basat en Nostra Senyora de París
Gènere Drama
Lloc de la narració París
Més informació
IMDb Fitxa 6.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.0/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Nostra Senyora de París (títol original en francés: Notre-Dame de Paris) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A París, sota el regnat de Lluís XI, la bella bohèmia Esmeralda, que balla sobre l'atri de Notre-Dame, fa girar el cap a Claude Frollo, sinistre alquimista, a Quasimodo, campaner geperut de les campanes de la catedral i recollit per Frollo, a Gringoire, poeta, i a Foebus, capità dels arquers. Viu una curta relació amb aquest últim, després s'acostuma a Quasimodo i se n'enamora.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Guió[modifica]

La novel·la de Victor Hugo, rodada en una reconstrucció fastuosa del París de la Cort dels miracles, ha estat adaptada per Jacques Prévert.

Càsting[modifica]

Anthony Quinn, Gina Lollobrigida i Alain Cuny encarnen els personatges de Quasimodo, Esmeralda i Claude Frollo.

Rodatge[modifica]

Entre els llocs reconstruïts en els Estudis de Boulogne: Notre-Dame de París i sobretot l'interior, les teulades, les torres i l'atri; una taverna; els carrerons envoltant la plaça de Grève.

Els immensos decorats medievals engoleixen més de la meitat del pressupost de la pel·lícula. Mil figurants són reclutats per a les escenes de multitud. Es tracta de la primera versió en color i en CinemaScope d'aquesta obra. Així, la trama es desenvolupa davant un dels rosetons multicolors de la catedral, i la decoració restitueix (evoca seria més just) la policromia original de l'estatuària gòtica, sobretot a les portades de Notre-Dame de París.

Difusió i censura[modifica]

Per permetre la difusió de la pel·lícula als Estats Units, encara sota la influència del codi Hays, no era possible designar verbalment Frollo com a archidiacre o sacerdot. Però Preverd es burla hàbilment de la censura deixant moltes vegades en els diàlegs indicis que suggereixen que Frollo és un home d'Església.[3] Contràriament al Notre-Dame de París amb Lon Chaney (1923 ) i al Quasimodo de William Dieterle amb Charles Laughton (1939 ), el personatge de Frollo és un devot sinistre dut per raonaments perversos sobre el pecat i el desig. Delannoy es va barallar de valent amb els productors perquè aquest tret essencial del llibre fos respectat.

Bibliografia[modifica]

  • Arnaud Laster, « De quoi pourrait se composer une édition critique des textes de Jacques Prévert per El film Notre-Dame de Paris ? », A Les Cahiers de recherche en littérature québécoise de l'Université Laval, Nuit Blanche éditeur, Québec, 1992.
  • Arnaud Laster, « Notre-Dame de Paris: Prévert i Hugo, mêmes combats », A Cinemacció, número 98, 2001.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Nostra Senyora de París (en català). esadir.cat. 
  2. «Notre-Dame de Paris». The New York Times.
  3. l'article d'Arnaud Laster, referenciat a la bibliografia

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema