Nostra Senyora de París (pel·lícula)
Notre-Dame de Paris | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Jean Delannoy |
Protagonistes | |
Director artístic | René Renoux |
Producció | Raymond Hakim Robert Hakim |
Guió | Jean Aurenche Jacques Prévert, a partir de la novel·la de Victor Hugo |
Música | Georges Auric Angelo Francesco Lavagnino |
Dissenyador de so | Jacques Carrère |
Fotografia | Michel Kelber |
Muntatge | Henri Taverna |
Vestuari | Georges Benda |
Productora | Panitalia Paris Film Productions |
Distribuïdor | Cocinor |
Dades i xifres | |
País d'origen | França Itàlia |
Estrena | 1956 |
Durada | 115 minuts |
Idioma original | francès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 1.000.000 $ ![]() |
Descripció | |
Basat en | Nostra Senyora de París ![]() |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Nostra Senyora de París (títol original en francés: Notre-Dame de Paris) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]A París, sota el regnat de Lluís XI, la bella bohèmia Esmeralda, que balla sobre l'atri de Notre-Dame, fa girar el cap a Claude Frollo, sinistre alquimista, a Quasimodo, campaner geperut de les campanes de la catedral i recollit per Frollo, a Gringoire, poeta, i a Foebus, capità dels arquers. Viu una curta relació amb aquest últim, després s'acostuma a Quasimodo i se n'enamora.[2]
Repartiment
[modifica]- Gina Lollobrigida: Esmeralda
- Anthony Quinn: Quasimodo
- Alain Cuny: Claude Frollo
- Robert Hirsch: Pierre Gringoire
- Jean Danet: Capità Foebus de Châteaupers
- Philippe Clay: Clopin Trouillefou
- Jean Tissier: Lluís XI
- Maurice Sarfati: Jehan Frollo
- Valentine Tessier: Aloyse de Gondelaurier
- Marianne Oswald: La Falourdel
- Danièle Dumont: Flor de Lys
- Jacques Hilling: Charmolue
- Jacques Dufilho: Guillaume Rousseau
- Roger Blin: Mathias Hungadi i El duc de Bohèmia
- Piéral: El nabot
- Robert Lombard: Jacques Coppenole
- Dominique Davray: Gilette La Charonne
- Hubert de Lapparent: Guillaume d'Harancourt
- Paul Bonifas: Gilles El Cornu
- Georges Douking: François Chanteprune, un truà
- Madeleine Barbulée: Madame Le Cornu
- Camille Guérini: El president del tribunal
- Albert Rémy: Jupiter
- Roland Bailly: Pierrot Torterue
- Daniel Emilfork: Andry El Roux
- Michel Etcheverry: un archidiacre
- Damia: la cantant
- Boris Vian: El Cardenal de Paris
- Yette Lucas: Claude Rongeoreille
Producció
[modifica]Guió
[modifica]La novel·la de Victor Hugo, rodada en una reconstrucció fastuosa del París de la Cort dels miracles, ha estat adaptada per Jacques Prévert.
Càsting
[modifica]Anthony Quinn, Gina Lollobrigida i Alain Cuny encarnen els personatges de Quasimodo, Esmeralda i Claude Frollo.
Rodatge
[modifica]Entre els llocs reconstruïts en els Estudis de Boulogne: Notre-Dame de París i sobretot l'interior, les teulades, les torres i l'atri; una taverna; els carrerons envoltant la plaça de Grève.
Els immensos decorats medievals engoleixen més de la meitat del pressupost de la pel·lícula. Mil figurants són reclutats per a les escenes de multitud. Es tracta de la primera versió en color i en CinemaScope d'aquesta obra. Així, la trama es desenvolupa davant un dels rosetons multicolors de la catedral, i la decoració restitueix (evoca seria més just) la policromia original de l'estatuària gòtica, sobretot a les portades de Notre-Dame de París.
Difusió i censura
[modifica]Per permetre la difusió de la pel·lícula als Estats Units, encara sota la influència del codi Hays, no era possible designar verbalment Frollo com a archidiacre o sacerdot. Però Preverd es burla hàbilment de la censura deixant moltes vegades en els diàlegs indicis que suggereixen que Frollo és un home d'Església.[3] Contràriament al Notre-Dame de París amb Lon Chaney (1923) i al Quasimodo de William Dieterle amb Charles Laughton (1939), el personatge de Frollo és un devot sinistre dut per raonaments perversos sobre el pecat i el desig. Delannoy es va barallar de valent amb els productors perquè aquest tret essencial del llibre fos respectat.
Bibliografia
[modifica]- Arnaud Laster, « De quoi pourrait se composer une édition critique des textes de Jacques Prévert per El film Notre-Dame de Paris ? », A Les Cahiers de recherche en littérature québécoise de l'Université Laval, Nuit Blanche éditeur, Québec, 1992.
- Arnaud Laster, « Notre-Dame de Paris: Prévert i Hugo, mêmes combats », A Cinemacció, número 98, 2001.
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Nostra Senyora de París. esadir.cat.
- ↑ «Notre-Dame de Paris». The New York Times.
- ↑ l'article d'Arnaud Laster, referenciat a la bibliografia
- Pel·lícules de França del 1956
- Pel·lícules d'Itàlia del 1956
- Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia
- Pel·lícules dramàtiques de França
- Pel·lícules basades en novel·les de Victor Hugo
- Pel·lícules del 1956 doblades al català
- Pel·lícules ambientades en el segle XV
- Pel·lícules de terror de França
- Pel·lícules de terror d'Itàlia
- Pel·lícules ambientades a París