Notesthes robusta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuNotesthes robusta Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN122906085 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereNotesthes
EspècieNotesthes robusta Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1860
Nomenclatura
Sinònims

Notesthes robusta és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i l'única del gènere Notesthes.[2][3]

Etimologia[modifica]

Notesthes deriva dels mots grecs noton (esquena) i esthes (vestit, quelcom emprat per a embolicar),[4] mentre que l'epítet llatí robusta és el femení de robustus (robust).[5]

Descripció[modifica]

Fa 30 cm de llargària màxima, encara que la més freqüent és de 20.[6] Tant els adults com els juvenils tenen espines verinoses dorsals (15), anals (3) i pelvianes.[6] Cap gros, sense escates i amb 7 espines a l'opercle. Boca gran i amb una mandíbula inferior que sobresurt. Aleta dorsal espinosa, lleugerament còncava a la zona posterior i amb el darrer radi tou unit per una membrana al peduncle caudal. Cos cobert d'escates petites (tret del cap) i de coloració variable, ja que pot variar entre el groguenc clar fins al marró fosc i amb taques i vetes de color marró fosc, marró vermellós, gris o negre (de vegades, formant bandes irregulars amples). Les picades infligides per les seues espines poden arribar a ésser molt doloroses[7][8][9] (els símptomes poden ésser tractats amb èxit mitjançant la immersió de la part afectada en aigua calenta i la infiltració d'un anestèsic local).[10]

Reproducció[modifica]

Es reprodueix en aigua dolça com es dedueix del fet que han estat capturats juvenils als cursos superiors dels rius (incloent-hi embassaments).[11]

Alimentació[modifica]

Es nodreix de crustacis bentònics, insectes, peixos i plantes.[12][13]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i d'aigües dolces[6][14] i salabroses, demersal, catàdrom[15][16] i de clima temperat (10 °C-30 °C;[17] 10°S-38°S),[11] el qual viu a Austràlia:[18][19][6][20][21] els fons aquàtics rocallosos, fangosos o de grava[11] des del nord de Queensland[22][23][24] fins al sud de Nova Gal·les del Sud.[8][25][1] Durant els períodes plujosos pot migrar aigües avall per internar-se en els estuaris però, normalment, prefereix l'aigua dolça.[11]

Observacions[modifica]

És verinós per als humans,[26][27] diürn,[28] relativament sedentari, ja que acostuma a romandre immòbil en el fons o entre la vegetació aquàtica en espera d'una possible presa[11] i el seu índex de vulnerabilitat és alt (64 de 100).[29]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Encyclopedia of Life (anglès)
  4. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
  5. 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Allen, G. R., S. H. Midgley i M. Allen, 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p. Pàg. 178.
  7. Hahn S. T., O'Connor J. M., 2000. An investigation of the biological activity of bullrout (Notesthes robusta) venom. Toxicon 38(1): 79-89.
  8. 8,0 8,1 Australian Museum 2015 (anglès)
  9. Fishes of Australia (anglès)
  10. Fitzgerald, G. J., 1993. Analysis of 24 cases of bullrout envenomation. Emergency Medicine, 5: 199–200. [1]
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 FishBase (anglès)
  12. Pusey, B. J., M. G. Read i A. H. Arthington, 1995. The feeding ecology of freshwater fishes in two rivers of the Australian wet tropics. Environ. Biol. Fish. 43(1):85-103.
  13. Food items reported for Notesthes robusta - FishBase (anglès)
  14. Merrick, J. R. & G. E. Schmida, 1984. Australian Freshwater Fishes. Biology and Management. John R. Merrick. Pp. 409.
  15. McDowall, R. M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres. Pàg. 295.
  16. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. Baensch, H. A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p. Pàg. 1156.
  18. Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (eds.). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàgs. 900-901.
  19. Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàgs. 445-446.
  20. List of Freshwater Fishes reported from Australia - FishBase (anglès)
  21. Allen, G. R., 1989. Freshwater fishes of Australia. T. F. H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey.
  22. Johnson, J. W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2): 709-762. Pàg. 727.
  23. Pusey, B. J., A. H. Arthington i M. G. Read, 1995. Species richness and spatial variation in fish assemblage structure in two rivers of the wet tropics of northern Queensland, Australia. Environ. Biol. Fish. 42(2):181-199. Pàg. 199.
  24. Pusey, B. J., Kennard, M. J. & Arthington, A. H., 2004. Freshwater Fishes of North-eastern Australia. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing 684 pp.
  25. Pollard, D. A. & P. Parker, 1996. A: McDowall, R. M. (ed.). Freshwater Fishes of South-Eastern Australia. Reed Books. Pp. 247.
  26. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  27. Halstead, B. W., 1980. Dangerous marine animals. Cornell Maritime Press, Inc., Maryland, els Estats Units.
  28. FishProfiles.com (anglès)
  29. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • De Vis, C. W., 1884. New fishes in the Queensland Museum. Núm. 2. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales 1 9(3): 453-462 (com a Centropogon nitens).
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, els Estats Units. ISBN 0940228475.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • Grant, E. M., 1975. Guide to Fishes. Brisbane: Queensland Government, Co-ordinator General's Department 640 pp.
  • Grant, E. M., 2002. Guide to Fishes. Redcliffe: EM Grant Pty Ltd 880 pp.
  • Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès).
  • Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p.
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p. Pàg. 93.
  • Steindachner, F., 1866. Zur Fischfauna von Port Jackson in Australien. Sitzungsberichte der Akademie der Wissenschaften in Wien. Mathematisch-Naturwissenschaftliche Klasse 53(1): 424-480 (com a Centropogon troschellii).
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]