Notiomastodon platensis

*Notiomastodon platensis*
	;
Període
	Plistocè inferior - recent
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Proboscidea
Família	Gomphotheriidae
Gènere	Notiomastodon
Espècie	Notiomastodon platensis ; Cabrera, 1929

Notiomastodon platensis és un proboscidi extint membre de la família dels gomfotèrids que visqué a Sud-amèrica des del Plistocè inferior fins a l'Holocè inferior al final de l'última edat de gel.^[1] És l'única espècie coneguda del gènere Notiomastodon.

Taxonomia[modifica]

Durant els segles xix i xx els paleontòlegs van descriure fins a quatre gèneres diferents de gomfotèrids a Sud-amèrica: Cuverionius, Notiomastodon, Stegomastodon i Haplomastodon. A principis del segle xxi les revisions taxonòmiques realitzades han reduït el nombre de gèneres a dos, Cuverionius i Notiomastodon; i els fòssils prèviament assignats a Stegomastodon, que ha quedat restringit només a Nord-amèrica, i Haplomastodon, el qual es tracta d'un sinònim de Notiomastodon, actualment es classifiquen com a Notiomastodon.^[1]^[2]

Evolució[modifica]

Hi ha dues hipòtesis que expliquen l'evolució dels gomfotèrids a Sud-amèrica; la primera considera hi hagué una sola immigració de Cuvieronius des de Centre-amèrica a través de l'Istme de Panamà entre fa 2,5 i 3 milions d'anys, posteriorment a partir d'aquesta població inicial de Cuvieronius va evolucionar Notiomastodon;^[2] i la segona que es produïren dues immigracions independents, una de Cuvieronius i l'altre de Notiomastodon, aquesta darrera hipòtesi assumeix que Notiomastodon és el tàxon germà de Rhynchotherium i que Notiomastodon va habitar Centre-Amèrica malgrat no s'hagin trobat fòssils que ho confirmin, tanmateix sí que s'ha trobat una molar d'un gomfotèrid amb característiques semblants a les de Notiomastodon a Costa Rica.^[1]

Descripció[modifica]

Notiomastodon es caracteritzava per tenir un crani relativament curt i alt, posseir només dos ullals superiors; els quals podien ser rectilinis o lleugerament corbats, a diferència d'altres gomfotèrids que en tenien quatre, dos a cada maxil·lar.^[2] Les reconstruccions realitzades han estimat que els individus més grans podien arribar a mesurar 2,85 m d'alçada a l'altura de l'espatlla i pesar fins a 6,5 tones.^[3]

Distribució[modifica]

Notiomastodon tenia una àmplia distribució a Sud-amèrica, s'han descrit fòssils a Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Perú i l'Equador.^[1]^[2] Antigament s'havia associat la presència de Notiomastodon a les planes i la de Cuvieronius a les terres altes sud-americanes al voltant dels Andes; tanmateix a l'actualitat s'accepta que ambdós gèneres van ser presents als dos tipus d'hàbitats.^[1]

Alimentació[modifica]

S'ha establert un gradient latitudinal en l'alimentació del Notiomastodon. A les zones de latituds baixes properes a l'equador la seva dieta consistia principalment en plantes C4, en latituds mitjanes era una combinació de plantes C3 i C4 i a partir dels 33º o més es basava principalment en plantes C3.^[4]

Extinció[modifica]

Notiomastodon va desaparèixer fa 11.000 anys,^[1] al final de l'ultima edat de gel en el límit entre les èpoques del Plistocè i l'Holocè. La seva extinció es produí simultàniament a la desaparició també de moltes altres espècies de la megafauna sud-americana. La major part dels estudis realitzats suggereixen una combinació dels efectes del canvi climàtic durant el final de l'últim període glacial i la caça per part dels humans com els responsables de la seva extinció.^[1]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Mothé, Dimila; dos Santos Avilla, Leonardo; Asevedo, Lidiane; Borges-Silva, Leon; Rosas, Mariane «Sixty years after ‘The mastodonts of Brazil': The state of the art of South American proboscideans (Proboscidea, Gomphotheriidae)». Quaternary International, 443, 2017-07, pàg. 52–64. DOI: 10.1016/j.quaint.2016.08.028. ISSN: 1040-6182.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Lucas, Spencer G.; Yuan, Wang; Min, Liu «The palaeobiogeography of South American gomphotheres». Journal of Palaeogeography, 2, 1, 01-01-2013, pàg. 19–40. DOI: 10.3724/SP.J.1261.2013.00015. ISSN: 2095-3836.
↑ Larramendi, Asier «Proboscideans: Shoulder Height, Body Mass and Shape». Acta Palaeontologica Polonica, 2015. DOI: 10.4202/app.00136.2014. ISSN: 0567-7920.
↑ Asevedo, Lidiane; Winck, Gisele R.; Mothé, Dimila; Avilla, Leonardo S. «Ancient diet of the Pleistocene gomphothere Notiomastodon platensis (Mammalia, Proboscidea, Gomphotheriidae) from lowland mid-latitudes of South America: Stereomicrowear and tooth calculus analyses combined». Quaternary International, 255, 26-03-2012, pàg. 42–52. DOI: 10.1016/j.quaint.2011.08.037. ISSN: 1040-6182.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Mothé, Dimila; dos Santos Avilla, Leonardo; Asevedo, Lidiane; Borges-Silva, Leon; Rosas, Mariane «Sixty years after ‘The mastodonts of Brazil': The state of the art of South American proboscideans (Proboscidea, Gomphotheriidae)». Quaternary International, 443, 2017-07, pàg. 52–64. DOI: 10.1016/j.quaint.2016.08.028. ISSN: 1040-6182.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Lucas, Spencer G.; Yuan, Wang; Min, Liu «The palaeobiogeography of South American gomphotheres». Journal of Palaeogeography, 2, 1, 01-01-2013, pàg. 19–40. DOI: 10.3724/SP.J.1261.2013.00015. ISSN: 2095-3836.

[3] Larramendi, Asier «Proboscideans: Shoulder Height, Body Mass and Shape». Acta Palaeontologica Polonica, 2015. DOI: 10.4202/app.00136.2014. ISSN: 0567-7920.

[4] Asevedo, Lidiane; Winck, Gisele R.; Mothé, Dimila; Avilla, Leonardo S. «Ancient diet of the Pleistocene gomphothere Notiomastodon platensis (Mammalia, Proboscidea, Gomphotheriidae) from lowland mid-latitudes of South America: Stereomicrowear and tooth calculus analyses combined». Quaternary International, 255, 26-03-2012, pàg. 42–52. DOI: 10.1016/j.quaint.2011.08.037. ISSN: 1040-6182.

[1]

[2]

[3]

[4]