Estadi Municipal de Palamós - Costa Brava

(S'ha redirigit des de: Nou Municipal de Palamós)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Estadi Municipal de Palamós - Costa Brava
Imatge
Dades
TipusInstal·lació esportiva Modifica el valor a Wikidata
Construcció29 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1989 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 51′ 13″ N, 3° 07′ 17″ E / 41.853484°N,3.12138°E / 41.853484; 3.12138
Activitat
Capacitat màxima3.724 Modifica el valor a Wikidata
OcupantPalamós CF Modifica el valor a Wikidata

L'Estadi Municipal Palamós Costa Brava és un estadi multi-usos situat a Palamós. Actualment és on juguen dos equips de futbol, el Palamós Club de Futbol i el Llagostera.[1] La seva construcció va generar neguit a l'Ajuntament perquè calia fer una inversió molt gran i pel precedent del Joventut de Mollerussa, que va quedar cuer en la seva primera i única temporada a la Segona divisió espanyola de futbol.[2]

Projecte[modifica]

L'abril del 1987 l'Ajuntament de Palamós va encarregar el projecte als arquitectes Manuel Giralt Clausells i Jordi Rogent i Albiol, per substituir al camp de terra del carrer Cervantes, a uns terrenys aleshores als afores del poble, i havia de costar uns 50 milions de pessetes. Les obres d'urbanització van arrencar la tardor de 1988 i la construcció de l'estadi es va acabar l'any següent, amb un cost de 137,5 milions de pessetes.[3]

Història[modifica]

El Palamós Costa Brava va ser inaugurat el 29 d'agost de 1989 amb el nom de Nou Estadi Municipal de Palamós, i esdevingué el nou estadi del Palamós Club de Futbol substituint el Camp de Cervantes.[4] El primer partit va ser un amistós que va acabar a 2–1 i on el Palamós va vèncer al Futbol Club Barcelona.[5]

El primer partit oficial de competició va ser el 10 de setembre i va acabar amb un empat a 1 amb el Llevant Unió Esportiva de la Segona divisió espanyola de futbol.[6] Aquest va ser el període més reeixit del club, ja que va romandre a la segona divisió durant sis temporades. Per això l'estadi va acollir partits de segona A entre el 1989 i el 1995.[7]

Des del 7 de juliol del 2014 va passar a jugar-hi la Unió Esportiva Llagostera. La decisió es va prendre davant la impossibilitat de complir amb els requisits de la Lliga de Futbol Professional per a jugar a la Segona divisió espanyola de futbol al Municipal de Llagostera i després que les negociacions per jugar a l'Estadi Municipal de Montilivi no prosperessin.[7][8]

Renovacions[modifica]

Amb una capacitat inicial d'uns 6.000 espectadors,[2] l'estadi no complia els requisits de la Lliga de Futbol Professional[9] i per aquest motiu l'estiu del 2015 l'estadi es va renovar afegint nous seients i reduint la capacitat fins als 3.724 espectadors.[10] El 2 d'agost l'estadi passà a anomenar-se Estadi Municipal Palamós Costa Brava.[11]

Referències[modifica]

  1. Redacció «El Llagostera es decanta pel Nou Estadi Municipal de Palamós per jugar els seus partits com a local». 324, 06-07-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Ribas, Ramon. «El Nou Estadi de Palamós celebra el 30è aniversari». Diari de Girona, 29-08-2019. [Consulta: 21 març 2020].
  3. Subirana, Pere. «30 anys del nou municipal». L'Esportiu, 29-08-2019. [Consulta: 21 març 2020].
  4. L'Estadi (The stadium) Arxivat 2015-02-19 a Wayback Machine.; Web oficial. Consultat el 2015 (català)
  5. Una fiesta que pasará a la historia; El Mundo Deportivo, 30 agost 1989 (castellà)
  6. ¡¡¡Menuda tarde!!! ; El Mundo Deportivo, 11 setembre 1989 (castellà)
  7. 7,0 7,1 Ribas, Ramon «El Llagostera jugarà a Palamós». Diari de Girona, 07-07-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  8. Redacció «Montilivi, només per al Girona». Diari de Girona, 05-07-2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  9. El Llagostera jugará como local en el Nou Municipal de Palamós; Diari AS, 7 juliol 2014 (castellà)
  10. «Instal·lats els nous seients a l'Estadi Municipal» (en catalan). Radio Palamós, 07-08-2015. [Consulta: 22 agost 2015].
  11. Adequant l'escenari ; L'Esportiu de Catalunya, 2 agost 2014 (català)