Nou flamenc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de gènere musicalNou flamenc

Nou Flamenco o Flamenco fusió[1] és un gènere de música flamenca contemporània. Sovint la paraula refereix a una reacció dels joves renovadors a l'immobilisme dels puristes però respecte el significat de la paraula no hi ha una posició consensuada sinó situacions enfrontades i contradiccions.[2][3] El seu sorgiment va ser a la dècada del 1990.[1]

Tres grans figures que van obrir la música flamenca cap a un llenguatge nou. Van ser Camarón de la Isla, Paco de Lucía i Enrique Morente. Sota la influència oberturista d’aquests 3 mestres va sortir a Andalusia, cap als anys 80, una nova generació de músics flamencs amb gran curiositat i interès per a formes musicals més actuals. Entre els pioners del nou flamenc destaquen Pata Negra, que fusionaven el flamenc amb el blues, Ketama, d’inspiració més propera al pop i a les músiques del món, Ray Heredia, creador d’un univers musical propi amb epicentre en el flamenc, i Kiko Veneno.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gerhard Steingress. Sociología del cante flamenco. Signatura Ediciones, 2005, p. 27–. ISBN 978-84-96210-38-7.  (Consulta)
  2. Luis López Ruiz. Guía del flamenco. Ediciones AKAL, març 2007, p. 173–. ISBN 978-84-460-2670-9.  (Consultar)
  3. Pedro Calvo. Historia-guía del nuevo flamenco: el duende de ahora. Guía de Música Ediciones, 1994. ISBN 978-84-88857-07-1.