Nova Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nova Barcelona fou el nom d'un assentament d'exiliats austriacistes que va existir entre el 1735 i el 1738, creat després de la seva derrota a la Guerra de Successió i situat al Banat de Temesvar, a l'actual poble de Zrenjanin, a la Voivodina sèrbia. L'assentament també fou conegut amb el nom de Carlobagen.[1]

El primer grup d'exiliats va arribar la tardor de 1735, i cap al 1737 ja hi havia al Banat prop de vuit-cents exiliats. Entre ells, predominava el grup de catalans, seguit del d'altres territoris de la Corona d'Aragó. Entre un 10 i un 15% provenia de Sicília i Nàpols. Entre els exiliats, hi havia figures destacades de la guerra com Francesc de Castellví i Obando.

L'assentament va fracassar degut a l'avançada edat dels colons, molts d'ells veterans de l'administració i l'exèrcit. El clima del Banat, de tipus continental, va afectar la viabilitat econòmica del projecte d'emplaçar-hi una ciutat. La pesta, present a Voivodina el 1738, i la proximitat de la regió a l'amenaça otomana, van ser d'altres factors que van propiciar la fi de la colònia. A partir de 1740, molts exiliats es trobaven ja en ciutats d'Àustria-Hongria, especialment a Budapest i Viena.

Si bé l'exili austriacista no va deixar cap llegat a la regió, cal esmentar que el fill d'un emigrat, Francesc de Vilana-Perles (fill del Marquès de Rialb, Ramon de Vilana-Perles), va ser governador de Temesvar entre 1753 i 1759. Segons Collin Thomas, el seu cognom seria l'origen del topònim de Perlez, un poble del municipi de Zrenjanin.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aguilera, Genna. «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.
  2. (anglès) Colin Thomas, The Anatomy of a Colionization Frontier: The Banat of Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984), pp. 7-8., citat per Agustí Alcoberro

Bibliografia[modifica | modifica el codi]