Nova Gorica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaNova Gorica
Nova Gorica (sl) Modifica el valor a Wikidata
NovaGorica-izSvGore.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Karte Nova Gorica si.png Modifica el valor a Wikidata
 45° 58′ N, 13° 39′ E / 45.97°N,13.65°E / 45.97; 13.65
EstatEslovènia
MunicipalitatCity Municipality of Nova Gorica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Goriška (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total13.852 (2006) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat44,83 hab/km²
Geografia
Superfície309 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSoča Modifica el valor a Wikidata
Altitud92 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal5000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2SI-084 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webnova-gorica.si Modifica el valor a Wikidata

Nova Gorica és un municipi eslovè, dins de la regió de Goriška, a la vora de la frontera amb Itàlia L'any 2002 tenia 32.763 habitants. Limita amb el municipi friülans de Gorizia. Nova Gorica és un municipi modern fundat el 1948 arran del Tractat de París del 1947 quan es fixà l'actual frontera entre aquest estat i l'antiga Iugoslàvia. Fins aleshores, Nova Gorica era part integrant del municipi de Gorizia. L'any següent es crea Nova Gorica incorporant part de l'antic nucli urbà originari i antics municipis que es van incorporar a la Gorizia italiana. El desenvolupament urbanístic i demogràfic del nou municipi fou durant els anys cinquanta i seixanta. Amb l'entrada d'Eslòvènia a l'àrea Schengen formalitzada el 2007, ha començat una etapa de col·laboració entre ambdós municipis limítrofs i el de San Pietro-Vertoiba. La major part de la població és de parla eslovena i en canvi l'italià pràcticament ha desaparegut [1]

Com a curiositat, el darrer rei absolutista francès, Carles X, alguns dels seus familars i bona part seguici, estan enterrats a una cripta de l'església de l'Anunciació de Nostra Senyora localitzada al puig de Kostanjevica. Carles X, després de la seva destitució del Tro arran de la Revolució de Juliol del 1830, s'exilià primer a Anglaterra, després a Praga i finalment a Gorizia. En aquell moment ambdues localitats pertanyien a l'Imperi Austríac.

El municipi es divideix en els assentaments o naselja: Ajševica, Arčoni, Banjšice, Bate, Branik, Brdo, Budihni, Čepovan, Dornberk, Draga, Gradišče nad Prvačino, Grgar, Grgarske Ravne, Kromberk, Lazna, Loke, Lokovec, Lokve, Nemci, Nova Gorica (Osek, Ozeljan, Podgozd, Potok pri Dornberku, Preserje, Pristava, Prvačina, Ravnica, Rožna Dolina, Saksid, Solkan, Spodnja Branica, Stara Gora, Steske, Šempas, Šmaver, Šmihel, Tabor, Trnovo, Vitovlje, Voglarji, Zalošče

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2003- Mirko Brulc

Enllaços externs[modifica]

Notes[modifica]

[1]: Censimento Slovenia 2002

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova Gorica