Nova York per a principiants
Aparença
| How to Lose Friends & Alienate People | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Robert B. Weide |
| Protagonistes | |
| Producció | Stephen Woolley |
| Dissenyador de producció | John Beard |
| Guió | Peter Straughan, Llibre de memòries: Toby Young |
| Música | David Arnold |
| Fotografia | Oliver Stapleton |
| Muntatge | David Freeman |
| Productora | Number 9 Films |
| Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 3 octubre 2008 |
| Durada | 110 |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 28.000.000 $ |
| Recaptació | 19.100.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | How to Lose Friends & Alienate People (en) |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Lloc web | how2losefriends.com |
Nova York per a principiants (títol original en anglès, How to Lose Friends & Alienate People) és una pel·lícula britànica dirigida per Robert Weide i protagonitzada per Simon Pegg, Kirsten Dunst i Megan Fox. El títol està inspirat en el llibre de Dale Carnegie "How to win friends and influence people" i la pel·lícula es va estrenar el 2008. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Basada en la història real del periodista britànic Sidney Young. Young va començar a escriure articles en una de les revistes més prestigioses de Nova York, "Sharp". Però Young, un home que no tenia principis ni escrúpols, va intentar obrir-se camí a Manhattan a base de bromes de mal gust i males maneres, cosa la qual li va dur molts maldecaps.[2]
Repartiment
[modifica]- Simon Pegg: Sidney Young,
- Kirsten Dunst: Alison Olsen.
- Megan Fox: Sophie Maes.
- Danny Huston: Lawrence Maddox.
- Gillian Anderson: Eleanor Johnson.
- Jeff Bridges: Clayton Harding[2]
- Bill Paterson: Lord Richard Young
- Max Minghella: Vincent Lepak
- Miriam Margolyes: Mrs Kowalski
- Margo Stilley: Ingrid,
- Jefferson Mays: Bill Nathanson
- Nathalie Cox: dona al bar
- Charlotte Devaney: Bobbie
Referències
[modifica]- ↑ «Nova York per a principiants». ésAdir [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 McGee, Celia. «Sweet Smell of Revenge (Screen Version)». nytimes.com, 14-10-2007.