Nova Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nova catalunya)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaNova Catalunya
TipusGovernació modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativa
Activitat
Creació1635 modifica
Mapa del segle XVII de Venezuela abans que un a part del terreny passés a dir-se Nova Catalunya
Mapa del segle XVII de Veneçuela abans que fragment d'aquest terreny passés a ser la Nova Catalunya.

La província de Nova Catalunya (Nueva Cataluña), també anomenada Cumanagotos o de la Nova Barcelona, foren el conjunt de terres conquerides per l'explorador i militar català Joan Orpí i del Pou l'any 1638 que comprenia un territori extens entre el cap Codera i Los Altos de San Felipe de Austria (actualment Cariaco), i del cap Codera fins al riu Orinoco, en l' actual Veneçuela. Tenia com a capital provincial Nova Barcelona.[1]

Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà, llavors anomenat Nueva Andalucía, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, justificant-ho per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona però la seva petició no va obtenir resposta de Felip IV, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica. La denominació arribà a tenir un estat oficiós, com ho revelen alguns documents escrits, entre els quals la coberta d’un informe del 1639 de l’Audiència de Santo Domingo, sobre la situació de la zona colonitzada per Orpí. Després de la mort de Joan Orpí, el 1645, va sobreviure fins al 1654 quedant incorporada per Decret Reial a la governació de Cunamà o la Nova Andalusia, sent gobernador de Cumaná Pedro de Bizuela.[2][3][4]

Encara que més o menys eren unes terres que pertanyien al Principat, la Corona de Castella només deixava exportar a les amèriques dos vaixells anuals per cada estat de la Corona d'Aragó, ja que s'en sabia molt bé que aquells temps eren decadents per als estats catalano-aragonesos i una recuperació econòmica per aquests suposaria una amenaça per la corona castellana.

Armament i protecció[modifica]

A mesura que passaven les dècades a Europa, cada cop se'ls hi posava menys armadura als exèrcits perquè com que les bales de les armes foc podien penetrar l'armadura i ferir (tot i que no arribava a matar) els països van anar traient parts de l' armadura, ja que si no protegien contra les armes de foc es convertien en un pes inútil. Tot i així, no va ser fins després de la Guerra de la Successió que es va anar deixant la caballeria pesada i els cuirassers. Mentre passava això a Europa, els soldats colons de les amèriques seguien portant molta armadura perquè les fletxes i armes dels indis no penetraven i rebotaven al xoc contra l'armadura.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Salvador Bernabéu Albert. Poblar la inmensidad: sociedades, conflictividad y representación en los márgenes del Imperio Hispánico (siglos XV-XIX). Editorial CSIC - CSIC Press, 2010, p. 286–. ISBN 978-84-937961-5-0. 
  2. «Nova Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Orteu, Josep M. «Nova Catalunya a Amèrica, durant la guerra d'independència d'Espanya (1641) - Institut Nova Història». Institut Nova Història. [Consulta: 18 agost 2019].
  4. Fernando Arellano. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas (en castellà). Universidad Catolica Andres, 1987, p. 453–. ISBN 978-980-244-006-1.