Vicent Flor i Moreno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicent Flor i Moreno
Roda de premsa Nova Revista Debats (30729367765).jpg
Vicent Flor en 2016
Naixement Vicent Flor i Moreno
21 de maig de 1971
València, Horta de València
Nacionalitat País Valencià
Alma mater Universitat de València
Ocupació Sociologia
Obres notables Noves Glòries a Espanya
Societat Anònima
Moviment Valencianisme
Partit polític JNV-UV (1985-1993)
PVN-Bloc-Compromís (1995)

Modifica dades a Wikidata

Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971)[1] és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima. Els valencians, els diners i la política.[2] Des de 2015 és el director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[3]

Trajectòria acadèmica i intel·lectual[modifica | modifica el codi]

Entrevista a Vicent Flor (2012).

Flor és llicenciat en ciències polítiques i sociologia i també en antropologia social i cultural per la UNED i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Des de la dècada del 2000 és professor universitari de Sociologia a la Universitat de València i professor-tutor a la UNED.[1] Les seues especialitats són la sociologia política i la sociologia de la cultura, particularment aplicat a la societat valenciana. Ha treballat com a conservador en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat i ha col·laborat amb entitats culturals com l'associació ACV Tirant lo Blanc.[4][5] Ha estat director acadèmic de la Fundació Nexe [6] de 2011 a 2015. Actualment és director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[7]

L'abril de 2011 publicà Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana,[8][9] que analitza el sorgiment, influència social i evolució del blaverisme.[10] El llibre és un assaig resultat de la seua tesi doctoral L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del Blaverisme[11] i va ser presentat per primera vegada al col·legi major Rector Peset de la Universitat de València.[12] El contingut del llibre va ser durament atacat des de sectors de l'extrema dreta de València, tal com demostra el fet que el 5 de juliol de 2011 una trentena d'activistes ultradretans feren acte de presència en el saló d'actes de la FNAC de València per tal d'impedir violentament[13] (llançant cadires, llibres i bombetes de fum als assistents)[14] una segona presentació del llibre.[15][16] Els ultres, afins a les organitzacions Grup d'Acció Valencianista i España 2000, van haver de ser desallotjats per la policia.[17] Entre els agressors es trobaven José Luis Roberto, president d'España 2000, Manolo Latorre del GAV i Juan García Sentandreu, líder de Coalició Valenciana i expresident del GAV, qui va ser emmanillat i detingut.[18][19]

En 2013 va dirigir el llibre col·lectiu Nació i identitats: pensar el País Valencià, amb col·laboracions de Ferran Archilés, Rafael Castelló, Anselm Bodoque i Brauli Montoya,[20] i prologat per Joan Francesc Mira. El seu capítol se centra en el secessionisme lingüístic valencià.[21] En juliol de 2015 publicà "Societat anònima. Els valencians, els diners i la política", En aquest llibre s'analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l'infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i se'n proposen algunes alternatives. El periodista Paco Cerdà considerà aquest assaig un retrat de la debacle valenciana.[22]

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Nascut a una família conservadora de classe mitjana de la ciutat de València, a sa casa es llegia Las Provincias[23] i se sentia el discurs anticatalanista que a aquesta ciutat era molt present als anys 80. La seua inquietud valencianista, unida a la influència que l'anticatalanisme tenia sobre la societat valenciana arran de la Batalla de València, el van portar a militar a les joventuts del partit blaver Unió Valenciana en 1986.[24]

Quan el 1990 es crea Futur Valencià, una espècie de fòrum obert on es reunien valencianistes de diverses sensibilitats, en la línia del que llavors es coneixia com a tercera via valenciana, molts dels membres dels joves d'Unió Valenciana hi participaren, amb Flor, que era el secretari de l'organització juvenil al capdavant. Aquesta evolució del sector juvenil del partit blaver cap a posicions nacionalistes va culminar amb la creació en 1992 de Joventut Valencianista, de la qual Vicent Flor va ser fundador.[25] Poc després, el 20 de novembre de 1993, Flor i la resta de joves que van crear l'entitat foren expulsats d'Unió Valenciana.[26]

En 1995 ingressa al Partit Valencià Nacionalista[25] que l'any 2000 fou un dels partits que es desintegrà per a formar el Bloc Nacionalista Valencià. A aquesta formació, Flor ha estat membre de l'executiva nacional i de 2000 a 2003 també secretari comarcal de la ciutat de València,[27] i va arribar a presentar candidatura per a ser el Secretari General del BLOC al congrés del partit en 2003, que va guanyar-li Enric Morera per només 2 vots de diferència.[28]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Vicent Flor presentará su libro «Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política»». El económico, 05-11-2015.
  2. Flor, Vicent. Societat anònima. Els valencians, els diners i la política (en català). Catarroja: Afers, Juliol 2015, p. 416. ISBN 978-84-16260-07-2. 
  3. «Vicent Flor, presentat com a director de la Institució Alfons el Magnànim». Vilaweb, 28-12-2015.
  4. Vicent Flor: "El blaverisme no ha desaparegut, ha mort d'èxit crònica a Valencianisme.com del 19 febrer de 2010
  5. [1] Vicent Flor en Youtube
  6. «Assemblea General del Tirant lo Blanc i reunió del Patronat de la Fundació Nexe» (en català), 03-02-2014. [Consulta: Desembre 2015].
  7. «Flor anuncia una gran renovación en la Institució Alfons El Magnànim» (en castellà), 30-12-2015.
  8. “L'anticatalanisme no és un negoci rendible” entrevista amb Vicent Flor a l'Avui del 10 de juny de 2011
  9. L'anticatalanisme i la identitat valenciana article de Manel Alonso a L'Informatiu del 23 juny de 2011
  10. "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana", llibre de Vicent Flor notícia a Valencianisme.com el 3 de juny de 2011
  11. http://roderic.uv.es/handle/10550/23341
  12. El pròxim entrevistat per Valencianisme.com, Vicent Flor, presenta el seu llibre al Cap i Casal notícia a Valencianisme.com el 14 juny de 2011
  13. La ultraderecha valenciana revienta un acto de presentación de un libro sobre el anticatalanismo Los ultras lanzaron sillas y objetos contra los asistentes al acto, según testigos presenciales | La policía tuvo que intervenir para desalojar a los agresores - notícia a La Vanguardia del 6 de juny de 2011 (castellà)
  14. L'extrema dreta ataca l'Fnac de València per impedir la presentació d'un llibre S'hi presentava l'obra del sociòleg Vicent Flor 'Noves glòries a Espanya' sobre l'anticatalanisme al País Valencià - notícia a Vilaweb el 6 de juny de 2011
  15. Una treintena de ultras revienta la presentación de un libro sobre la identidad valenciana notícia a Las Provincias del 6 de juliol de 2011 (castellà)
  16. La ultraderecha boicotea la presentación de un libro sobre el anticatalanismo en Valencia, El Mundo, 05-07-2011(castellà)
  17. Los ultras revientan la presentación del libro de Flor notícia a El País del 6 de juliol de 2011 (castellà)
  18. Sentandreu sale esposado de un acto en el que el GAV lanza libros y sillas, Levante, 06-07-2011 (castellà)
  19. La extrema derecha boicotea un acto cultural en la Fnac de Valencia Galeria fotogràfica al web de Levante-EMV
  20. «”Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política” de Vicent Flor». Sepia.vlc, 29-06-2015.
  21. «"Els amics i els adversaris del valencià". Trobada Nexe 2013» (en català). ACV Tirant lo Blanc, 8-VII-2013.
  22. «Retrato de la debacle valenciana» (en castellà). Levante-EMV, 23-VIII-2015.
  23. Entrevista a Vicent Flor - Helena Sabaté a Elsingulardigital.cat (19-VII-2011)
  24. Vicent Flor a Noves Glòries a Espanya, pag. 34
  25. 25,0 25,1 Vicent Flor a Noves Glòries a Espanya, pag. 35
  26. El poder invisible del blaverismo reportatge a Levante-EMV del 8 de maig de 2011
  27. L'assemblea comarcal del Bloc recolza la gestió de Flor i de l'executiva comarcal amb un 72 per cent dels vots notícia d'Europa Press a Vilaweb del 5 de juny de 2003
  28. Enric Morera guanya a Vicent Flor notícia de Vilaweb del 5 d'octubre de 2003

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Vicent Flor i Moreno
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Flor i Moreno Modifica l'enllaç a Wikidata