Nucleid màgic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gràfic de la taula d'isòtops

Un nucleid màgic és un nucleid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el nucleid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar. El terme nombre màgic s'empra a la física nuclear per a designar certs nombres de nucleons (o protons o neutrons) tals que estan distribuïts en capes completes dins del nucli atòmic. Els set nombres màgics més àmpliament reconeguts són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126.

Els nuclis atòmics amb aquests nombres màgics de nucleons tenen una mitjana d'energia d'enllaç nuclear més alta per nucleó que es podria esperar basat en les prediccions i per tant són molt més estables.

L'estabilitat inusual dels nucleids que tenen nombres màgics significa que els elements transurànics es poden crear amb nuclis extremadament grans i no estar subjectes a la desintegració radioactiva extremadament ràpida associada normalment als nombres atòmics alts. Els nucleids grans amb nombres màgics de nucleons es diu que existeixen en una illa d'estabilitat A diferència dels números màgics 2-126, realitzats en nuclis esfèrics, els càlculs teòrics prediuen que els nuclis a l'illa de l'estabilitat estan deformats. Abans, els nombres màgics com el 184 es predeien basant-se en simples càlculs que els assumien formes esfèriques. Ara es pensa que la seqüència de nombres màgics esfèrics no es pot estendre d'aquesta manera.

Doblement màgic[modifica | modifica el codi]

Els nuclis que tenen el nombre de neutrons i el nombre atòmic de protons igual a un dels nombres màgics s'anomenen doblement màgics, i són especialment estables. Exemples de nucleids doblement màgics són l'heli-4 (4He), oxigen-16 (16O), calci-40 (40Ca), calci-48(48Ca), niquel-48 (48Ni) i plom-208 (208Pb). L'Estany-100 (100Sn) i l'estany-132 (132Sn) són isòtops de l'estany doblement màgics que són inestables; no obstant representen el punt final més enllà del qual l'estabilitat cau ràpidament. No és casual que l'heli-4 (4He) es trobi entre els nuclis més abundants i estables de l'univers[1] i que el plom-208 (208Pb) sigui el núclid estable més pesant.

Tant el calci-48 (48Ca) com el niquel-48 (48Ni) són doblement màgics per que el calci-48 té 20 protons i 28 neutrons metre el niquel-48 té 28 protons i 20 neutrons. El calci-48 és molt ric en neutrons per a un element tant lleuger, però és estable al ser doblement màgic. De la mateixa manera, el niquel-48, descobert al 1999, és l'isòtop conegut més ric en protons més enllà de l'heli-3.[2]

Al desembre 2006 es va descobrir l'hassi-270 (270Hs), que té un període de semidesintegració inusualment llarg, de 22 segons. L'hassi-270 evidentment forma part d'una illa d'estabilitat, i pot fins i tot ser doblement màgic.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hyperphysics
  2. W., P. «Twice-magic metal makes its debut - isotope of nickel». Science News, October 23, 1999. [Consulta: 2006-09-29].
  3. Mason Inman. «"A Nuclear Magic Trick"». Physical Review Focus, 2006-12-14. [Consulta: 2006-12-25].

Enllaços esterns[modifica | modifica el codi]