Numítor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia romana, Numítor va ser rei d'Alba Longa, fill primogènit de Proca.

Va ser destronat i expulsat pel seu germà petit Amuli quan va morir el seu pare, el qual després, per a assegurar-se que ningú no venjaria el seu crim, va matar el fill de Numítor i va obligar la seua filla Rea Sílvia a consagrar-se al servei de Vesta, cosa que l'obligava a un celibat molt llarg, perquè no pogués tenir descendència. Però Rea Sílvia va ser estimada pel déu Mart, i va tenir dos bessons, Ròmul i Rem. Els infants van ser abandonats a la riba del Tiber, seguint l'ordre d'Amuli, però no van morir. Van ser recollits pel pastor Faustul, que els va criar al Palatí. Quan es van fer grans feien vida de pastors, i a vegades de bandolers. Un dia, durant una baralla amb els pastors de Numítor que feien pasturar els seus ramats a l'Aventí, Rem va caure presoner i va ser portat a Alba Longa. Davant d'Amuli va mostrar molta arrogància, i el rei va quedar intrigat. Però Rem, que no sabia el seu veritable origen, no va poder contestar les preguntes del rei. Ròmul, assabentat per Faustul del secret de la seva naixença, va socórrer el seu germà al capdavant d'una colla de camperols. Va matar el seu besoncle, va conquerir el palau i va instal·lar el seu avi Numítor al tron. Per agrair-los aquest servei, Numítor els atorgà unes terres a la vora del Tiber perquè poguessin fundar una ciutat.

Una altra versió dóna un paper més important a Numítor en la llegenda de Ròmul i Rem. Numítor havia conegut l'embaràs de la seva filla Rea Sílvia i havia trobat dos nens que va substituir pels bessons de la seva filla. Els dos fills de Rea Sílvia els va enviar al pastor Faustul, al Palatí, i van ser alimentats per la dona de Faustul, anomenada Larència, que en altre temps havia venut els seus favors i tenia el renom de "lloba" (rebien el nom de "llobes" les dones que es prostituïen). Una vegada criats, van enviar els nens a la ciutat de Gàbios perquè aprenguessin les lletres gregues. Al tornar al Palatí, al costat del qui creien que era el seu pare, Numítor va suscitar una baralla entre ells i els seus pastors i va anar davant del rei Amuli a queixar-se de la insolència dels joves que atacaven els seus ramats. Amuli els cridà tots a Alba Longa, sense sospitar res. Numítor, amb els joves va vèncer el seu germà i va recuperar el tron. Després va donar als seus néts un territori per fundar una ciutat, precisament al lloc on Faustul els havia criat.

La llegenda de Numítor i Amuli presenta diverses variants. Es diu que tots dos eren fills de l'heroi Aventí, o també els seus néts, ja que Proca n'era fill. Es van partir l'herència del seu pare, i Amuli es va quedar el poder i Numítor les riqueses. O també que Proca hauria aconsellat governar com els cònsols romans, fent una entitat de dos reis iguals, però Amuli es va quedar amb el poder.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 391-392. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 159. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461