Nunació

La nunació o tanwín (àrab: تَنوِين, tanwīn, ‘tanwin, indeterminació’^[1]), en algunes llengües semítiques com l'àrab, és l'addició d'una de les tres vocals diacrítiques (ḥarakat) duplicada al final d'un substantiu o d'un adjectiu.^[2] S'utilitza per indicar que el substantiu o l'adjectiu acaba en nasal alveolar sense necessitat d'afegir la lletra nun.^[2] El sintagma nominal és completament declinable i sintàcticament no té marca de definició, identificable en la parla.

Àrab literari

Quan l'àrab literari s'escriu amb tots els diacrítics, hi ha tres diacrítics de nunació, un per a cada vocal (damma o /u/, kasra o /i/ i fatha o /a/), que indiquen els sufixos -un (IPA: /-un/), per marcar el cas nominatiu; -in (IPA: /-in/), per al cas genitiu, i -an (IPA: /an/), per al cas acusatiu. Són anomenats, respectivament, tanwín damma, tanwín kasra i tanwín fatha.^[2]

Les regles ortogràfiques per a la nunació exigeixen que tanwín fatha (ـً) vagi seguit d'un àlif (ا) addicional mut (el diacrític s'escriu sobre la darrera consonant (ـًا), tot i que a voltes també es pot escriure l'àlif: اً), excepte quan el tanwín de fatha va sobre d'una ta marbuta (ةً) o d'una hamza (ءً) escrita després o sobre un àlif, que no requereix de l'àlif addicional.^[2]^[3]

En la majoria de dialectes de l'àrab parlat, la nunació només existeix en paraules i frases manllevades de la llengua literària, especialment les que es declinen en acusatiu (és a dir, amb -an). En alguns dialectes beduïns, tanmateix, encara s'utilitza la forma de genitiu en -in, com ara en l'àrab najdí.

Com que l'àrab no té article indefinit, els substantius que estan nunats (excepte els noms propis) són indefinits, i per tant l'absència de l'article definit al- desencadena la nunació en tots els substantius i noms excepte els diptots (és a dir, mots amb només dos casos en estat indefinit, -u en nominatiu i -a en acusatiu i genitiu). Un nom de pila, si no és un diptot, també està nunat quan es declina, com en l'exemple أَشْهَدُ أَنَّ مُحَمَّدًا رَسُولُ الله, axhadu anna Muḥammad^an rasūl^u l-Lāhⁱ (/ʔaʃ.ha.du ʔan.na mu.ħam.ma.dan ra.suː.lul.laː(.hi)/, ‘Dono testimoni que Mahoma és el missatger de Déu’), en què la paraula محمد, Muḥammad, un nom de pila derivat del participi passiu de حَمَّدَ, ḥammada (‘lloar’), està nunat a مُحَمَّدًا, Muḥammad^an per indicar que està en el cas acusatiu, ja que és el subjecte gramatical d'una oració introduïda per أنَّ, anna (‘que’).

Nunació - tanwín (تَنْوِين, tanwīn)
Símbol	ـٌ	ـٍ	ـً
Transliteració	-un	-in	-an
Cas	nominatiu	genitiu	acusatiu
Exemple amb la paraula بيت, bayt, ‘casa’	بيتٌ	بيتٍ	بيتًا
Transliteració	bayt^un	baytⁱⁿ	bayt^an
Exemple amb la paraula دودة, dūda, ‘cuc’	دودةٌ	دودةٍ	دودةً
Transliteració	dūda^tun	dūda^tin	dūda^tan
Exemple amb la paraula هدوء, hudūʾ, ‘calma’	هدوءٌ	هدوءٍ	هدوءًا
Transliteració	hudūʼ^un	hudūʼⁱⁿ	hudūʼ^an
Exemple amb la paraula سماء, samāʾ, ‘cel’	سَمَاءٌ	سَمَاءٍ	سَمَاءً
Transliteració	samāʾ^un	samāʾⁱⁿ	samāʾ^an

En àrab llevantí és estàndard escriure el tanwín de fatha sobre l'àlif, en lloc de sobre la lletra anterior: بيتاً - هدوءاً.^[3]

Xiao'erjing

El xiao'erjing és un sistema d'escriptura persoàrab adoptat per a l'escriptura de llengües sinítiques com el mandarí (especialment els dialectes lanyin, zhongyuan i del nord-est) o el dungan. Aquest sistema d'escriptura és únic (en comparació amb altres sistemes d'escriptura basats en l'àrab), ja que totes les vocals, llargues i curtes, estan marcades explícitament en tot moment amb diacrítics àrabs. En aquest sistema d'escriptura, les tres nunacions s'utilitzen àmpliament per representar els sons nasals alveolars (anteriors) («-n») i també, de vegades, per representar els sons nasals velars (posteriors) («-ng»).

Nunació - tanwīn
Signe	ـًا	ـٌ	ـٍ	ْـٍ
Transliteració	-an	-un	-en	-eng
Exemple	بًا	جٌ	مٍ	مٍْ
Caràcter xinès	半	准	们	梦
Pinyin	bàn	zhǔn	mén	mèng

Accadi

La nunació també es pot trobar en la -n final dels duals en accadi, fins que el dual va desaparèixer en el període babilònic antic.^[4]

Codificacions de caràcters

Visualització prèvia	ً		ٌ		ٍ		ࣰ		ࣱ		ࣲ
Nom d'Unicode	ARABIC FATHATAN		ARABIC DAMMATAN		ARABIC KASRATAN		ARABIC OPEN FATHATAN		ARABIC OPEN DAMMATAN		ARABIC OPEN KASRATAN
	dec	hex	dec	hex	dec	hex	dec	hex	dec	hex	dec	hex
Unicode	1611	U+064B	1612	U+064C	1613	U+064D	2288	U+08F0	2289	U+08F1	2290	U+08F2
UTF-8	217 139	D9 8B	217 140	D9 8C	217 141	D9 8D	224 163 176	E0 A3 B0	224 163 177	E0 A3 B1	224 163 178	E0 A3 B2
Referència numèrica de caràcter	ً	ً	ٌ	ٌ	ٍ	ٍ	ࣰ	ࣰ	ࣱ	ࣱ	ࣲ	ࣲ

Vegeu també

Referències

↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «نون». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Busquets, 1979, p. 8.
↑ ^3,0 ^3,1 «تنوين الفتح.. على الألف أم على الحرف الذي يسبقه؟» (en àrab). اكتب صح, 21-03-2016. [Consulta: 1r agost 2025].
↑ Akkadian grammar: morphology Arxivat 2009-07-05 a Wayback Machine.

Bibliografia

Busquets Mulet, Jaime. Gramática elemental de la lengua árabe (en castellà). 6, 1979. ISBN 84-300-0555-2.

[1] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «نون». ISBN 978-84-412-1546-7.

[FOOTNOTEBusquets19798-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Busquets, 1979, p. 8.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «تنوين الفتح.. على الألف أم على الحرف الذي يسبقه؟» (en àrab). اكتب صح, 21-03-2016. [Consulta: 1r agost 2025].

[4] Akkadian grammar: morphology Arxivat 2009-07-05 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]