Nunilo Ximena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNunilo Ximena
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Regne de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 913 ↔ 916 Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
Reina consort d'Astúries
910 – 916
← Ximena d'AstúriesUrraca bint Abd-Al·lah → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina consort Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFruela II d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons Froilaz Modifica el valor a Wikidata
ParesGarcia Ximenes Modifica el valor a Wikidata  i Sança Asnar de Pamplona Modifica el valor a Wikidata

Nunilo Ximena (Navarra, s. IX–?, ca. 923) va ser una noble navarresa, reina consort d'Astúries (ca. 910–ca. 917) com a muller de Fruela II.

També anomenada Nuna o Múnia,[1] es desconeix la filiació d'aquesta reina.[2] Segons Enrique Flórez, era filla de Sanç I de Pamplona i Toda Aznar,[1] però, segons afirmà Armando Cotarelo, l'ascendència és incompatible amb les genealogies de Navarra. No obstant això, com defensà Justo Pérez de Urbel, malgrat desconèixer qui eren els seus pares el nom de Nunilo sí denota un origen de terres navarreses.[2]

Casada amb Fruela II abans del 911, any en què consta en la inscripció de donació de l'arqueta de les àgates i en diversos documents de donació de terres, els anys següents, a la catedral d'Oviedo.[1] A l'arqueta, en llatí apareix el seu nom com Nvnilo cognomento Scemena, que acostuma a traduir-se com «Nunilo, de sobrenom Ximena», si bé hom ho ha considerat un segon nom o el cognom.[3] Apareix a la documentació intitulada com a reina d'Astúries amb el seu marit, tanmateix no va arribar a ser reina de Lleó, perquè va morir abans del 924, quan Fruela va fer-se amb el tron.[2][1] Alguns avancen la seva mort fins al 913, tot i que Urraca, la segona muller de Fruela, no està documentada fins a 917.[4]

Va ser mare d'Alfons Froilaz, i segons César Álvarez, també d'Ordoni i Ramir,[2] si bé segons Jaime de Salazar, els dos darrers eren fruit del segon matrimoni amb Urraca.[4] En tot cas, cap d'ells va arribar a regnar de forma efectiva,[2] encara que si van participar dels conflictes successoris amb els seus oncles Alfons IV i Ramir II. El darrer manà cegar-los.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 89-91. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Álvarez Álvarez, César. «Nunilo Jimena» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
  3. Cid Priego, Carlos «Las joyas prerrománicas de la Cámara Santa de Oviedo en la cultura medieval». Liño. Revista anual de historia del arte. Universidad de Oviedo, núm. 9, 1990, pàg. 20.
  4. 4,0 4,1 Salazar y Acha, Jaime de. «Urraca» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].