Nus (llaç)

De Viquipèdia
Alguns Nusos: 1. Nus de fil. 2. Nus de Manrope. 3. Nus de l'àvia. 4. Nus de paret i corona. 5. Nus de Matthew Walker. 6. Nus de mortalla. 7. Nus de cap de turc. 8. Nus de superposició, nus de figura de vuit. 9. Nus de corall, nus quadrat. 10. Nus de doble enganxament.

Un nus o nuc[1] és una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements. Es forma doblegant la corda d'una manera particular i estirant fins que es forma (per això per desfer-lo cal alliberar els extrems de la corda i separar l'estructura). Hi ha nusos particulars per a determinats oficis, com els d'escalada o els de mariner.

La llaçada és la part espiral o corba del nus. El macramé és un teixit fet a base de nusos, que poden tenir funcions decoratives. A les cultures incaiques tenien un alt valor comunicatiu, ja que els nusos servien per recordar esdeveniments i explicar històries, a més de per comptar

Història[modifica]

Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els nusos sempre han estat utilitzats per l'home, encara que de molt diverses formes (nusos simples, llaços escorredors, nusos de forca, nusos plans, etc.) i aplicacions. Encara que històricament ha tingut una utilitat fonamentalment pràctica (per exemple, en la caça o en la retenció de persones i animals), també destaca el seu paper com a element simbòlic i decoratiu en les arts plàstiques (per exemple, el nus cèltic), en la vestimenta (per exemple, la corbata), en els estudis sobre heràldica, entre altres àrees.[2] D'entenimentat a vestigis oposats a Monte Verde, prop de Port Montt, a Xile, es van trobar els nusos més antics del món amb una data de 18.500 anys, de cuir i en forma de dagues per sostenir les construccions, de material cuir. La història del nus precedeix a la de la corda (i fins i tot a la nostra espècie), ja que es pot realitzar a partir d'una simple branca o una tija (d'una liana, per exemple). De fet, fins i tot es tenen notícies de nusos elaborats en el regne animal.

Quant a vestigis de l'antiguitat, a Dinamarca es va trobar un nus de cabrestant al voltant d'un ham de 10.000 anys d'antiguitat,[3] un nus de bolina en una xarxa de pesca que data del 7200 aC a Finlàndia, i un nus de cadira en una xarxa de pesca que data del 7000 aC a Finlàndia.[4]

Ús[modifica]

Hi ha una gran varietat de nusos, cadascun amb propietats que el fan apte per a una sèrie de tasques. Alguns nusos s'utilitzen per enganxar la corda (o un altre material de nus) a altres objectes com una altra corda, manegueta, anell o estaca. Alguns nusos s'utilitzen per lligar o restringir objectes. Els nusos decoratius solen unir-se a si mateixos per produir patrons atractius.

Ensenyament[modifica]

Mariners aprenent nusos i treballs de corda a principis del segle XX
Bossa marinera amb diferents nusos.

Mentre que algunes persones poden mirar esquemes o fotos i fer els nusos il·lustrats, d'altres aprenen millor observant com es fa un nus. Les habilitats de fer nusos sovint són transmeses per mariners, escoltes, escaladors, barranquistes, espeleòlegs, arboristes, professionals del rescat, tramoistes, pescadors, muntadors de línies elèctriques i cirurgians. El Gremi Internacional de Knot Tyers és una organització dedicada a la promoció del nus.

Aplicacions[modifica]

Els camioners que necessiten assegurar una càrrega poden utilitzar un nus de camioner, obtenint un avantatge mecànic. Els nusos poden salvar els espeleòlegs de ser enterrats sota la roca. Molts nusos també es poden utilitzar com a eines improvisades, per exemple, el llaç de guia es pot utilitzar com a bucle de rescat, i el nus mig cabestany es pot utilitzar per a assegurament. El nus de diamant va ser àmpliament utilitzat per lligar paquets a ases i mules.

En entorns perillosos com les muntanyes, els nusos són molt importants. En cas que algú caigui a un barranc o a un terreny similar, amb l'equip correcte i el coneixement dels nusos es pot configurar un sistema de ràpel per baixar un rescatador fins a una víctima i establir un sistema de transport per permetre a un tercer individu treure tant el socorrista com la víctima fora del barranc. L'aplicació addicional dels nusos inclou el desenvolupament d'una línia alta, que és similar a una tirolina, i que es pot utilitzar per moure subministraments, persones ferides o persones sense formació a través de rius, esquerdes o barrancs. Tingueu en compte que els sistemes esmentats normalment requereixen mosquetons i l'ús de múltiples nusos adequats. Aquests nusos inclouen el llaç de guia, doble figura de vuit, nus mig cabestany, mula alegre, prusik, autobloc i clau d'olor. Així, qualsevol persona que entri en un entorn muntanyós ha de tenir coneixements bàsics de nusos i sistemes de nusos per augmentar la seguretat i la capacitat de realitzar activitats com el ràpel.

Els nusos es poden aplicar en combinació per produir objectes complexos com ara cordes i xarxa. A la cordada, l'extrem esquinçat d'una corda es manté unit per un tipus de nus anomenat nus de batuda. Molts tipus de tèxtils utilitzen nusos per reparar els danys. El macramé, un tipus de tèxtil, es genera exclusivament mitjançant l'ús de nusos, en lloc de punts, ganxets, teixits o feltre. El macramé pot produir estructures tèxtils tridimensionals autoportants, així com treballs plans, i sovint s'utilitza ornamental o decorativament.

Referències[modifica]

  1. «nuc». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. Francisco Rebollo Ortega. «"Los nudos en la historia" - Revista Cultural Digital "Ars Creatio"».
  3. http://www.zpag.net/noeuds/historique_noeud.htm
  4. David Wells. Le Dictionnaire Penguin des curiosités géométriques (El Diccionari Penguin de Curiositats Geomètriques) (en francès). Eyrolles, 1997. ISBN 2-212-03637-X. 

Fonts generals[modifica]

Vegeu també[modifica]