Vés al contingut

Nus de pardal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El nus de pardal o la ballestrinca és un nus l'origen del qual es troba en la tradició nàutica.[1] El mot ballestrinca prové del llatí dialectal ballistra (en català balista) i el súfix per forma adjectius -inus, en llatí clàssic ballista.[2]

S'utilitza per a subjectar una corda a un pal o a qualsevol vara, habitualment com a amarratge ràpid o quan la corda està sotmesa a una tensió constant, ja que la ballestrinca es pot desfer si desapareix la tensió. De vegades es complementa amb un nus de seguretat sobre la mateixa corda per evitar aquesta possibilitat.

Realització de la ballestrinca[modifica]

  1. Es dona una volta al pal amb la corda.
  2. Es realitza un llaç idèntic al primer al voltant del pal deixant espai per a passar un cap per sota.
  3. Es fa passar la punta (cap) pel mig d'ambdues passades i es tensa.
  4. Es pot fer un llaç de seguretat sobre la mateixa corda.

Referències[modifica]

  1. «Nus de pardal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «ballestrinca». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 103. ISBN 9788441225169.