Nutrient

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els nutrients poden tenir tres funcions:

  • Funció energètica: Són els glúcids, lípids i proteïnes (secundàries). Aporten a l'organisme l'energia necessària per dur a terme les seves funcions.
  • Funció plàstica: Són les proteïnes i alguns minerals com ara el calci. Aporten a l'organisme els materials que necessita per formar i renovar les estructures corporals.
  • Funció reguladora: Són l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals. Aconsegueixen que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada.

Aquesta classificació es fa per tal d'estudiar millor les funcions del nostre cos.

El terme 'nutrient' també és aplicat a tots aquells components emprats per espècies vegetals i animals en la seva alimentació i desenvolupament.

Tipus de nutrients[modifica]

Els nutrients es divideixen en macronutrients, si calen grans quantitat o micronutrients, si cal poca quantitat com les vitamines o minerals.

  • Glúcids: Són els nutrients més abundants en els aliments d'origen vegetal. Tenen com a funció principal aportar energia de manera immediata a l'organisme.
  • Lípids: És un grup molt divers de nutrients. Són insolubles en aigua.
  • Proteïnes: Són macromolècules formades per unitats més petites, que són anomenades aminoàcids. Proporcionen la matèria amb la qual es formen la major part de les estructures cel·lulars.

Un nutrient és una molècula petita que resulta de la digestió dels aliments, i que les cèl·lules poden utilitzar com a font d'energia i de matèria. N'hi ha de dos tipus: inorgànics i orgànics

Nutrients inorgànics[modifica]

  • Oxigen. L'Oxigen de l'aire és un nutrient indispensable pels organismes aeròbics.
  • Aigua. Constitueix entre el 60 % i el 80 % del pes total del cos. Nombroses funcions:
    • Medi on es produeixen reaccions metabòliques.
    • Regular temperatura corporal.
  • Sals minerals. Nutrients formats per elements metàl·lics i no-metàl·lics.
    • Funcions reguladores (majoritàriament).
    • Funcions estructurals.

Nutrients orgànics[modifica]

-Les dues característiques principals dels nutrients orgànics, és que aporten energia a les cèl·lules, i en el cas de les vitamines, ajuden a conseguir-la. L’altra, seria que són molècules complexes, és a dir, formades per més d’una.

  • Glúcids. Nutrients més abundants d'aliments vegetals que aporten energia de manera immediata.
  • Lípids. Grup més divers de nutrients no solubles en aigua.
    • aportar energia
    • aïllant
    • reserva energètica (en animals)
  • Proteïnes. Macromolècules formades per unitats més petites anomenades aminoàcids.
    • Formar estructures cel·lulars
    • Transportar oxigen per la sang
    • Defensa contra infeccions
  • Vitamines. Nutrients que poden ser lípids o proteïnes. El nostre organisme no les pot sintetitzar. Són imprescindibles per al creixement i el bon funcionament de l'organisme.
  • Greixos. Els greixos són produïts per processos orgànics en animals i vegetals i s'acumulen o emmagatzemen en els teixits adiposos

Nutrients essencials[modifica]

Article principal: Nutrient essencial

Un nutrient essencial és un nutrient necessari per a una funció fisiològica normal que no es pot sintetitzar en el cos, ni en absolut ni en quantitats suficients, i per tant, s'ha d'obtenir a partir d'una font dietètica.[1][2] A part de l'aigua, que és universalment necessària per al manteniment de l'homeòstasi en mamífers,[3] nutrients essencials són indispensables per a diversos processos metabòlics cel·lulars i per mantenir la funció dels teixits i dels òrgans.[4] En el cas dels humans, hi ha nou aminoàcids, dos àcids grassos, tretze vitamines i quinze minerals que es consideren nutrients essencials.[4] A més, hi ha diverses molècules que es consideren nutrients condicionalment essencials, ja que són indispensables en certs estats de desenvolupament i patològics.[4][5][6]

Referències[modifica]

  1. «What is an essential nutrient?». NetBiochem Nutrition, University of Utah.
  2. John Griffith Vaughan; Catherine Geissler; Barbara Nicholson; Elisabeth Dowle; Elizabeth Rice The new Oxford book of food plants. Oxford University Press US, 2009, p. 212–. ISBN 978-0-19-954946-7 [Consulta: 13 octubre 2010]. 
  3. Jéquier, E; Constant, F «Water as an essential nutrient: the physiological basis of hydration». European Journal of Clinical Nutrition, 64, 2, 02-09-2009, pàg. 115–123. DOI: 10.1038/ejcn.2009.111. PMID: 19724292.
  4. 4,0 4,1 4,2 Chipponi, JX; Bleier, JC; Santi, MT; Rudman, D «Deficiencies of essential and conditionally essential nutrients.». American Journal of Clinical Nutrition, 35, 5 Suppl, maig 1982, pàg. 1112–1116. DOI: 10.1093/ajcn/35.5.1112. PMID: 6805293.
  5. Carver, Jane. «Conditionally essential nutrients: choline, inositol, taurine, arginine, glutamine and nucleotides». A: Neonatal Nutrition and Metabolism. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2006, p. 299–311. DOI 10.1017/CBO9780511544712.020. ISBN 9780511544712. 
  6. Kendler, BS «Supplemental conditionally essential nutrients in cardiovascular disease therapy». Journal of Cardiovascular Nursing, 21, 1, 2006, pàg. 9–16. DOI: 10.1097/00005082-200601000-00004. PMID: 16407731.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nutrient