Nyandú menut
Rhea pennata | |
---|---|
Dades | |
Nombre de cries | 17,3 |
Període d'incubació de l'ou | 40 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22678081 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Rheiformes |
Família | Rheidae |
Gènere | Rhea |
Espècie | Rhea pennata d'Orbigny, 1834 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Subespècies | |
| |
Distribució | |
El nyandú menut, nyandú de Darwin[1] o nyandú de la Patagònia[2] (Rhea pennata) és un gran ocell no volador, el menor de les dues espècies del seu gènere. Habita la zona de l'Altiplà i de la Patagònia, a Sud-amèrica.
Morfologia
[modifica]- Fan 90 – 100 cm d'altura, amb un pes de 15 - 25 kg.[3]
- Amb aspecte similar a un estruç més petit i amb ales més llargues proporcionalment.
- Color general marró gris, amb la major part de les plomes del dors i les ales amb la punta blanca.
- Coll llarg cobert de petites plomes grises i cua no distingible.
- Bec ample i aplanat. Ulls bruns. Peus amb tres dits i potes gris groguenc.[4]
- Les races septentrionals tenen una grandària i aspecte semblant, si bé són més brunoses per sobre i amb menys plomes de punta blanca.[5]
Llistat de subespècies
[modifica]Tradicionalment se n'han descrit tres subespècies:
- R. pennata garleppi (Chubb, 1913), que habita l'altiplà del Perú sud-oriental, sud-oest de Bolívia i nord-oest de l'Argentina[6]
- R. pennata tarapacensis (Chubb, 1913), que habita l'altiplà de Xile septentrional.[6]
- R. pennata pennata (d'Orbigny, 1834), que habita la Patagònia de Xile i Argentina[7][6][8]
Alguns autors però, han considerat que aquesta espècie són en realitat dues i que els dos tàxons de l'Altiplà deurien ser considerats una espècie diferent del de la planura meridional de la següent manera:[9]
- Nyandú de la Patagònia (Rhea pennata).
- Nyandú de la puna (Rhea tarapacensis).
- Rhea tarapacensis tarapacensis
- Rhea tarapacensis garleppi
També s'ha ubicat aquesta espècie al gènere monospecífic Pterocnemia.[10] Estudis genètics recents mostren una gran semblança entre aquesta espècie i el nyandú comú que no justificaria la classificació en dos gèneres diferents.[11]
Reproducció
[modifica]Fora de la temporada de cria, el nyandú de la Patagònia és molt sociable, formant grups de 5 a 30 individus d'ambdós sexes i edat variable,[3] però quan coven, els mascles es tornen molt agressius. Les femelles ponen els ous fora del niu, i és el mascle el que introdueix la major part, però alguns queden fora, es podreixen i atrauen les mosques, que més tard, mascle i pollets menjaran. La niuada és de 5 – 55 ous, de color groc verdós.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]Habiten zones de praderia, matoll i encara aiguamolls en dues zones diferents d'Amèrica del Sud, l'Altiplà Andí del Perú, Bolivia i el nord de l'Argentina i Xile, i la Patagònia del sud de Xile i l'Argentina.
Referències
[modifica]- ↑ «Nyandú menut». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/03/2023(català)
- ↑ «Nyandú menut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 S.J.J.F. Davies, Grzimek's Animal Life Enciclopedia. 2a edició, Editor Michael Hutchins. Gale Group.2003. Volum 8 Birds I, Tinamous and Ratites to Hoatzins, pàg.69-74. ISBN 0 7876 5784 0
- ↑ El nyandú de la Patagònia a Aves de Chile Rev. 22-01-2011
- ↑ Aves de Chile 1999-2018
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Clements, J (2007)
- ↑ BirdLife International (2008a)
- ↑ Alvaro Jaramillo, Peter Burke and David Beadle. Birds of Chile. Publ. Christopher Helm, 2003. ISBN 0-7136-4688-8
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ El nyandú de la Patagònia a ITIS Standard Report Rev. 22-01-2011
- ↑ F Delsuc1, M Superina, G Ferraris, M-K Tilak i EJP Douzery. 2007. Molecular evidence for hybridisation between the two living species of South American ratites: potential conservation implications. Conservation Genetics 8 (2007) 503-507