Núria Pompeia Vilaplana i Boixons
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1931  Barcelona |
| Mort | 25 desembre 2016 (85 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Massana |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, dibuixant, crítica literària, escriptora, dibuixant |
| Gènere | Novel·la i còmic |
| Família | |
| Cònjuge | Salvador Pàniker i Alemany |
| Fills | Agustí Pàniker |
Premis
| |
 | |
Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 2 de maig de 1931 - Barcelona, 25 de desembre de 2016)[1] fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire[2][3] i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.
Biografia[modifica]
Va néixer i es va criar en un pis de l'Esquerra de l'Eixample. Va cursar estudis d'art a l'Escola Massana de Barcelona.[4] Va publicar les seves primeres vinyetes a Oriflama el 1969.[5] Els seus dibuixos sovint palesen una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia, a més d'una crítica del masclisme imperant. A més de llibres d'humor gràfic, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació. La mateixa visió crítica, tractada a nivell literari, és l'eix de la seva obra narrativa.
Com a vinyetista, ha col·laborat en diferents diaris i revistes, tant nacionals com estrangers, com ara: Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L'Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Va ser la redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber.[6][5] Com a periodista, també ha publicat cròniques culturals a La Vanguardia, ha escrit guions per a TVE i ha dirigit el programa Quart Creixent (1984, TVE de Catalunya).[7]
El 2000 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, el 2003, la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.[8]
L'any 2022 el Museu Nacional d'Art de Catalunya, prenent el nom del seu llibre Maternasis, va presentar una exposició de creadores que han treballat temes dels quals la dona ha estat desposseïda, com l'embaràs. A més dels dibuixos de Núria Pompeia, també s'hi van exhibir obres de Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie.[9]
Obres[modifica]
Còmics / Humor gràfic[10][modifica]
- Maternasis (Barcelona: Editorial Kairós, 1967)
- Y fueron felices comiendo perdices (Barcelona: Editorial Kairós, 1970)
- Pels segles dels segles (Barcelona: Edicions 62, 1971)
- La educación de Palmira (Barcelona: Edicions 62, 1972)
- Mujercitas (Barcelona: Editorial Kairós, 1975)
- Cambios y recambios (Barcelona: Editorial Anagrama, 1983)[10]
Narrativa[10][modifica]
- Cinc cèntims (Una dotzena de contes) (Barcelona: Edicions 62, 1981)
- Inventari de l'últim dia (Barcelona: Edicions 62, 1986) - novel·la
- Mals endreços (Barcelona: Columna Edicions, 1998) - "una novel·la sobre l'univers femení i la seva inserció en una societat plena de prejudicis i hipocresies."[4]
Premis[modifica]
- Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic (2000)[11]
- Rosa del Desert (2003), premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
- Creu de Sant Jordi (2007)[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Mor Núria Pompeia, pionera del còmic feminista». Ara, 26 desembre.
- ↑ "La seriedad de dos humoristas gráficos. Nuria Pompeia y Quino han publicado dos nuevos libro", de J.J. Navarro Arisa, El País, 25 d'abril del 1983 (en castellà).
- ↑ Díez Balda, María Antonia. «La imagen de la mujer en el cómic: Cómic feminista, cómic futurista y de ciencia-ficción» (en castellà). Grupo de teoría feminista del Seminario de Estudios de la Mujer de Salamanca, 2002. Arxivat de l'original el 2012-09-17. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Perfil biogràfic de la Núria Pompeia a Periodistes en temps difícils.
- ↑ 5,0 5,1 Fitxa de la Núria Pompeia a Comiclopedia (en anglès)
- ↑ Biografia de la Núria Pompeia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Humor a l'Art.
- ↑ Biografia de la Núria Pompeia a l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
- ↑ 8,0 8,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 Arxivat 2017-10-24 a Wayback Machine. a Directe.cat, 13 de juny de 2007
- ↑ «Maternasis | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 [«Núria Pompeia Vilaplana i Boixons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia Catalana vol.18]. Enciclopèdia Catalana, S.A.. ISBN 84-85194-81-0.
- ↑ «Núria Pompeia Vilaplana i Boixons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- Perfil biogràfic de la Núria Pompeia a Periodistes en temps difícils.
- Biografia de la Núria Pompeia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Humor a l'Art.
- Biografia de la Núria Pompeia a l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
- Fitxa de la Núria Pompeia[Enllaç no actiu] al Qui és qui de les lletres catalanes (Generalitat de Catalunya)
- Fitxa de la Núria Pompeia a Comiclopedia (en anglès)
- Exposició de l'obra de Núria Pompeia al Col·legi de Periodistes de Catalunya (2012)
- "Núria Pompeia. Sola davant el perill", amb reproduccions de les seves historietes.
.svg)