OP Herculis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaOP Herculis
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 56m 48.5266s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 21' 3.0593''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,32[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatestel variable semiregular de tipus SRB[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi15,883 mas/a[1] (ascensió recta)
−31,858 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial10,55 km/s[4]
10,55 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra276,3882 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,6181 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralM6S[5] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.203 K[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat2 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADV* OP Her Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

OP Herculis (OP Her / HD 163990 / HR 6702) és un estel variable a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent mitjana +6,34.[7] S'hi troba aproximadament a 1000 anys llum del sistema solar.

OP Herculis és una gegant o gegant lluminosa vermella de tipus espectral M5II-III i 3.300 K de temperatura.[7][8] Quant a la seva grandària, és una autèntica gegant amb un radi 140 vegades més gran que el radi solar; si estigués al centre del Sistema Solar, la seva superfície arribaria fins al 90% de la distància existent entre Venus i el Sol. La seva massa és el doble de la massa solar i té una metal·licitat comparable a la del nostre estel.[9] És un estel de tecneci, la qual cosa es revela per la presència d'aquest element en el seu espectre.[10] Diferents estudis xifren la seva magnitud bolométrica absoluta entre -4,1 i -4,92, discrepància que implica una diferència en la seva lluminositat de 3.735 a 7.940 vegades la lluminositat solar.[11]

OP Herculis és una variable polsante semiregular SRB; aquestes són gegants amb una periodicitat poc definida, però a les quals se li pot assignar un període mitjà. Així, la lluentor d'OP Herculis fluctua 0,9 magnituds en un cicle de 120,5 dies.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. Afirmat a: Catàleg general d’estrelles variables (Samus+ 2007-2011). Pàgina: 2025. Data de publicació: 2009.
  4. 4,0 4,1 Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  5. «Classification of the S-Type Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, novembre 1954, pàg. 484–505. DOI: 10.1086/145937.
  6. 6,0 6,1 6,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  7. 7,0 7,1 OP Herculis - Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
  8. Cunha, Katia; Sellgren, Kris; Smith, Verne V.; Ramirez, Solange V.; Blum, Robert D.; Terndrup, Donald M. «Chemical Abundances of Luminous Cool Stars in the Galactic Center from High-Resolution Infrared Spectroscopy». The Astrophysical Journal, 669, 2, 2007. pp. 1011-1023.
  9. Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 374, 2, 2007. pp. 664-690.
  10. OP Herculis (The Bright Star Catalogue)
  11. Guandalini, R.; Busso, M. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. II. Luminosity and colors of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 488, 2, 2008. pp. 675-684.