Vés al contingut

OTRAS

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOTRAS
(es) Organización de Trabajadoras Sexuales Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtOTRAS Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2018
Activitat
ÀmbitEspanya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretària generalConxa Borrell (2018–2023)
Linda Porn (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc websindicatootras.org Modifica el valor a Wikidata
X: otrassindicato Instagram: otrassindicato Modifica els identificadors a Wikidata

OTRAS (acrònim en castellà d'Organización de TRAbajadoras Sexuales)[1] és un sindicat espanyol del sector del treball sexual, els estatuts del qual van ser validats el juny de 2021 per decisió del Tribunal Suprem.[2][3][4][5] La primera secretària general del sindicat, Conxa Borrell, afirmava el 2019 que el sindicat representava més de 600 dones.[6]

Ideologia i organigrama

[modifica]

Es declara com un col·lectiu «abolicionista de totes les formes d'explotació», i «prodrets»: reclama els drets «legítims» des del seu «lloc com a treballadores en l'estructura d'aquesta societat de mercat», i donen suport a «una intervenció en la superestructura (simbòlica) que de-construeixi l'organització social i domèstica heteronormativa, binària i androcèntrica, per introduir i normalitzar les múltiples diversitats sexuals i afectives».[7]

Declaren com a valors propis l'⁣horitzontalitat, la transparència, l'⁣antiracisme, el respecte pels drets humans i l'aprenentatge i la formació constants, advocant per una educació universal per afavorir i empoderar els subjectes vulnerables a les injustícies.[7]

El sindicat OTRAS es defineix com a dividit en diverses seccions d'actuació: la del treball sexual de carrer, la del treball sexual en línia/telefònic, la del treball sexual independent, la del treball sexual a tercers, la del treball sexual indoor, la del treball sexual outdoor, i la del treball sexual audiovisual.[7]

Reivindicacions

[modifica]

El sindicat OTRAS entén el treball sexual com un intercanvi consentit de serveis sexuals entre persones adultes, adscrites a tots els gèneres (dones, homes i no binàries), les quals han de tenir els mateixos drets laborals legítims que els treballadors de qualsevol altre sector (incloent-hi aquells drets derivats de les particularitats del treball sexual), i per als quals és necessari reconèixer el dret contractual envers els seus clients, i envers els seus ocupadors, si n'hi hagués.[7] Partint d'aquesta definició de treball sexual, les reclamacions principals són les següents:

  • Conscienciació social sobre l'⁣estigma que travessa les vides de les treballadores sexuals; és a dir, conèixer-ne la implicació com a «mandat social d'aïllament» en tots els àmbits relatius al desenvolupament personal: habitatge, cultura, treball, maternitats, estudis i processos burocràtics diversos.
  • Responsabilitat política amb el col·lectiu de treballadors sexuals: és a dir, entre altres coses, rigorositat, ètica i tractament correcte de les dades a l'hora d'abordar campanyes de conscienciació sobre el tràfic amb finalitats d'explotació sexual.
  • Descriminalització del treball sexual en totes les formes, sobre la base de lleis que advoquin pels seus drets laborals i humans.
  • Reconeixement dels subjectes com a professionals del sector laboral del sexe i de les sexualitats, amb capacitat d'agència.
  • Dotació d'eines per ser legitimades com a subjectes polítics.[7]

Història

[modifica]

Primers anys i polèmiques inicials

[modifica]

El sindicat OTRAS va ser fundat l'agost de 2018, sent publicat el seu registre oficial el 4 d'agost d'aquell mateix any al BOE.[1] Ha estat definit com el primer sindicat (que no col·lectiu) de treballadores sexuals de la història d'⁣Espanya,[8][9] títol disputat amb la secció de treball sexual de la Intersindical Alternativa de Catalunya que fou creada el juliol del mateix any.[10][11][12]

El 30 d'agost del 2018 va esclatar a la premsa un escàndol arran de la difusió de la creació del sindicat, davant la polèmica que un govern interí del PSOE declaradament abolicionista[13] subscrivís l'aprovació d'un sindicat de treball sexual. La ministra de treball interina, Magdalena Valerio, que s'havia assabentat el dia anterior de la tramitació del registre del sindicat al BOE,[14] va declarar que li havien ficat un «gol per l'escaire» i que el govern «lluitarà perquè [el registre] sigui nul».[14] La llavors presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va pressionar el president del govern, Pedro Sánchez, per l'autorització del registre del sindicat, adduint que el registre de l'organització en qüestió era «una manera descarada d'encobrir el tràfic de persones i l'explotació de les dones».[15] Sánchez va respondre reafirmant-se en la postura del seu partit, i declarant que el seu govern «no donarà suport a cap organització on es reculli aquesta activitat il·lícita»,[13] afegint a més que el registre va ser un acte administratiu que no contenia errors de forma, però sí de fons».[13] Uns dies més tard, a principis de setembre, Concepción Pascual, la directora general de treball que havia tramitat l'admissió del sindicat al BOE, va dimitir,[16] aclarint fonts del govern que aquesta dimissió va ser «voluntària».[16]

El sindicat va ser immediatament denunciat davant els tribunals per associacions feministes abolicionistes de la prostitució, com L'Escola,[17] demanant la nul·litat de la inscripció. Per al novembre del 2018, alguns col·lectius abolicionistes van arribar a llançar un manifest[18] en què s'exigia la immediata il·legalització del sindicat.[19] Aquest manifest seria contestat per un altre, en què més de 1200 personalitats feministes (incloent-hi Isabel Coixet o Elena Poniatowska entre d'altres)[20][21] demanaven la no impugnació dels seus estatuts.[22]

Finalment, el 21 de novembre del 2018, l'⁣Audiència Nacional va prendre la decisió de decretar la nul·litat dels estatuts del sindicat, sense dissoldre'l, argumentant que la prostitució no podia ser considerada legalment a Espanya com un treball a tercers.[23] La secretaria del sindicat va recórrer contra la decisió judicial davant el Tribunal Suprem,[24] i es va plantejar la creació de nous estatuts. Després de la decisió judicial, el sindicat va dur a terme el seu primer congrés constituent aquell mateix mes, dirigint els seus contextos principals d'acció i establint una estructura organitzacional bàsica, tot i tenir els seus propis estatuts pendents de judici.[25]

L'any 2019, el sindicat va participar en les manifestacions del 8 de març, provocant tensions amb col·lectius abolicionistes.[6][26] OTRAS també havia de ser present en unes xerrades sobre treball sexual que es durien a terme a la Universitat de la Corunya el setembre de 2019.[27] La Universitat va suspendre, però, aquestes xerrades en primera instància, davant de l'onada de crítiques rebudes per part de col·lectius abolicionistes de la prostitució.[27] Finalment, davant la polèmica suscitada pel que es va percebre com l'intent de censurar un debat en l'àmbit acadèmic (incloent-hi un manifest signat per intel·lectuals espanyols en defensa al dret a la llibertat d'expressió a la universitat),[28] vint universitats espanyoles van acabar acollint col·loquis sobre treball sexual,[29] amb la intervenció de membres i càrrecs d'OTRAS en alguns dels debats organitzats.[30]

L'any 2020, per altra banda, OTRAS va tornar a participar en la manifestació del 8 de març,[31] havent-hi en aquesta ocasió menys controvèrsia que l'any anterior respecte a la prostitució.[32] En el marc d'Espanya a la pandèmia de la Covid-19, el sindicat va fer una campanya en línia per recol·lectar diners a favor de les prostitutes més desafavorides pel context de la crisi,[33] mentre que des de la seva secció de Múrcia es va llançar un decàleg de recomanacions i consells contra el coronavirus per a treballadores sexuals.[34] Com a resultat van arribar a recaptar menjar i fins a 3500 euros, els quals van usar per donar allotjament i repartir-los entre prostitutes desemparades.[35]

Legalització dels seus estatuts pel Tribunal Suprem

[modifica]
Conxa Borrell durant la presentació del Sindicat OTRAS el 24 de setembre de 2018.
Conxa Borrell durant la presentació del Sindicat OTRAS el 24 de setembre de 2018.

L'1 de juny de 2021,[36] el Tribunal Suprem va dictar sentència respecte al recurs d'OTRAS davant de la sentència de l'Audiència Nacional de novembre de 2018. Aquesta sentència anul·lava la impugnació dels estatuts del sindicat per aquesta Audiència, basant-se en el supòsit de la llibertat sindical de què gaudirien les prostitutes per compte propi.[2][3][4][5] L'alt tribunal adduí que aquesta decisió no implicava, en tot cas, reconèixer la legalitat de la prostitució a Espanya, ni el vincle empresarial entre propietaris de locals de contactes i prostitutes que hi treballen, abstenint-se en aquesta sentència de pronunciar-s'hi.[2][3][4][5]

Cinc dies després de la legalització dels estatuts, l'aleshores presidenta del sindicat, Conxa Borrell, va expressar la intenció de reunir-se amb la patronal d'empresaris de contactes espanyols (ANELA), i amb Yolanda Díaz 8 (vicepresidenta tercera del Govern) i Irene Montero (ministra d'Igualtat). Amb aquestes dues polítiques el sindicat voldria tractar la seva situació de desemparament legal i presentar unes propostes d'una llei que descriminalitzés la prostitució a Espanya sense criminalitzar els clients, seguint un model legal semblant al de Nova Zelanda.[35][37][38]

Actualitat

[modifica]

L'abril del 2023, Conxa Borrell va dimitir del seu càrrec com a presidenta d'OTRAS per presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona a les llistes electorals del partit Ciutadans.[39][40][41] Després d'un congrés extraordinari en què el sindicat va reestructurar la seva jerarquia de comandaments, el 9 de juliol, Linda Porn Davis en va ser nomenada secretària general.[42]

Casos judicials laboralistes

[modifica]

El febrer de 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va determinar en una sentència l'existència d'una relació laboral entre l'amo d'un club de contactes i Evelyn Rochel, treballadora sexual originària de Colòmbia[43] afiliada al Sindicat OTRAS,[44][45][46] sent la primera vegada que ocorria això en la història recent de l'Estat espanyol. Aquesta sentència va implicar l'inici d'una inspecció de treball al prostíbul madrileny Flower's, definit com «un dels majors bordells de Madrid».[47][48] Aquesta sentència va ser recorreguda posteriorment pel suposat club de contactes.[47][49] El 9 de març de 2021 el Tribunal Suprem va sentenciar a favor de Rochel, confirmant l'endeutament del club Flower's a la treballadora de tots els salaris per la venda de begudes alcohòliques impagats des de 2001.[50][51][52] La sentència ferma de l'alt tribunal obria la porta que Rochel reclamés al club, a més, les cotitzacions no percebudes a la Seguretat Social al llarg de tot aquest temps.[53]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «BOE.es - Documento BOE-B-2018-40130». www.boe.es. [Consulta: 8 juny 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Álvarez, Reyes Rincón, Pilar. «El Supremo reconoce el derecho de las prostitutas por cuenta propia a formar sindicatos» (en castellà). EL PAÍS, 02-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Aguilar, Ana Requena. «El Supremo corrige a la Audiencia Nacional y valida los estatutos del sindicato de trabajadoras sexuales OTRAS» (en castellà). ElDiario.es, 02-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «El sindicato de prostitutas ya es una realidad» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Periodico, El. «El Supremo avala el derecho de las prostitutas a crear un sindicato» (en castellà). elperiodico, 02-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Las prostitutas feministas abucheadas del 8-M» (en castellà). ELMUNDO, 21-03-2019. [Consulta: 9 juny 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 OTRAS. «¿Qué decimos?» (en espanyol europeu). Sindicato OTRAS. [Consulta: 9 juny 2020].
  8. ↑ «El Gobierno más feminista aprueba el primer sindicato de "trabajadoras sexuales"» (en espanyol europeu). El Español, 30-08-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  9. ↑ Reyes, Víctor. «España | Polémica por la creación del primer sindicato de trabajadoras sexuales» (en castellà). RPP, 24-11-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  10. ↑ 20minutos. «Nace el primer sindicato de trabajadoras sexuales del Estado» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 23-07-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  11. ↑ «Neix la primera secció sindical de treballadores sexuals de l'Estat per exigir el reconeixement dels seus drets laborals» (en catalan). Social.cat, 24-07-2018. [Consulta: 14 agost 2024].
  12. ↑ Rigol, Meritxell. «Treballadores sexuals de diversos punts de l'Estat creen a Catalunya la seva primera secció sindical». Directa, 24-07-2018. [Consulta: 14 agost 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Pedro Sánchez: "Este Gobierno no dará respaldo a ninguna organización donde se recoja la prostitución"». www.publico.es. [Consulta: 31 maig 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Valerio asegura que le han «colado un gol» y que anulará el sindicato de trabajadoras sexuales» (en castellà). abc, 30-08-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  15. ↑ «Susana Díaz se enfrenta a Sánchez y le urge a "parar" la creación del sindicato de trabajadoras sexuales» (en castellà). El Independiente, 30-08-2018. [Consulta: 9 juny 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 Castro, Irene. «El Gobierno cesa a la directora general que autorizó un sindicato de "trabajadoras sexuales"» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 31 maig 2020].
  17. ↑ «Una asociación de derechos humanos recurre la inscripción del sindicato de prostitutas aprobada por Trabajo». www.publico.es. [Consulta: 8 juny 2020].
  18. ↑ «Manifiesto por la ilegalización del sindicato OTRAS». [Consulta: 14 agost 2024].
  19. ↑ «Manifiesto por la ilegalización del sindicato OTRAS | Tribuna Feminista» (en castellà), 13-11-2018. [Consulta: 9 juny 2020].
  20. ↑ Álvarez, Pilar «350 firmas, entre ellas las de Coixet y Poniatowska, apoyan el sindicato de prostitutas» (en castellà). El País [Madrid], 13-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  21. ↑ «Más de 2300 firmas recogidas por el manifiesto Nunca Sin Nosotras.» (en castellà). Nunca Sin nosOTRAS – Libertad Sindical en el Trabajo Sexual, 13-11-2018. [Consulta: 14 agost 2024].
  22. ↑ Press, Europa. «El manifiesto de apoyo al sindicato OTRAS suma 1.200 firmas mientras surge otro a favor de abolir la prostitución». www.europapress.es, 13-11-2018. [Consulta: 9 juny 2020].
  23. ↑ 20minutos. «La Audiencia anula los estatutos del sindicato OTRAS porque las prostitutas no pueden tener contratos de trabajo» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 21-11-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  24. ↑ «El sindicato Otras recurrirá el fallo y se replanteará cambiar sus estatutos» (en castellà). La Vanguardia, 21-11-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
  25. ↑ OTRAS. «Congreso» (en espanyol europeu). Sindicato OTRAS. [Consulta: 9 juny 2020].
  26. ↑ «Participar como trabajadora sexual en el 8M: “Sentí el peso del estigma”» (en local). www.elsaltodiario.com. [Consulta: 9 juny 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 Igualdad. «La Universidad de A Coruña suspende unas jornadas sobre "trabajo sexual" después de las críticas» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 8 juny 2020].
  28. ↑ firmas, 88. «Por el derecho a debatir en la Universidad y en todas partes» (en castellà). ctxt.es | Contexto y Acción. [Consulta: 9 juny 2020].
  29. ↑ Álvarez, Pilar «Docentes de 20 universidades públicas organizan debates sobre prostitución contra la “censura” de un acto previo» (en castellà). El País [Madrid], 17-10-2019. ISSN: 1134-6582.
  30. ↑ Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Una jornada en la UAB trata los derechos y el trabajo sexual» (en castellà). UAB Barcelona. [Consulta: 9 juny 2020].
  31. ↑ «https://twitter.com/otrassindicato/status/1235965316695498752/photo/1» (en castellà). Twitter. [Consulta: 9 juny 2020].
  32. ↑ «El feminismo aparca la controversia de la prostitución para un 8-M unitario» (en castellà). La Vanguardia, 17-02-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  33. ↑ Martinez, Marta Rodriguez. «Imposible teletrabajar: las prostitutas frente a la crisis del COVID» (en castellà). euronews, 10-04-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  34. ↑ «El coronavirus convertirá a parte de las prostitutas de España en «mercancía desechable»» (en castellà). abc, 13-04-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  35. ↑ 35,0 35,1 «El sindicato de prostitutas reivindica su papel como interlocutor y pide reunirse con el Gobierno» (en castellà). abc, 07-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  36. ↑ «C.G.P.J - Noticias Judiciales». www.poderjudicial.es. [Consulta: 7 juny 2021].
  37. ↑ 20minutos. «El sindicato de trabajadoras sexuales OTRAS pide reunirse con Díaz y Montero tras el reconocimiento del Supremo» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 07-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  38. ↑ $fb_urllavozdegalicia. «El sindicato de trabajadoras sexuales OTRAS piden reunirse con Yolanda Díaz e Irene Montero para tratar su situación» (en castellà). La Voz de Galicia, 07-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  39. ↑ «https://twitter.com/annagrauarias/status/1647234689231384577» (en castellà). Twitter. [Consulta: 18 maig 2023].
  40. ↑ «https://twitter.com/OtrasSindicato/status/1647251701840183297?cxt=HHwWgoC8_b-sm9wtAAAA» (en castellà). Twitter. [Consulta: 18 maig 2023].
  41. ↑ Periódico, El. «Lista de Ciutadans para las elecciones municipales de Barcelona 2023: candidatura de Anna Grau» (en castellà). elperiodico, 27-04-2023. [Consulta: 18 maig 2023].
  42. ↑ «https://twitter.com/OtrasSindicato/status/1678087322754072579» (en castellà). X (formerly Twitter). [Consulta: 2 novembre 2023].
  43. ↑ Ruiz, Ana. «Evelin Rochel, la prostituta que lucha por defender sus derechos en España» (en castellà). www.gndiario.com, 16-04-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
  44. ↑ «Evelyn, la prostituta rebelde, consigue una histórica victoria contra su burdel de Madrid» (en espanyol europeu). El Español, 27-02-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
  45. ↑ Igualdad. «Una prostituta consigue que un tribunal reconozca que fue trabajadora de un club porque también alternaba» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 31 maig 2020].
  46. ↑ McLaren, Shirley. «¡SENTENCIA HISTÓRICA A FAVOR DE LAS TRABAJADORAS SEXUALES!» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2020].
  47. ↑ 47,0 47,1 Periódico, El. «Trabajo abre una inspección en uno de los mayores burdeles de Madrid» (en castellà). elperiodico, 6 diciembre 2019. [Consulta: 31 maig 2020].
  48. ↑ Gálvez, J. J. «Trabajo activa una inspección en uno de los mayores burdeles de Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 06-12-2019. ISSN: 1134-6582.
  49. ↑ .
  50. ↑ 20minutos. «El Supremo ratifica en una sentencia la relación laboral entre una prostituta y la sala de Madrid para la que trabajaba» (en castellà). www.20minutos.es - Últimas Noticias, 16-04-2021. [Consulta: 26 abril 2021].
  51. ↑ «La Sala de lo Social del Supremo confirma la relación laboral entre una trabajadora del sexo y un burdel de la Comunidad de Madrid» (en castellà). Confilegal, 17-04-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
  52. ↑ Sebastián Moralo Gallego, María Lourdes Arastey Sahún, Ignacio Garcia-Perrote Escartín. «ATS 3218/2021 - ECLI:ES:TS:2021:3218A», 09-03-2021.
  53. ↑ Gálvez, J. J. «La prostituta que derrotó a uno de los mayores burdeles de Madrid» (en castellà). EL PAÍS, 16-04-2021. [Consulta: 26 abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=OTRAS&oldid=34022348»