Vés al contingut

O Drakos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaO Drakos
Ο Δράκος Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNikos Kúnduros Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióIakovos Kambalenis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMános Hadjidákis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNikos Kúnduros Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 març 1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller, drama, cinema de ficció criminal i cine satíric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0124437 TMDB: 47717 FilmAffinity: 795315 Rottentomatoes: m/the_fiend_of_athens Allmovie: v231098 Modifica el valor a Wikidata

O Drakos (grec: Ο Δράκος) és un pel·lícula dramàtica criminal, existencial i satírica grega de 1956 dirigida per Nikos Kúnduros. Explica la història de Thomas, un avorrit empleat de banc, l'aspecte físic del qual el porta a ser confós amb un criminal ferotge i notori. La pel·lícula destaca com a tema l'individu modern alienat[1] i l'alienació de la por imposada per un govern central també en l'àmbit social, i engloba artísticament neorealisme, expressionisme i tragèdia grega antiga. La pel·lícula també satiritza el gènere del cinema negre.[2] La trama es va basar en un guió de Iakovos Kambanellis, un dels dramaturgs més destacats de Grècia, i la partitura musical va ser escrita per Manos Hadjidakis amb la col·laboració de Vassilis Tsitsanis.[3] Tot i que la pel·lícula va ser un desastre comercial a la seva estrena, es considera una de les obres més significatives del cinema grec modern.

Va guanyar el premi a la millor pel·lícula 1955–1959 al primer Festival de Cinema de Tessalònica. També va participar en la 17a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[3]

Al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica de 2006, la pel·lícula va ser anunciada com una de les 10 millors pel·lícules gregues de tots els temps per la Associació Panhel·lènica de Crítics de Cinema.[4][5]

Argument

[modifica]

Un feble i tímid empleat del banc, Thomas, es prepara per passar la nit de Cap d'Any sol quan s'horroritza en adonar-se que s'assembla a un famós criminal buscat a qui els diaris anomenen "El Drac". A causa del malentès, la policia el persegueix i es refugia en un cabaret. Enmig de l'ambigu encant de la nit, una colla de l'inframón el tracten com l'autèntic Drac i una ballarina, l'anomenada Carmen, li agrada i el protegeix. Allà en Thomas coneix la Roula, la "nena" com l'anomenen, una jove, òrfena després del bombardeig del Pireu, que va ser recollida per Carmen i portada al cabaret. El cap, el "Gros" com l'anomenen, que està enamorat del "nena", la renya per gelosia i no la deixa sortir del seu control. Ella mateixa és innocent, amb una ànima pura, gairebé infantil, i desitja abandonar el cabaret i l'inframón, on es veu obligada a viure. Thomas i Roula se senten atrets immediatament l'un per l'altre, ja que tots dos són ànimes pures i solitàries.

Thomas s'identifica amb el seu nou paper, el de "Drac", el líder de la colla. El seu objectiu és robar i vendre un dels pilars del temple de Zeus Olímpic a un comprador estatunidenc interessat. Thomas té escrúpols morals que li impedeixen participar en el robatori d'antiguitats. Al final està convençut i segueix el paper que li van donar. Thomas i la "nena" passen el dia d'Any Nou junts. Recorren els carrers d'Atenes feliços i despreocupats, lluny de l'ambient pecaminós del cabaret. Aquella mateixa nit Thomas és arrestat per la policia, que creu que han capturat l'autèntic "Drac". La identificació es fa a la comissaria. No és el "Drac", sinó un home normal que s'assembla al dolent. Està alliberat.

Mentrestant, la gent del cabaret s'assabenta de la detenció del seu líder. El Gros, el propietari del cabaret, decideix: El negoci es farà fins i tot en aquestes circumstàncies. El "Drac" no es pot capturar. "Es menjarà les barres de ferro i s'escaparà". I aleshores apareix en Thomas. Li donen la benvinguda amb celebració. La colla es prepara per a la missió bevent i ballant una dansa zeibekiko imponent i pesada. Cadascú parla de les seves necessitats, les que quedaran satisfetes si el negoci té èxit. La dansa, els desitjos i les oracions dels proscrits prenen forma de ritual. Tothom està posant les seves esperances en el "Drac". Tanmateix, la seva veritable identitat es revela just abans de l'alba i és tràgicament assassinat per la banda.

Repartiment

[modifica]

Sobre la pel·lícula

[modifica]

La pel·lícula s'esmenta (i té un paper important) a la novel·la Freedom de Jonathan Franzen, amb el títol The Fiend of Athens.[6][7]

Referències

[modifica]
  1. Γανιάρης, Νικόλας. «Ο "Δράκος" του Κούνδουρου: μία σύγχρονη ταινία» (en grec). theartofcrime.gr, 20-05-2017. Arxivat de l'original el 2022-01-01.
  2. «The Ogre of Athens (1956)» (en el, en). tainiothiki.gr. Greek Film Archive Film Museum. Arxivat de l'original el 2022-01-01.
  3. 3,0 3,1 «Πρόγραμμα προβολών εβδομάδας 17 έως 23 Σεπτεμβρίου 2020» (en el, en). tainiothiki.gr. Greek Film Archive Film Museum. Arxivat de l'original el 2022-01-01.
  4. Frangoulis, Giannis. «47th Thessalonica Film Festival - For casting over the world of cinema». cinemainfo.gr, 20-11-2006. Arxivat de l'original el 2019-04-19. [Consulta: 14 gener 2009]. «Translated by Konstantinos Vassilaros»
  5. «The ten best best film of the Greek Film Critics Association». filmfestival.gr, 26-11-2006. Arxivat de l'original el 2017-04-20.
  6. Jonathan Franzen. Freedom (A Novel). New York: Farrar, Straus and Giroux. 576 pages, 2010-08-31, p. 8–96. ISBN 978-037-415-846-0. 
  7. Bradshaw, Peter. «Franzen's Freedom revives legend of The Dragon». The Guardian, 12-10-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-26.

Enllaços externs

[modifica]