O tempora, o mores
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
O tempora, o mores és una locució llatina que es pot traduir com: "Oh, els temps; oh, els costums!".[1]
La va utilitzar Marc Tul·li Ciceró en la seua primera Catilinària, Oratio in Catilinam Prima in Senatu Habita. En el seu discurs contra Catilina, que havia intentat assassinar-lo, Ciceró va lamentar la deslleialtat i la corrupció del seu temps. També apareix en el seu discurs contra Verres. Avui dia la frase es gasta, generalment amb cert to irònic o sarcàstic, per criticar els usos i costums del present, recordant una època anterior on se suposa que els costums eren millors.
En la cultura popular[modifica]
L'expressió apareix en dos àlbums de la sèrie d'historietes Astèrix: Astèrix a Còrsega i L'escut arvern.
Referències[modifica]
- ↑ Gutiérrez Nájera, Manuel. Periodismo y literatura, artículos y ensayos, 1877-1894 (en español). UNAM, 1959, p. 308 [Consulta: 9 febrer 2015].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: O tempora, o mores |