Obertura saragossana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Obertura saragossana
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.c3
ECO A00
Classificació Obertura irregular
Sinònim(s) Obertura Hempel
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'obertura saragossana o obertura Hempel és una obertura d'escacs caracteritzada pel moviment:

1.c3

Com que les blanques normalment juguen més agressivament a l'obertura, la saragossana és considerada una obertura irregular, classificada com a A00 per l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

Aquesta obertura esdevingué popular al club d'escacs de Saragossa el 1919. L'any següent el membre de club José Juncosa analitzà l'obertura dins la Revista del Club Argentino.[1] El 1922 s'organitzà a Mannheim un torneig temàtic que exigia que els jugadors comencessin amb 1.c3; hi havia tres participants, Siegbert Tarrasch, Paul Leonhardt i Jacques Mieses, i fou guanyat per Tarrasch.

Fonaments[modifica]

1.c3 de primera jugada és un moviment sense ambició. Obre una diagonal per a la dama, però fa només un acostament tímid al centre. Es prepara per jugar d4, però el blanc podria simplement haver jugat aquest moviment immediatament. També, el peó en c3 té el desavantatge de prendre la casella de c3 al cavall. No és un moviment terrible, tanmateix, i és probable que transposi a un defensa Caro-Kann o a una defensa eslava (amb colors invertits), dues defenses sòlides per a les negres, però amb un tempo extra; o a la variant del canvi del gambet de dama refusat, una obertura plenament respectable sovint jugada per Grans Mestres, després de 1.c3 e5 2.d4 exd4 3.cxd4 d5; o a un tipus sòlid però passiu de l'obertura de peó de dama després de 1.c3 Cf6 2.d4 o 1.c3 d5 2.d4; o a una defensa escandinava amb els colors canviats després de 1.c3 e5 2.d4 exd4 3.Dxd4!? Cc6 4.Da4.

El negre disposa de diverses respostes, les més comunes de les quals són 1...d5, 1...e5 i 1...Cf6. Després de 1...d5, el blanc pot intentar el gambet Plano, 2. e4?!, que és de fet una resposta estranya a la defensa escandinava. Després de 2...dxe4, 3.Da4+ es recupera el peó, però concedeix a les negres un ràpid desenvolupament amb 3...Cc6 4.Dxe4 Cf6 5.Dc2 e5. També raonable és 1...f5, quan 2.d4 transposaria a una defensa holandesa on el blanc ha jugat el moviment passiu c3.

La resposta 1...c5 és també jugable, però dóna a les blanques més oportunitats que uns altres moviments per transposar a obertures estàndards on pot tenir un petit avantatge. El moviment 2.e4 transposa a la variant Alapin de la defensa siciliana. La seqüència 1...c5 2.d4 és també possible, quan 2... cxd4 (2...e6 3.e4 d5, que transposa a una defensa francesa després de 4.e5 o 4.exd5, és també possible) 3.cxd4 d5 transposa a una variant del canvi regular de la defensa eslava (a la qual normalment s'hi arriba a través de 1.d4 d5 2.c4 c6 3.cxd5 cxd5), que dóna un lleuger avantatge a les blanques.

Notes i referències[modifica]

Biblioteca[modifica]

Enllaços externs[modifica]